De repagaments que incrementen la despesa sanitària

Publiquem aquesta opinió en e-Criterium i ens sembla prou interessant com per dedicar aquest post.

Es tracta d’un estudi del The New England Journal of Medicine, del 28 de gener de 2010 que també podeu trobar traduït en Dempeus , en el que es demostren dues coses bàsiques:

(1) que la introducció del repagament en les visites d’atenció primària, entre els pacients majors de 65 anys, pot tenir efectes adversos per a la salut
(2) que incrementa la despesa total en assistència sanitària.

La primera conclusió ja l’havíem sentit, però la segona gairebé resulta un oxímoron: un repagament dilapidador. Què passa?: Doncs que les visites en atenció primària disminueixen, especialment en zones amb gent més pobra, però els ingressos hospitalaris pugen, fet que traduït en termes estrictament econòmics (i això en salut no existeix) ve a suposar que la despesa hospitalària puja més del doble que l’estalvi pel repagament.

Suposo que serveix de poc relacionar una per una totes les conseqüències previsiblement negatives que pot provocar la introducció de qualsevol mesura, de manera fragmentària, en un sistema, perquè no es tracta de mesures tècniques, econòmiques o d’estalvi, com es presenten, sinó que formen part d’una idea general que no s’explica clarament, però si creguéssim que es tracta d’una mesura tècnica, els ciutadans hauríem d’exigir a les nostres institucions que pensin i tinguin en compte que la realitat en la qual volen influir, en aquest cas el sistema de salut, actua com una matriu amb molts paràmetres, alguns evidents i altres no tant, però que hi són i tard o d’hora deixaran de ser latents i sortiran.

Podrien aquestes autoritats utilitzar els mitjans a la seva disposició per presentar-nos les possibles conseqüències que han previst que pugui causar la seva decisió? Per la seva credibilitat, que també és al nostra, per la transparència i sobretot, per la nostra salut.

I per compensar el haver parlat en “estrictes termes econòmics”, vull finalitzar amb la resposta enviada e-Critèrium per Carme, com a professional:

“… el resultat de l’article basat en estudis als EUA em sembla lògic. Jo també he pensat algunes vegades que l’efecte “dissuasori” del copagament pot afectar el grau de malaltia, de manera que quan el pacient va al servei mèdic necessiti una atenció molt més gran, incloent la despesa econòmica. Segurament els gestors de l’ambulatori han presentat una millora de les xifres als seus gerents. Si com és molt possible, aquests gerents, no tenen cap relació amb els de l’hospital o servei que ha atès les complicacions del pacient, seran felicitats pels caps. El malalt, però estarà molt més feble i per tant amb més risc de no poder tirar endavant. En aquest context no només la despesa en economia sanitària, sinó social, pot ser alt … “

Un altre paràmetre de la matriu.

Olga Fernández Quiroga