Salut i medicina rural: una crònica en vacances.

Setembre 28, 2009

La Vall de Ancares, a la comarca berciana de  León, fronterera per un costat amb la província de Lugo, a Galícia i per l’altre amb  Astúries, que agrupa a 10 pedanies. Candín és el terme municipal de la Vall de Ancares , amb alguns pobles on viuen 2-3 persones. Paisatge extraordinari, aire pur, tranquil·litat  i pau, excel·lent gastronomia, festes d’estiu, gent amable i amistosa i si es desitja, també hi ha vida nocturna de bars, jocs de cartes, fer-la petar, una bona elecció per les vacances, el relax i per què no? per viure i treballar mitjançant la xarxa.

Candín, com a terme municipal, és la seu de l’Ajuntament i en una de les seves sales, Luis, metge rural passa consulta de dilluns a divendres. També hi ha una infermera, Pili.

Candín_1

 

Luis té assignades unes 400 persones, amb un perfil que vindria a ser: més grans de 75 anys, majoritàriament dones, vídues i que viuen soles. La zona mèdica que li correspon coincideix amb l’administrativa de l’Ajuntament de Candín. És així habitualment. La consulta està adscrita al centre de salut de Fabero, antiga zona minera i a uns  20 kilòmetres per carretera de muntanya.

 Amablement, accepta contestar a les meves preguntes.

 El millor de la medicina rural?: Practicar una medicina de família.

 Pot dedicar el temps que consideri necessari per a cada pacient, escoltar-los, anar a visitar-los a casa, conèixer la família, saber com viuen, prendre un cafè i, de pas, atendre a altres membres de la família que no tenia previst.

És altre concepte del temps, on la proximitat i el tracte directe, composen una figura de metge més enllà de quelcom que els cura: gestiona tràmits burocràtics, escolta els seus problemes, coordina els tractaments directament amb els especialistes hospitalaris des de la consulta ( al menys amb els especialistes que col·laboren, perquè no tots ho fan i aquí ja ens trobem amb la  massificació).

Els seus pacients li consulten problemes i dubtes de qualsevol tipus. El metge és depositari de la seva confiança en moltes decisions personals i la seva paraula s’accepta sense qüestionaments. Per en Luis, això, suposa una avantatja, a diferència de les ciutats, on la gent pot qüestionar més els diagnòstics del seu metge.

A més els seus pacients no s’enfaden si s’ha d’anar a una urgència i han d’esperar. La vivència del temps és diferent de les ciutats.

 Hi ha més avantatges : el bon contacte amb la farmàcia, a 200 metres. Una trucada al farmacèutic, Manuel, o a l’inversa, aclareix qualsevol dubte de immediat.

 I les desavantatges? : la manca de mitjans diagnòstics.

  Al centre de salut, no hi ha ecògrafs, ni raigs X. I el problema de les llistes d’espera amb els especialistes, que pot trigar 4-5 mesos.

 Un problema professional?: realitzar guàrdies i consultes sense descans. Quasi 36 hores seguides . Més cansament, malhumor… repercuteix en la atenció als seus pacients.

 Un de laboral?: potser els trasllats sense cotxe d’empresa. Utilitza el seu vehicle particular amb uns pagaments que no cobreixen les despeses mínimes de quilometratge

  Major prevalença de malalties?

 – Problemes traumatològics : malucs, genolls, osteoporosi, mal d’esquena. La avançada edat dels seus pacients, una possible explicació.

– Problemes reumatològics: artrosi, artritis.

– Colesterol, hipertensió

– Algun tractament contra la depressió i insomni, possiblement equivalent al mitjà urbà.

 I menor prevalença?

 La baixa incidència de càncers  i de demències (molt baixa). I aquestes quan es donen, avancen molt lentament. Dada important donada la població, que destaca per la seva longevitat. Gent de 85 anys o més que venen caminant 3 kilòmetres per arribar a la consulta, que mantenen el seu propi hort i a la que li funciona perfectament el cap. Perquè?. Un bon projecte de investigació. Potser el clima, la alimentació…

 I la diferenciació per gènere?

 En les dones, la osteoporosi. Certa depressió, deguda a la solitud. Dificultat per acceptar que ja no poden atendre tot el que atenien abans. És causa d’una certa malenconia, tristesa, sense cristal·litzar en un depressió. Potser aquí hi hagi una diferència respecte a les ciutats.

I cóm viu un metge rural la relació amb  la industria farmacèutica?

 El Dr. Rubio, pensa que la  pressió s’ha traslladat a les farmàcies, per a induir la compra entre  un i altre medicament. O segueix en hospitalària amb els especialistes, en altes esferes, els estudis interessats…etc.

En primària, diu, no existeix, donat que prescriu genèrics o por principi actiu i és el farmacèutic, en aquest cas, qui proporciona la marca. Ho viu com una pèrdua de la potestat de dispensació. No afecta a la medicina rural, però indubtablement és un canvi.

  I les malalties” mediàtiques”?

 En concret, em refereixo a la grip H1N1 i a la VPH( Virus del Papil·loma Humà). No se sent pressionat. Sobre el VPH, pràcticament no té pacients en edat de vacunació  i respecte a la grip H1N1, s’està pensant si recomanarà o no la vacunació.

Els seus pacients seguiran la seva prescripció sense qüestionaments.

El Servicio de Salud de la Comunidad de Castilla y León ( SACYL: Sanidad Castilla Y León), també manté concerts amb clíniques privades per a la atenció hospitalària.

 Olga Fernández Quiroga

Candín,  agost de 2009

Anuncis

El 10è aniversari del Cibernàrium

Setembre 26, 2009

Dilluns, 13 de juliol, jornada per celebrar el 10 aniversari del Cibernarium el primer multiespai de Barcelona dedicat a la divulgació tecnològica, amb la missió de descobrir als ciutadans, els professionals i les empreses de la ciutat les oportunitats de les TIC.

Hi ha programades activitats durant tot el dia, però jo puc assistir  al minuts final de la Taula rodona “Joves emprenedors 2.0: projectes empresarials a Internet”, moderada per:  José Manuel Pérez Tornero, Catedràtic de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona)  i Genís Roca, Soci director de Roca Salvatella i a les dues ponències  finals, la primera a càrrec de Sixto Arias, director general de Mobext (Grupo Havas), titulada “El millor profeta del futur és el passat. 10 anys d’Internet a Espanya en 10 paraules”  i la segona a càrrec de Enrique Dans, professor de Sistemes d’Informació de l’IE Business School,amb el títol “Escenaris per a un futur en xarxa: gènesi o apocalipsi” 

Cibernarium

En aquest acte, no es tracta de salut i participació. Es parla de la xarxa, la seva funció, el seu passat i quin pot ser el seu futur , del protagonisme de la gent, de la creativitat, la participació i aquí sí que ens interessa a l’equip d’e-Criterium, perquè representa la nostra filosofia: creure en la gent, en nosaltres mateixos com a potencials i efectius agents de tots aquells canvis que volem i la xarxa com a eina. Eina potent, es deia, on podrem reconèixer el pitjor i el millor de l’esser humà. Som conscients, i precisament per això fem costat a tots els que volen preservar la xarxa com aquest espai de llibertat, de creativitat i deliberatiu, on la ciutadania ens fem responsables de les nostres obres i les seves conseqüències, tant si són positives com si són negatives.

Valorem aquesta responsabilitat i pensem que quan la gent realitza una critica,  ho fa perquè alguna cosa funciona malament o no funciona o potser perquè no tenim informació del motius que fan que allò funcioni així i no d’una altra manera. Tanmateix, també sabem elogiar, felicitar i ressaltar tot allò que sí funciona bé. I com no!, la generositat de regalar les nostres idees, perquè si bé la generositat de les persones que dediquen molt del seu temps i esforç al bé comú, sempre ha estat al món, ara, la xarxa pot multiplicar d’una manera quasi inimaginable tan la seva visibilitat, com la possibilitat de compartir amb milions de persones. I aquestes persones i el seu coneixement no fan simplement una suma, sinó un coneixement nou. La intel·ligència col·lectiva al servei de la Salut Comunitària.

Volem que la xarxa sigui aquest espai generador d’idees, per utilitzar-les en la millora del Sistema Sanitari, i beneficiar-nos tots.

I aquest serà el nostre valor. El de tota la gent que consideri que formar part del Sistema Sanitari és quelcom mes que disposar de la tarja sanitària, d’una nòmina o d’un contracte de gestió, gent que estigui convençuda que les institucions han estat, estan i seran creacions de la ciutadania per servir la ciutadania i no a l’inrevés, i  això és el que tenim en comú: el nostre estatus de ciutadania; com a tals construïm les nostres institucions, tal i com volem.   

M’ha agradat comprovar que compartim, amb gent que en sap molt del que passa a Internet, aquesta idea de  una xarxa social lliure i generosa, on també puguem exercir el nostre dret de ciutadania per impulsar una societat on la democràcia participativa sigui la millor garantia de la democràcia representativa.

Olga Fernández Quiroga


Ecologia i ciutat

Setembre 1, 2009

Dimecres 1 de juliol, invitació a l’acte organitzat per  la Federación d’Associació de Veïns i Veïnes de Barcelona  (FAVB), al Centre Cívic Casa Golferichs de Barcelona. Presenten el llibre “Ecologia i ciutat”.

Aquest llibre és conseqüència de la trobada del 4t Fòrum Veïnal Barcelonès, en què el moviment veïnal de Barcelona va debatre sobre ecologia urbana juntament amb diferents entitats i persones del moviment ecologista i social de la ciutat. Es pot recollir, gratuïtament, a la seu de la FAVB, i trobareu qüestions tant interessants com les 21 propostes per a una ciutat sostenible, sorgides dels debats del Fòrum, l’anàlisi d’una enquesta sobre les demandes del barris i el seu estat de resolució,  una diagnosis sobre la situació ambiental de la ciutat de Barcelona, abastant aspectes tan diversos com el concepte de biomímesis, la dona i la seva relació amb l’ecologia i la ciutat, la mobilitat sostenible, la energia, el residus, el Parc de Collserola, la muntanya de Montjuïc i com afecten els condicionants ambientals a la salut de la ciutadania de Barcelona.

favb 1

 En e-Criterium, volem promoure la participació de la ciutadania, en tot allò que pugui afectar la seva salut, i el medi ambient, representa una vessant primordial. Hem de pensar en l’absurditat que representa crear un Sistema Sanitari per curar-nos de tots els factors mediambientals que ens fan emmalaltir. I si tenim condicionaments de salut difícilment modificables com l’edat, el sexe i els factors constitucionals, hi ha altres, com els medi ambientals sobre els que sí podem decidir: la alimentació i l’aigua, les contaminacions ambientals (acústica, lumínica, atmosfèrica…), les radiacions, el compostos químics en la llar i  el treball i molts altres que depenent  del mitjà on vivim, com els habitatges saludables, els estils de vida, les influències socials i comunitàries…etc.

El moviment veïnal  ha de tenir un protagonisme essencial, organitzant activitats com aquestes, creant confluències amb altres entitats que també hi treballen i portant aquests temes als Consells de Salut , com a òrgans de participació  ciutadana  mes propers al barri i alhora amb possibilitats de implementar polítiques d’actuació general.

L’equip e-Criterium establirà un espai a la web  per impulsar el protagonisme dels Consells de Salut, de manera que disposin d’una eina de comunicació per contactar entre ells i alhora entre ells i la resta de la ciutadania,on puguin analitzar les actes de les reunions, els temes tractats, el funcionament de cada Consell, aprofitar les experiències d’uns i altres, intercanviar idees i tot allò que els ajudi a treballar millor, a desenvolupar una participació saludable. Ens fa molta il·lusió aquesta col·laboració amb les entitats que estan treballant des de fa molt de temps o les que es puguin incorporar a partir d’ara.

favb 2

 

I tornant a la jornada, l’acte, va consistir en una taula rodona presentada per la responsable de Medi Ambient de la Favb ,Esther Argelich,  i titulada “ reptes de la sostenibilitat a Barcelona”, amb aquestes ponències:

– El túnel d’Horta i la defensa de Collserola, per Roger Caballé, membre de la  Coordinadora Via Verda.

– Iniciativa Legislativa Popular contra els transgènics, per Miquel Vallmitjana, membre de Som lo que sembrem.

– L’amenaça d’una nova incineradora, per Víctor Mitjans, membre del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA).

– El renaixement de les nuclears, per Miguel Muñiz, membre de Tanquem les Nuclears.

El debat posterior va ser molt participatiu..

Olga Fernández Quiroga.