Verificar informacions sobre salut: desmentint rumors

Juny 8, 2011

Abans de difondre qualsevol missatge que circula per la xarxa, especialment si es refereix a salut, procuro verificar-ho. Utilitzo diferents vies:

  • anar a la font, si s’indica i comprovar-ho
  • preguntar al meu grup d’experts quan es tracta d’un assumpte que desconec
  • preguntar directament a les institucions

Vull compartir un assumpte solucionat per aquesta última via, la de preguntar a les institucions i animar-vos a utilitzar-la habitualment.

Circula insistentment un mail que diu, més o menys:

“Els mitjans de comunicació, venuts com sempre, han silenciat que el passat dilluns de pasqua dia 25 d’abril un quiròfan de la Vall d’Hebron es va obrir especialment per la tarda per posar un marcapassos al Sr Miquel Roca Junyent”.

Es refereixen al polític del partit nacionalista català CiU

Foto by Michal Zacharzewski in Stock.XCHNG

Foto by Michal Zacharzewski in Stock.XCHNG

A més de les faltes d’ortografia que conté (que he corregit), és una informació molt sospitosa, així que vaig escriure directament a l’Hospital de la Vall d’Hebron, i em contesta amablement, la Cap de Premsa, la Sra. Bianca Pont, desmentint la notícia. Transcric a continuació el seu mail:

 Benvolguda Olga : Agraeixo que t’hagis posat en contacte amb nosaltres per contrastar aquesta notícia.

És una notícia totalment falsa, difosa per CatalunyaPress, amb qui ja vam parlar per desmentir-la i explicar els fets, però van obviar la nostra explicació.

Es va operar un pacient que es deia casualment Miquel Roca Junyent per a col·locar-li un marcapassos però que res tenia a veure amb el polític de CiU. A més, se’l va operar a les 9h del matí dins de la programació habitual dels quiròfans de l’Hospital, així que és fals que s’obrís un quiròfan de tarda expressament per operar un pacient. A l’Hospital la normativa s’aplica a tothom per igual.

Atentament,

Bianca

Bianca Pont,Cap de Premsa.Unitat de Comunicació.Hospital Universitari Vall d’Hebron.Passeig de la Vall d’Hebron, 119-129 – 08035 Barcelona. bpont@vhebron.net

Atès que la situació en Salut ja està bastant crispada en aquests moments, em sembla de justícia, aclarir, difondre i aturar aquesta mena de rumors.

I repeteixo, animar-vos a utilitzar les nostres institucions per preguntar, aclarir, informar-se, col·laborar. Això també és participar i encara que no sempre responguin tant bé i tant ràpidament com en aquest cas, cal insistir.

Olga Fernández Quiroga

Anuncis

FUKUSHIMA: millor, actius avui que radio-actius demà

Abril 1, 2011

Una cosa són les catàstrofes naturals i una altra la cobdícia, les mentides i l’obscurantisme. Obvi. Lo primer no es pot evitar. Lo segon, és un atemptat envers les persones i no hauríem de permetre-ho.

Aquesta és la informació que us presento respecto a la radioactivitat de la mà d’algunes de les persones que més saben del tema. Gràcies per compartir-lo.

1.- L’accident nuclear de Fukushima i la salut

Helena Fuste, Josep Martí i Eduard Rodriguez Farré. Grup de Medi ambient i   Salut del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS)

L’Energia Nuclear genera de forma habitual una seqüència reiterada de fets: desinformació, incertesa, temor, conseqüències, i amb el temps, … oblit. Fins que un nou episodi en algun altre lloc del planeta, d’aquest planeta internament dinàmic ens recorda novament el descomunal error de la utilització d’una tecnologia extremadament perillosa , d’un risc inacceptable, nascuda per la guerra, dissenyada per produir plutoni, i utilitzada posteriorment per produir energia. En qualsevol cas una forma infinitament absurda i desaconsellable de produir vapor d’aigua per moure una turbina, perquè no ho oblidem, centrals nuclears i bombes es fonamenten en tecnologies similars i en un mateix fenomen: la fissió nuclear.

Hi ha desinformació perquè sistemàticament es produeix un intent d’amagar la magnitud del que esta passant, de minimitzar el risc. Sovint s’oculta en un primer moment no sols a les autoritats competents en la matèria, sinó també a la població per tal de no crear alarma en un situació completament alarmant.

En el gravíssim accident de Fukushima, a més, les autoritats han estat intentant amagar el risc i manifestant que la situació estava sota control, mentre helicòpters que volaven a 100 Km resultaven irradiats, o fins que el Comissari europeu de l’energia ha qualificat la situació d’apocalíptica.

Incertesa perquè és molt difícil saber què és el que realment esta passant en aquests reactors, donat que a partir d’un cert nivell de danys, s’inutilitzen els sistemes de registre. A més de la difícil predicció dels esdeveniments, que no presenten bons auguris, hi ha evidències que ens parlen de la gravetat del que està passant. Gravetat que en aquest moment es tradueix en efectes; 10 milions de persones, els habitants de Tokio ja han estat exposades a una radiació 10 cops superior a la anomenada normal.

Temor, perquè malgrat els argument i intents de desinformació que es donen respecte l’energia nuclear, hi ha una massa crítica de coneixement sobre la perillositat inacceptable d’aquesta tecnologia i del risc que comporta. Les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, les proves nuclears, i els gravíssims accidents que s’han produït en centrals nuclears han generat suficient informació arreu del món.

Conseqüències, per que, tal i com s’ha demostrat en alguns accidents, hi handiverses situacions en les que els sistemes de control, seguretat i emergència van caient l’un darrera l’altre i no sols, com en aquest cas, per causes d’un terratrèmol i tsunami posterior , sinó també en condicions normals.

Desprès passa el temps, i l’oblit, inherent a l’espècie humana dilueix el record, mentre els poderosos lobbies nuclears amb forts interessos econòmics, que mai deixen d’existir, inicien novament el procés necessari per desenvolupar el seu perillós negoci. Malauradament, cap oblit pot canviar els fets. Recordem per exemple Txernobil; set milions de persones desplaçades, milers de kilòmetres quadrats de terres altament contaminades, un nombre de morts difícil de precisar, un increment d’un 27% de càncer de tiroides, (la única patologia que té traçabilitat) i danys en el material genètic de unes quantes generacions. Tot i això, per increïble que resulti, s’estan construint 2 noves centrals a Ucraïna.

Es pot estimar quina és la magnitud del risc?

Si ens restringim a l’ús estrictament civil, tot el cicle nuclear; l’extracció,

l’enriquiment d’urani, les centrals en el seu funcionament “normal”. La mineria, les centrals, el reprocessament, i d’altres, no han fet més que augmentar la radiació de fons, i per tant l’exposició de les diferents espècies vives del planeta, a les radiacions ionitzants. Aquest fet, produeix un enorme risc per a la salut i el medi ambient degut a la disseminació de radionúclids. Quan menys temps faci que ha aparegut una espècie en el procés de l’evolució,més gran és la seva vulnerabilitat, donat que haurà evolucionat amb una radiació de fons menor (fins fa 60 anys, la radiació de fons del planeta havia estat disminuint).

A una situació, ja inadmissible des de el punt de vista de la salut i de la   vulnerabilitat genètica, cal afegir el risc d’accidents. Tot i que en els darrers  anys, i especialment després de la llarga llista d’accidents produïts, s’ha invertit molt en seguretat, el risc no fa més que augmentar donat que les quasi 500 centrals nuclears que hi ha al planeta estan envellint progressivament. D’una banda, el risc de partida és similar, donat que la tecnologia és pràcticament la mateixa , però a aquest risc, cal sumar el que es deriva de l’envelliment i dels problemes que sol presentar qualsevol tecnologia. A més, els errors humans, les condicions del planeta, i l’amenaça del terrorisme, no fan més que incrementar aquesta situació.

Quins son els riscos mediambientals i per a la salut de l’accident de Fukushima? Com es difonen els radionúclids en el medi ambient i arriben a les comunitats humanes?

L’alliberament de grans quantitats de material radioactiu al medi ambient té  gravíssimes conseqüències per a la salut pública i el medi ambient. En el nucli d’un reactor es produeixen més de 60 contaminants radioactius de vida curta i de vida llarga .De forma directa per exposició, o indirecta, i degut a l’afinitat que presenten amb els essers vius de moltes de les substàncies radioactives emeses, augmentaran el risc de patir càncers i provocaran una depressió de la immunitat general de l’organisme.

La forma d’exposició pot ser directa, en el moment en que es produeix l’emissió de substàncies radioactives, o bé indirecta, per incorporació posterior mitjançant les cadenes tròfiques (alimentaries).

Les conseqüències de l’exposició directa o indirecta a elevades dosis de radioactivitat son el càncer, les alteracions gastrointestinals, afeccions a la medul·la òssia o dels aparells reproductors (infertilitat, malformacions..) i el debilitament del sistema immunològic. En els essers vius, més específicament, dependrà de diversos factors: de l’energia que portin aquestes radiacions, de la quantitat que arriba a un òrgan o teixit, de la seva capacitat de penetració, de les característiques de les cèl·lules, els teixits i la radiosensibilitat de l’ espècie, així com de la font de radiació i si aquesta és interna o externa. Finalment dependrà també de la vulnerabilitat, de la bioacumulació i de la forma de dispersió i de concentració en la biosfera

Els radionúclids introduïts a la biosfera estaran a més sotmesos a diversos factors ; geoquímics, meteorològics, aquàtics i biològics, que determinen la  seva dispersió i circulació per el medi. Poden recórrer grans distàncies des de el focus emissor. A aquests factors caldrà afegir aspectes com quantitat i característiques dels radionúclids disseminats, radiosensibilitat, bioacumulació i d’altres.

A més de l’exposició a les radiacions externes que pateixin els directament afectats, a més de l’exposició immediata a través de l’aire respirat, en el futur els efectes de l’accident de Fukushima es diferiran al llarg del temps i en futures generacions. degut a la transmissió a través de les cadenes tròfiques.

Aquesta serà la principal dispersió que s’incorporarà als humans amb els aliments.

Quins seran els danys produïts ?

En primer lloc, com ja hem comentat, els efectes de la radiació depenen de la radiosensibilitat de les diferents espècies en funció de la radiació de fons

existent en el moment de la seva aparició. A banda dels danys que es produiran en diferents organismes i ecosistemes, i que també acabaran arribant a les societats humanes, els propis humans estem entre les especies més recents, per tant, entre les espècies més sensibles a les radiacions.

En segon lloc, depèn de les dosis. L’exposició a dosis elevades produeix tot un seguit de canvis, com ara la mort cel·lular extensiva. També es     desencadenen factors que produeixen aberracions i ruptures cromosòmiques. Més difícil és definir una linearitat en dosis baixes, tot i això, hi ha un consens general en que no existeix una dosi umbral per sota de la qual no hi ha efectes per la salut, es a dir, no hi ha dosi sense efectes. En general, una exposició a substàncies radioactives, encara que sigui petita, es perillosa, especialment si es produeix de forma continua.

En tercer lloc depèn del tipus de partícules. Els danys poden ser més o menys greus segons la radiació emesa sigui alfa, beta o gamma. Cal senyalar que el Plutoni 239 que emet partícules alfa és més agressiu que el Cesi 137 i l’estronci 90 que emeten radiacions gamma i beta respectivament

En quart lloc, els efectes dependran de si la radiació es externa o interna. Quan la irradiació produïda arriba sols de forma externa, actua durant el temps que s’estigui en l’àrea d’exposició. En el cas de irradiació interna, és a dir, posterior a la inhalació o ingesta de partícules radioactives, aquestes actuen com focus d’emissors, i irradien teixits, òrgans i cèl·lules on el radionúclid estigui dipositat. Els efectes variaran en funció del temps que estigui el radionúclid a l’organisme, de la seva vida mitja biològica i del seu període radioactiu. Alguns contaminants podran acumular-se per inhalació en els pulmons, en els ganglis limfàtics, o en els ossos. Tots aquests òrgans aniran rebent radiació al llarg el temps.

En cinquè lloc, dependrà de la seva toxicitat.Algunes de les substàncies radioactives que s’emetran a l’atmosfera el Iode-131, l’estronci-90 el cesi-137 i el plutoni 239 son alguns dels contaminants més perjudicials per a la salut humana. L’afecció per iode és immediata, provoca mutacions en els gens i augmenta el risc de càncer, especialment de tiroides. El Cesi es diposita en els muscles, l’estronci es diposita en els ossos. Ambdues substàncies multipliquen la possibilitat de patir càncer d’ossos, de muscles o tumors cerebrals, entre altres patologies.

En sisè lloc dependrà de la seva vida mitja física– el temps necessari per tal que l’activitat d’una quantitat de radionúclid es redueixi a la meitat-. El Iode 131 té una vida mitja de 8 dies. El Cesi 137 té una vida mitja de 28 anys, l’Estronci 90 té una vida mitja de 30,17 anys, i el Plutoni 239 de 24.400 anys . També dependrà de la seva vida mitja biològica, és a dir , el temps en que la meitat de la massa d’un radionúclid incorporat a l’organisme s’elimina. Aquest és un valor mig que pot presentar certes variacions en funció de factors com l’edat, característiques personals i òrgans que han rebut la radiació.

En setè lloc dependrà de la seva dispersió en el medi (sòl, aire, aigua) i de la forma en que els radionúclids es concentrin al llarg de les cadenes tròfiques.

Donat els riscos associats a la contaminació per Iode, estronci i Cesi radioactius, els mecanismes de la seva transferència a la dieta son els més ben estudiats. S’incorporen als vegetals per penetració per les fulles o per absorció radicular. El Cesi es fixa millor en el sol, on s’absorbeix i s’acumula fàcilment. El Iode i l’Estronci son més mòbils . Les plantes que absorbeixin els contaminants poden contenir ja quantitats importants que seran ingerides i novament concentrades per animals herbívors. Des d’aquí, el pas a l’alimentació humana es preferentment el ramat boví que en general haurà acumulat els contaminants de forma considerable.

El Iode 131, a més de la seva absorció directe a través de l’aire respirat, i degut al seu curt període de desintegració, s’ha observat que la llet és el vector més important, i en menor mesura, els derivats làctics. Molts pocs dies desprès de la seva alliberació al medi es pot detectar la seva presència en la llet i en el tiroides boví i humà, des de on es convertirà en un focus emissor de radiació..

El Cesi 135 és soluble en aigua i extremadament tòxic en quantitats ínfimes. Desprès d’entrar a l’organisme es distribueix com el potassi, dipositant-se preferentment en els muscles .

L’estronci 90 es distribueix a l’organisme com el Calci, és a dir, s’incorpora als ossos, on es convertirà en un focus emissor, amb una vida mitja relativament llarga.

El Plutoni 239 és de les substàncies més tòxiques que es coneixen. Pot tenir múltiples efectes a diversos òrgans del cos. La seva vida mitja en el pulmó es de uns 300 dies, de 82 anys en el fetge, en ganglis limfàtics de 1500 a 2.800 dies, i seria de 200 anys en els ossos, en cas improbable que un irradiat per plutoni pogués arribar a aquesta edat.

D’altre banda, des de les aigües contaminades, aquestes substàncies poden arribar a les poblacions humanes, directament o bé quan les aigües de conques contaminades s’utilitzin per al reg. En aquest darrer cas, s’acumularan igualment o bé a les pastures, o bé en altres vegetals de la dieta. A partir d’aquí s’incorporaran als humans per ingestió directa o mitjançant els herbívors ingerits. També cal esmentar la bioacumulació a través de les cadenes alimentaries fluvials o marines, que poden acabar transferint radionúclids als humans i tenen una gran capacitat concentradora.

D’altre banda, algunes espècies presenten també una gran capacitat de concentració biològica que es un factor determinant per a la contaminació dels nivells tròfics superiors.

La situació produïda en el reactor 3, un dels dos amb el vas trencat a l’hora d’escriure aquest document, és encara molt més crítica, donat que el combustible utilitzat és una barreja de urani i plutoni. En aquesta situació, presumiblement, s’alliberarà plutoni-239 (MOX).

La catàstrofe qualificada de “improbable, impredictible i fins i tot impensable” per els partidaris de la industria nuclear, finalment s’ha produït. Estem assistint a un fet de importants conseqüències per a la salut d’aquesta i altres generacions. La forma d’obtenir energia “neta, rentable i segura” que alguns intenten vendre, ha produït ja molts i gravíssims accidents. Avui, en una situació definida com apocalíptica, un seguit de fusions al nucli de diversos reactors encara sentim veus que la defensen, malgrat els danys al medi ambient i a la salut de les persones que es faran sentir en aquesta i en properes generacions.

A més del necessari estalvi energètic, tenim alternatives energètiques suficients, a tot el món, però especialment en el nostre clima mediterrani, que hem de portar a la pràctica amb decisió i lideratge polític, per tal de poder anar tancant les centrals nuclears i així avançar en la protecció de la salut humana i del medi ambient.

2) Fukushima: un Chernobil a cámara lenta, en Sin Permiso. Eduard Rodríguez Farré y Salvador López Arnal

3) Viviendo con la radiactividad, incluido el gas radón, en el supositorio de Vicente Baos

4)  Riesgos radiactivos: unos mejores que otros   El gerente del mediado, de Sergio Minué y  Pensar. Esperar. Observar (sobre los riesgos radiológicos)

Olga Fernández Quiroga


PERSPECTIVES DE DONES

Març 24, 2011

Ja que la meva desconnexió digital durant aquest mes, dedicada al tancament de la web e-Criterium, m’ha impedit celebrar el dia internacional de les dones, aprofito la iniciativa de Dones en xarxa que titulen: “Envia’ns el teu post sobre el 8 de març”, per fer-ho, amb un  resum extret del meu treball clínic amb grups de dones.

Com altres vegades en aquest bloc, agraeixo la iniciativa.

Els noms són ficticis, però les històries són reals.

Són un grup de dones de més de 60 anys. És la 5 ª sessió de grup a la qual acudeixen. Ja han creat una dinàmica de grup pròpia i saben que poden parlar de tot el que desitgin.

No hi ha un tema fixat, però avui es centren en les seves vivències com a àvies. Totes ho són i cada una, per a sorpresa i admiració de la resta del grup, explica una manera diferent de viure-ho.

Foto: Fidel Soler Cervera

Carme, està jubilada des de fa poc temps i es dedica al que sempre va desitjar: no fer res. O almenys això diu, perquè el seu “no fer res”, significa que pot estirar-se a prendre el sol a la terrassa, però després col·labora activament en l’Associació de veïns, viatja amb el seu marit quan poden, llegeix, va al cinema, queda amb les seves amigues per parlar … etc. i què fa amb el seu rol d’àvia?. Té una néta a la qual tracta habitualment: a vegades la va a buscar a l’escola, la convida a berenar, a estar amb ella un cap setmana, a veure una pel·lícula … té molt clar que és ella la que tria. I gaudeix amb això, la qual cosa no treu que si la seva filla té un compromís en algun moment i ella està disponible, l’ajudi, però Carme explica al les seves companyes que una cosa és la relació amb la seva filla i una altra amb la seva néta. I aquesta ella la construeix amb molt plaer, molta llibertat i sense les responsabilitats que tenia a la criança dels seus fills. Li encanta.

Maria, ha tingut una vida molt dura. Va aprendre a llegir i a escriure als seus 50 anys. El seu marit la maltractava, i la va abandonar amb els fills petits. Va seguir sola. Avui viu amb l’ajut dels serveis socials. Té fills i s’ocupa dels seus néts. Fa poc, una filla que es traslladava a viure en una urbanització fora de Barcelona, ​​li va proposar anar a viure amb ella, el gendre i els dos fills. A Maria no li convencia gaire, però no s’atreveix a dir que no i, seguint els consells de les seves companyes de grup, accepta anar “de prova”, sense abandonar el seu pis a Barcelona. De seguida s’adona del que li esperava: fer-se càrrec de la casa, dels néts, portar-los a l’escola al poble, anar-los a buscar i fins i tot quedar-se amb ells alguns caps de setmana en que la seva filla i el seu gendre marxaven. Maria, amb el suport del grup, diu no. La filla s’enfada molt. No li parla. La considera una “desagraïda”.

Encarna, s’encarrega dels seus néts, als quals va a buscar cada dia a l’escola. És feliç amb això. Ho necessita, tot i que reconeix que gairebé no té vida pròpia i no vol imaginar què serà d’ella quan no la necessiten. El grup li planteja dues qüestions: què és necessitar i què és voler? Per què ella necessita que la necessitin?

Pepita, també s’encarrega dels seus néts, però no ho té tan clar com la seva companya Encarna. Ella sent que és una obligació. De vegades li ve de gust i de vegades no, perquè no sempre es troba bé o perquè també li agradaria fer altres coses. Però creu que els seus fills ho necessiten i ella ho ha de fer. Tota la seva vida ha actuat així. El grup la interroga sobre la seva certesa respecte al “deure”.

Rosa, li passa el mateix que a Pepita, però s’hi afegeixen les baralles amb el seu marit que li retreu la seva poca disponibilitat per a ell. Ella creu que es deu als seus fills i no entén els retrets del marit. El grup li retorna la qüestió de les seves relacions de parella. S’obre un interrogant.

Montse, aporta una precisió: ella també té aquesta obligació amb els seus néts i ho fa, però creu que és mentida que sigui per una necessitat dels seus fills: tenen els seus treballs, els seus bons cotxes, les seves sortides de cap de setmana a restaurants i es pregunta  si és ella qui està finançant el tren de vida dels seus fills. Per què l’hi demanen? Per què calla i es sotmet? Per  què i per a qui aquest sacrifici?.

Júlia, és vídua i cada dia s’aixeca d’hora, va a casa del seu fill per fer-se càrrec dels seus dos néts, dels quals té cura la majoria de dies de la setmana. Els dies que té lliures no sap què fer. Es queixa que la seva nora no l’hi ho agraeix molt. Li ha cridat l’atenció el plantejament de la Montse. El grup comença a preguntar sobre els seus gustos. Júlia es queda estupefacta. No imaginava que hagueren a la seva ciutat tantes coses per fer… ni que a ella li interessessin. També hi ha la queixa per la manca d’agraïment, però resulta que ve de lluny …

Hi ha cinc noms més, cinc perspectives noves. El grup segueix. Les preguntes es multipliquen. Les perspectives s’obren…

Olga Fernández Quiroga

 


Wikileaks, Assange i les violacions de dones

gener 30, 2011

Ara que les acusacions contra el Sr Assange, representant visible de Wikileaks, ja no ocupen les primeres pàgines dels mitjans de comunicació, encara   que Wikileaks segueix existint, divulgant i aportant transparència al que hauria de tenir-ho per se, em sembla oportú recordar aquest fet només per recalcar les dissimetries que es donen en aquest món nostre, quan el mateix assumpte apareix àmpliament difós, discutit, tertuliat i vocejat pels mitjans, des d’un determinat aspecte,  mentre l’altre aspecte ni tan sols s’ esmenta.

En concret: el Sr Assange és processat per suposats abusos sexuals a dues senyores, encara que tothom sabem que és una excusa per atacar directament Wikileaks, però a mi m’ha fotut molt que sigui precisament aquest tema, el de les violacions a dones, el de l’abús sexual a dones, el que hagi servit d’excusa, com si fos un assumpte que estigués solucionat en el món, quan milers de dones i nenes són violades a mig món, són utilitzades sexualment en conflictes bèl·lics i no hi ha condemnes, no hi ha reconeixements, no hi ha peticions d’extradició i parlo d’actes que no són precisament el trencament d’un condó (un dels motius pels quals s’acusa el director de Wikileaks).
Foto: Fidel Soler Cervera

Per això em vaig alegrar molt quan la meva col·lega Laura Kait, impulsora de UMBRAL, una xarxa d’assistència “psi”  em va enviar una nota, informant-me que una dona argentina, Stellla Hernández , demana que la violació, de la qual va ser víctima, sigui declarada delicte de lesa humanitat.

Ho fa a l’Argentina, davant el Tribunal Oral Federal N2 de Rosario en els judicis contra les desaparicions, tortures i assassinats perpetrats per militars, relatant la seva captura, captiveri i violació.

Finalitza amb una frase: “Malgrat tot, no van poder vèncer”. Ella segueix viva, parlant. I nosaltres podem escoltar. I difondre. Aquesta és la participació ciutadana.

I denunciar la dissimetria. Per i per a la salut de totes les dones. I els homes. Per i per a la salut de tota la societat.

AÑADIDO: Link al Blog de Luleki Sizwe una organización Sudafricana que está pidiendo al gobierno que ponga fin a las ‘violaciones correctivas’.

Olga Fernández Quiroga


Com exercir la medicina i sobreviure en l’intent

Desembre 19, 2010

El dimecres, 1 de desembre, a Barcelona, la Professora Jenny Firth-Cohen va parlar de “Com exercir la medicina i sobreviure a l’intent” que és una petita variació sobre el títol d’un llibre seu de recent publicació. Firth-Cohen és una psicòloga líder en l’estudi de l’impacte de la pràctica assistencial en la salut dels propis metges, sobretot en allò que fa referència a trastorns mentals i addiccions a substàncies tòxiques, inclosos els fàrmacs. Aquests problemes mereixen cada cop més atenció. Ja s’entén que no es tracta només de l’agressió destructiva sobre la pròpia vida del metge sinó de les repercussions potencialment molt negatives que els problemes de salut dels metges acaben tenint sobre la salut de la població atesa. No és, per tant, casualitat que Firth-Jones hagi estat novament convidada pel Col•legi de metges de Barcelona que, juntament amb els altres Col•legis de metges catalans, varen crear la Fundació Galatea , específicament dirigida a tractar metges amb problemes i a actuar per prevenir-ne l’aparició. La Fundació Galatea treballa en estreta relació amb el programa RETORN, del Col•legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, que fa una feina similar en l’entorn d’infermeria.

Firth-Cohen va parlar del rol de les institucions d’atenció a la salut, és a dir els hospitals i els centres de salut, en la creació de estres i de malestar que acaben contribuint molt el desencadenament d’alteracions mentals importants. Però, a la vegada, insistia en que “management matters”, és a dir, que la gestió és important. Ha fet diversos estudis empírics en els que demostra que certs models de gestió s’associen a més patologia mental i addiccions que d’altres. També ha demostrat com la patologia mental en els metges s’associa a que les institucions on treballen presentin un lideratge defectuós i una rotació creixent de llits (malgrat ella mateixa ens recorda que l’augment de rotació i la disminució de l’estada mitja és un fet que, per altres raons, ja no tornarà mai a ser com era fa només 10 o 15 anys) i que permetin característiques de treball on coexisteixen la tolerància a la manca d’hores de son i un mal disseny dels llocs de treball.

Aquí teniu una entrevista de la secció de la Vanguardia, “la contra”, feta pel periodista LLuis Amiguet amb el títol “Nada te hace más fuerte que admitir tu debilidad” .

Oriol Ramis


La participació ciutadana, la sanitat i la salut

Desembre 10, 2010

Documentat, rigorós i complet. El nostre col.lega Andreu Segura, President de la SESPAS, Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria, m’envia un article que acaba de publicar a la revista Gestió Clínica i Sanitària i que porta per títol La participació ciutadana, la sanitat i la salut.
Andreu, parla sobre participació, però també practica i posa en marxa projectes de participació. I aquesta visió integradora entre allò epistèmic i allò experiencial, ens resulta particularment grata a e-Criterium, així que us recomano la seva lectura. Llegireu apartats tan sucosos com la tipificació que realitza Sherry Arnstein, dels 8 esglaons de la participació social, i que li serveix per denunciar, precisament, el seu formalisme.

…de baix a dalt denominava el primer esglaó “manipulació”, el segon
“Teràpia”, el tercer “informació”, el quart “consulta”, el cinquè “apaivagament”, el sisè “associació col laborativa”, el setè “delegació de poder” i el vuitè “Control dels ciutadans”…

O la discussió sobre si

…la participació es planteja des d’una perspectiva de la ciutadania, és a dir de les persones que tenen drets civils o més bé des de la condició de client o eventual comprador dels serveis, sigui com a contribuent o com a particular…

Com molt bé deia en l’opinió publicada al nostre Web e-Criterium la mare d’una nena amb paràlisi cerebral que pateix una sèrie d’actuacions desgraciades en un ingrés hospitalari de la seva filla, i es pregunta què són:

Abans, qui entrava a l’hospital per ser guarit era un “malalt”, després va passar a ser “el pacient” i ara ja no és ni això, ara ens diem “usuaris”. Potser va per aquí que la medicina es deshumanitzi

El sistema sanitari com a àmbit preferent de participació

…tant pel que fa a l’àmbit macro de les polítiques sanitàries: priorització i planificació, com a meso: organització dels serveis, i al micro: provisió de les intervencions als usuaris ia les poblacions. I en aquest ventall les possibilitats de participació són també àmplies…

Sobre la responsabilitat ciutadana

…la crida a la responsabilitat dels ciutadans que, entre parèntesi, de vegades sembla una invocació eufemística del copagament-com a usuaris dels serveis sanitaris finançats públicament, no sempre es correspon amb facilitar la informació que ajudaria a assumir adequadament aquesta responsabilitat, ja fos a l’hora de sotmetre’s a una intervenció, o a la d’escollir un professional o un servei…

O la valoració dels consells de Salut, en la qual agraeixo a l’Andreu la menció als meus treballs sobre el tema i que estan disponibles a Slideshare

I més, molt més per seguir llegint.

Olga Fernández Quiroga


La pàgina Web e-Criterium està operativa

Setembre 21, 2010

Després de tres anyets més o menys:¡¡JA SOM OPERATIUS!!.

e-Criterium, el web de participació en el Sistema de Salut, està online.

En versió beta i amb moltes amistats i col•laboradors testejant i enviant-nos informacions per corregir, però ens hem llançat.

Gràcies pels reports i ja aprofito per convidar els lectors d’aquest bloc a participar, escrivint experiències, queixes, felicitacions, idees, suggeriments …el que desitgeu. Per descomptat que si voleu exercir de “testadors”, teniu invitació i i us demano de fer-ho.

De moment, tenim les bases de dades d’hospitals i centres de salut de Catalunya, que anirem completant amb la resta de Comunitats Autònomes.

També anem afegint altres serveis de salut comunitaris i aprofitem els que cada un de vosaltres ens aneu assenyalant per ampliar.

A poc a poc, afegint utilitats.
A poc a poc, acabant de construir les pàgines que “no es troben”.
A poc a poc perfeccionant el lèxic, corregint errades ortogràfiques.
A poc a poc … que això només és un començament i volem estar. sempre en procés de com-partir i des-cobrir alguna cosa nova.

I com que en aquests moments, estic molt emocionada, ja aniré completant informació en altres posts.

Ara, e-Criterium també us pertany.

Olga Fernández Quiroga