Funcionariat, ciutadania i retallada

Juliol 18, 2010

No sóc funcionària. Ho dic per si de cas i em disgusten els comentaris de tots aquells que s’han alegrat de les retallades salarials al funcionariat.

Sí, sé que hi ha aspectes de les administracions públiques en general i del Sistema Sanitari en particular, que funcionen malament, que es poden millorar, que no sempre la burocràcia agilitza les coses, encara que de vegades és necessària perquè pugui ser garantista. Tot això és cert, però també ho és que no sols passa a la cosa pública. Què us haig de dir de l’èpica necessària per a contactar amb les operadores telefòniques o qualsevol altra companyia subministradora o aconseguir que et tractin com un ésser humà desesperat en qualsevol aeroport quan cancel•len vols i bitllets … només per citar els exemples més populars de grans companyies i negocis privats. M’abstinc de citar la banca i la seva gestió.

La diferència amb les administracions públiques, és que la ciutadania formem part d’elles, les hem creat nosaltres per gestionar la nostra activitat quotidiana i per tant, nosaltres hauríem de tenir la capacitat de millorar-les o canviar-les. Potser primer comprendre-ho. Ho intento.

L’argument més repetit: el treball estable com a privilegi. Com diu en aquest article de Rebelión, Jose Arturo Val del Olmo: tenir una feina estable no és un privilegi, sinó una condició d’imparcialitat política.

Aquesta és la raó de ser i la que hauria de prevaler: que els empleats públics puguin actuar amb independència, sense submissió als canvis polítics. Donat l’alt percentatge d’interinatge que existeix actualment, és fàcil preguntar-li a l’interí que treballa en una administració pública què li passa si diu “no” a qualsevol càrrec o “carguillo” que desitgi privilegiar algun assumpte o “afer delicat” passant per sobre de les normes.

Sí, crec que el funcionariat hauria d’estar fora del control polític, perquè com molt bé diu Alberto Ortiz de Zárate (alorza a la xarxa) a Administraciones en red, cada “maestrillo” que entra intenta canviar-ho tot: circuits, impresos oficials, cartells, normes … i funcionaris si pot.

“… En Francia, dicen que dicen que “el ministro se casa con su Ministerio”, lo que es una manera de decir que el funcionariado está fuera de control. Los políticos son como estrellas fugaces que se consumen en un frenético viaje, pero los funcionarios permanecen. Son ellos los que hacen la Administración. Muchas veces, el personal fijo mira con bienhumorado escepticismo al alto cargo recién nombrado que viene a reformar la Administración, una vez más…”

Fantàstic aquest post-ficció d’ administración 2.0 especulant amb un món feliç sense funcionaris .

I això té conseqüències. Anirem desgranant-les. Començo per la salut. Un augment de la mortalitat, com diu Javier Segura del Pozo, a Salud pública y algo más en presentar l’estudi sobre com afecten les retallades socials a Europa a la salut de la gent.

Comprendre, és la millor manera de poder exigir a les nostres administracions, i al funcionariat que hi treballa per fer-les funcionar, cosetes com la transparència, que diu Marc Garriga a Caldo casero / Brou casolà , encara que no només a les administracions. A tot bitxo vivent, excepte potser, escarabats, talps i tots aquells animalots que desapareixerien en exposar-los a la llum i a la claredat.

L’acudit de Forges, naturalment.

Bones i saludables vacances.

Olga Fernández Quiroga

Anuncis

Apunts de la Jornada “Com millorar la Qualitat Democràtica en l’àmbit de la salut i el sistema sanitari”

Mai 19, 2010

… I la jornada es va fer.105 inscripcions i 78 assistents.

Quan sóc en el comitè organitzador de qualsevol esdeveniment, el que més em preocupa és l’assistència. Superada aquesta preocupació, (gràcies per venir!), em queda la queixa de no haver pogut gaudir de l’estoneta de xerrada, en aquest moment fantàstic de l’intermedi i el cafè. Vaig haver de conformar-me amb salutacions ràpides a canvi de resoldre alguns petits problemes perquè l’acte transcorregués de la millor manera possible.

Estic contenta del seu desenvolupament, afegint una autocrítica: encara que vam decidir limitar el temps de totes les intervencions per dialogar amb els assistents, (15 ‘a les ponències 10′ per a les intervencions de les entitats i 5’ per als convidats de la fila 0), hagués desitjat més temps per escoltar la gent que va assistir-hi i poder dialogar amb ells una mica més.

Acords i desacordats
Anoto, a manera de resum, acords i desacordats, sent els primers aquells sons de coincidència en ponents, convidats, fila zero i assistents i els desacordats els sons a manera de frases soltes que no tenen més importància que el fet d’haver-me cridat l’atenció.

Els acords per la qualitat democràtica
Necessitat de transparència. Devolució de la informació. Millora contínua de la Sanitat Pública. Col•laboració. Diàleg. Debat. Acceptació i impuls de la dissensió. Deliberació. Compartir decisions

I els desacordats
– El lucre no és un concepte saludable en salut
– La fragmentació en l’organització sanitària, dificulta la participació
– Bons professionals, bona medicina
– La Sanitat funciona gràcies als usuaris i als professionals
– La participació exigeix transparència, intel•ligibilitat i devolució de la informació
– Si no es pot decidir, la participació en els òrgans reglamentats, no funciona
– De vegades sembla que les institucions funcionin com un mur de contenció per a la participació
– Les institucions han de respondre sempre
– Els òrgans de participació han de ser participatius i amb funcionament horitzontal
– No tenim Governança Democràtica
– Hi ha gestors institucionals que veuen la participació com una cessió del seu poder polític
– Hi ha mecanismes de control però, funcionen?
– Qui controla els controladors?
– La participació com a manera de millorar la qualitat del servei i la política
– Quan les institucions penalitzen la dissidència i estan a la defensiva és una pèrdua de la qualitat democràtica
– Hi ha una deriva cap al impuls i dotació de recursos per a la biomedicina hospitalària en detriment de l’atenció primària
– En salut, ningú té el coneixement
– S’envien molts missatges culpabilitzadors a la població
– Un tumor és molt present en el sistema, però queda diluïda la persona que el pateix.
– Les administracions no ho poden fer tot
– La participació és una part d’un tot. Amb ella tots guanyem o tots perdem
– En salut els indicadors de resultats són referències, no haurien de ser determinants
– Protagonisme en la participació en salut, vol dir que tens dret a decidir.
– Voldria un sou digne per als professionals i no incentius. Els incentius són per dedicar als pacients.
– En l’únic consell de participació decisori, el del Servei Català de la Salut, estan proveïdors i sindicats, no ciutadania
– L’atenció primària ha de ser accessible i propera
– Cal fer rendició de comptes, perquè s’utilitzen recursos públics
– Els professionals més satisfets amb els seus sous són els que tenen bones condicions de treball.
– Una queixa té valor perquè és susceptible de ser resposta
– Hem de pensar que tots anem en el mateix vaixell
– En salut l’eficàcia es pren com a eficiència econòmica.
– El paradigma de la lliure competència en proveïdors de salut, dificulta el control democràtic.
– Són més útils els Consells de Salut on també participen els proveïdors.
– Les administracions que consideren la participació ciutadana com una col•laboració, prenen decisions compartides i potencien la responsabilitat de tota la societat.

Cada frase pot ser objecte de discussió. De moment ho deixo aquí, tot i que afegiré amb molt de gust, mitjançant els comentaris, totes les frases i opinions que a vosaltres us hagin cridat l’atenció.

I gràcies als /les autores: Marc Rius i Fernando Pindado (Direcció General de Participació Ciutadana), Pep Martí (CAPS), Cesca Zapater (FOCAP), Carmen Gómez de Bonilla (APQUIRA), Jaume Benavent (ICS) Rosario Jimenez Leal (CAP Vallcarca – Sant Gervasi), Marta Solé (Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona), Isabel Ribas (Ajuntament de Barcelona), Antoni Barberà (Dempeus per la Salut Pública) Roger Bernat (Associació Catalana Defensa de la Sanitat Pública ACDSP), Carme Valls- Llobet (CAPS) Griselda Martin (UGT) Toni Tuà (CCOO) i molt especialment a totes les persones que van participar com a assistents.

Ah, gairebé me n’oblido: precariament, però em vaig estrenar, enviant algunes de les frases dels conferenciants via Twitter.

Podeu trobar el power point de la meva presentació a Slideshare.
I properament a la Web del CAPS

Olga Fernández Quiroga


Amb Garzón

Mai 17, 2010

Amb Garzón i el que representa. No és la primera vegada que en aquest bloc de participació ciutadana en salut, escric sobre el tema de la guerra civil. Ho faig ara de nou, per sumar-me a les veus que utilitzant tant mitjans digitals com analògics, volem fer arribar al jutge Garzón la nostra solidaritat en l’àmbit personal i el nostre suport en la causa que va instruir per investigar els crims del franquisme

Hauria de quedar clar per a tot el país, simplement escoltant les discussions, els apassionaments, la intensitat de les emocions, que no es pot passar pàgina sense haver-la llegit abans, que ja no podem esperar molt més per airejar, per aclarir, per afrontar aquest passat nostre, perquè realment sigui passat i passi, circuli, perquè sinó el tindrem sempre aquí, estancat, en el fons, i disposat a sortir a la més lleu remoguda. I com més temps passi, més pudor, més nauseabund ens semblarà. I més mal ens farà.

Vull dir-ho especialment des d’aquest lloc, de participació ciutadana acotat a l’àmbit de la salut, però formant part de la societat que té com a objectiu fer de la democràcia una tasca quotidiana, un anar construint dia rere dia. La democràcia com una construcció de la ciutadania. Per això considero aquest suport un acte democràtic.

A més, voldria afegir, per la part que em pertoca com a professional de la salut mental, que em concedeixo certa autoritat, resultat del treball de recerca que vaig tenir la oportunitat de fer sobre els efectes psicològics de la guerra i la postguerra a la població actual. Tota la població. I que jo sàpiga, a diferència d’altres països on sí que s’han habilitat espais en els serveis públics de salut per tractar aquests efectes (a les persones que pateixen aquests efectes), aquí encara està pendent.

Podeu consultar les dos parts del treball a slideshare

Olga Fernández Quiroga


Farmacèutiques, periodistes, “periodistes entre cometes” i ciutadania activa

gener 28, 2010

Vull escriure sobre moltes coses, i una i una altra vegada, se’m presenta la grip porcina i totes les seves ramificacions. Vegem: fa un mes, en plena efervescència marketinguera (de màrqueting) de la vacuna i després del ja famós vídeo de la Dra. Forcades, el diari “El País”, va publicar un article amb el títol de desmontando a la monja-bulo

Hi va haver nombrosos lectors que van protestar, entre ells jo mateixa, enviant aquesta carta que transcric i  que va provocar la intervenció de la defensora del lector, Milagros Pérez Oliva, la monja y las teorías de la conspiración. La traducció al català és meva.

A Milagros Pérez Oliva, defensora del lector:

Benvolguda defensora del lector:

Sóc lectora de “El País”, des dels  seus inicis. A vegades estic més o menys d’acord amb el que llegeixo, m’agrada més o menys, però és la primera vegada que hi escric. I ho faig a la defensora del lector, no únicament pel càrrec, sinó per qui l’ocupa, Milagros Pérez Oliva, a qui considero una de les poques persones que a Catalunya pot parlar amb autoritat, sobre el tema de salut i sistema sanitari, en rodes de premsa, seminaris, comunicacions … en fi en tot el que comporta la seva funció pública com a periodista experta en aquest tema. I ho dic perquè es nota molt la seva absència en perjudici dels lectors i en no poques ocasions, el contentament dels qui convoquen aquestes rodes de premsa que cada vegada més es troben amb periodistes que coneixen molt poc del tema que tracten.
No sé si és el cas dels que signen el lamentable article que “El País” va publicar el diumenge 1 de novembre amb el títol “desmontando a la monja – bulo”, però ho sembla.

Aquest article conté totes i cadascuna de les acusacions que es diuen contra la mèdica i Dra. Teresa Forcades:

• el seu “hàbit” de periodistes. També semblen seriosos, encara que dubto que actuïn amb bona intenció

• les seves mitges veritats, les seves acusacions vetllades. Si dubten dels títols acadèmics de la Dra. Forcades, que es molestin una mica a investigar i així, els seus lectors, podríem estar informats, si a més de mèdica, que això sí que ho donen per cert, també és doctora. Suposo que coneixen la diferència entre ser mèdica i ser doctora.

• les seves desqualificacions. A ella i a la ciutadania. A la, mal escollida analogia amb Mary Poppins.

la qualificació de “llibret” per al seu llibre sobre les farmacèutiques. Els hi pot transmetre també que no és la seva “única publicació”. Els n’apunto una més: “la teologia feminista en la història”. Fragmenta editorial, sll 2007. Un minut de treball a la Xarxa

I unes quantes observacions

• la defensora del lector els hi hauria d’il·lustrar amb tot l’historial  “d’errors” de la farmacèutica Baxter, encara que poden trobar per si mateixos en aquesta Xarxa que és “ineludible”, també per a les Big Pharma, inclosa la Pfizer de “el jardinero fiel” i que els dos periodistes coneixen. Emilio de Benito crec que pot parlar del cas Novartis en l’accés als medicaments.

• per si de cas únicament han vist el vídeo, faci’ls arribar el document escrit de la Dra. Forcades, on totes les afirmacions estan documentades, a excepció de la conspiració, que ella mateixa diu que es penedeix de dir-ho. És l’única afirmació no documentada. Potser, si en comptes de conspiració, posem “interès i benefici comercial” ens soni més a to amb el discurs imperant que utilitza terminologia econòmica per expressar gairebé tot. Segurament el redactor en cap de Societat, que també tria en el seu requadre el tema de la conspiració, emprant el mateix to, li resultaria més còmoda aquesta terminologia. Ho dic per la seva especialització en economia.

• i referent a la vacuna en si, no em molesto a indicar totes les comunitats científiques que han mostrat el seu desacord, prevenció, oposició … Ho poden trobar a la xarxa amb una mica de treball de recerca i m’agradaria que puguin quantificar el dineral que s’han gastat (en campanyes musicals, nòmines diverses, milions de fullets, pressions de tot tipus …) I la fabulosa campanya de màrqueting, per promocionar la vacuna.

• Algú hauria de plantejar-se com és possible que un vídeo que dura gairebé una hora, sense cap additament publicitari, hagi estat vist per mig milió de persones (no sé si la xifra ja ha augmentat)

Una altra cosa més per a informació dels periodistes que la troben “il·localitzable”: la Dra. Forcades és a Berlín (Alemanya). Ignoro si vol contestar les demandes de “El País”, però els mateixos periodistes escriuen que ha aparegut en molts mitjans de comunicació.

I per últim: mai m’he preguntat sobre el tema del conflicte d’interessos respecte als periodistes, però ara sí quina és la situació dels redactors de “El País”, respecte a possibles conflictes d’interessos? I en concret ¿hi ha algun conflicte d’interessos en el cas d’aquest article?.

Sento moltíssim el to de l’article. Estic segura que els dos periodistes podrien haver mostrat el seu desacord d’una manera més lleial i creïble.

Gràcies i salutacions cordials
Barcelona, dimecres 4 novembre 2009
Olga Fernández Quiroga (simplement com a lectora)

Doncs bé el país publica el 22 de desembre un nou article el dolor como quinto signo vital, signat per Mayka Sánchez i també arran de les protestes dels lectors (això és participació ciutadana!),de nou ha d’intervenir la defensora del lector .

I ho fa de manera contundent, desvetllant detalladament tots els fets amb el títol de Avances médicos con intereses ocultos i el subtítol eloqüent: “Un reportatge sobre el dolor mostra l’eficàcia de certes campanyes de la indústria farmacèutica per promoure els seus productes. L’ocultació de les fonts indueix a engany”

Em sembla paradigmàtic de molts altres casos que ocorren quotidianament, encara que no comptin amb una Milagros Pérez Oliva per aclarir-los. Val la pena allargar una mica aquest article i utilitzar aquest cas per a construir aquest relat:

Fabricamos cápsulas ?

Un laboratori que vol promocionar un dels seus productes, un medicament per al dolor, crea una anomenada plataforma sin dolor, a iniciativa de la Fundació Grünenthal, allotjada al web de Grünenthal Pharma, que es defineixen així:

“Grünenthal Pharma és part de l’empresa multinacional alemanya Grünenthal GmbH i es dedica a la investigació, desenvolupament, producció i comercialització a Espanya de productes farmacèutics de prescripció.
Grünenthal Pharma està especialitzat principalment en Dolor, i ocupa el segon lloc en el mercat farmacèutic del Dolor a Espanya. També té una forta implantació en sistema nerviós central i en Ginecologia. Grünenthal Pharma va tancar l’exercici 2008 amb un creixement del 7,8% respecte l’any anterior, cosa que el situa en el lloc núm. 9 del rànquing espanyol de laboratoris espanyols per creixement.
En total, Grünenthal Pharma dóna feina aproximadament a 500 persones”

Aquesta plataforma compta també amb el suport de la La Fundación para la Investigación en Salud, FUINSA (que té un apartat de salut i gènere, encara buit) i informen que està dirigida per un grup de professionals independents

Sí, es tracta del web d’uns laboratoris farmacèutics. Fins aquí, res menyspreable.

La Fundació edita una guia per a periodistes, amb aquests objectius

“Guia per a periodistes. Entendre el dolor”
• La Guia recull les claus necessàries per entendre tots els aspectes que envolten el dolor d’una manera divulgativa i fàcil d’entendre
• El seu contingut sintètic i pràctic fa d’aquest llibre una eina molt útil en l’activitat periodística diària

I sorgeix l’article esmentat, que a més de provocar la protesta de molts metges, en suggerir que tracten inadequadament el dolor dels seus pacients, indueix a que un d’ells, Enrique Gavilán, un metge de família de Plasencia que escriu aquest bloc tan interessant anomenat el niu del Gavilán, “el lloc on poso els meus ous”, es dediqui a realitzar una investigació per comprovar quines són les suposades excel·lències d’aquest fàrmac. No les troba, així que sospita que aquí hi ha publicitat encoberta i conflictes d’interessos no declarats.

En efecte és així. La periodista que escriu el reportatge ens informa d’un Congrés a Lisboa (oh, Lisboa, quina bona elecció!) sobre el dolor al qual ella assisteix, lloa les excel·lències del fàrmac citant experts i estudis diversos … i omet tota la resta. És a dir: que els experts, el congrés, el seu viatge a Lisboa, la Fundació, la campanya i la plataforma … estan finançats pels laboratoris productors.

Dins de tot l’embolic, m’alegro que cada vegada siguin més les persones que utilitzen la xarxa per compartir el seu coneixement. Se’ls enganxarà una mica d’això a les farmacèutiques?.

La foto, de Gonzalo Zapata, és de Flickr sota una llicència Creative Commos. El seu títol: Fabriquem càpsules?

Olga Fernández Quiroga


Grip porcina i altres pandèmies

Octubre 7, 2009

Si hem de preocupar-nos per la pandèmia de moda, la grip porcina/A/H1N1, dedicant-li molts diners públics i una exquisida atenció mediàtica, suposant que això és ocupar-nos de la nostra salut, proposo que llegeixin l’article de Emilio Lledó, al diari El País Pandèmia i altres plagues, per (pre) ocupar-nos, en el sentit de començar a prendre consciència, d’altres pandèmies mès letals i insidioses pel seu progressiu deteriorament cerebral: la corrupció política, els beneficiaris privats d’allò públic, el poder econòmic estranyament estranyat de la situació econòmica del nostre país, l’abandonament de la sanitat pública…més els que cadascú puguem afegir a partir de la nostra reflexió. El meu: pensar que la por impulsarà una ciutadania passiva, poruga i poc participativa.


El 10è aniversari del Cibernàrium

Setembre 26, 2009

Dilluns, 13 de juliol, jornada per celebrar el 10 aniversari del Cibernarium el primer multiespai de Barcelona dedicat a la divulgació tecnològica, amb la missió de descobrir als ciutadans, els professionals i les empreses de la ciutat les oportunitats de les TIC.

Hi ha programades activitats durant tot el dia, però jo puc assistir  al minuts final de la Taula rodona “Joves emprenedors 2.0: projectes empresarials a Internet”, moderada per:  José Manuel Pérez Tornero, Catedràtic de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona)  i Genís Roca, Soci director de Roca Salvatella i a les dues ponències  finals, la primera a càrrec de Sixto Arias, director general de Mobext (Grupo Havas), titulada “El millor profeta del futur és el passat. 10 anys d’Internet a Espanya en 10 paraules”  i la segona a càrrec de Enrique Dans, professor de Sistemes d’Informació de l’IE Business School,amb el títol “Escenaris per a un futur en xarxa: gènesi o apocalipsi” 

Cibernarium

En aquest acte, no es tracta de salut i participació. Es parla de la xarxa, la seva funció, el seu passat i quin pot ser el seu futur , del protagonisme de la gent, de la creativitat, la participació i aquí sí que ens interessa a l’equip d’e-Criterium, perquè representa la nostra filosofia: creure en la gent, en nosaltres mateixos com a potencials i efectius agents de tots aquells canvis que volem i la xarxa com a eina. Eina potent, es deia, on podrem reconèixer el pitjor i el millor de l’esser humà. Som conscients, i precisament per això fem costat a tots els que volen preservar la xarxa com aquest espai de llibertat, de creativitat i deliberatiu, on la ciutadania ens fem responsables de les nostres obres i les seves conseqüències, tant si són positives com si són negatives.

Valorem aquesta responsabilitat i pensem que quan la gent realitza una critica,  ho fa perquè alguna cosa funciona malament o no funciona o potser perquè no tenim informació del motius que fan que allò funcioni així i no d’una altra manera. Tanmateix, també sabem elogiar, felicitar i ressaltar tot allò que sí funciona bé. I com no!, la generositat de regalar les nostres idees, perquè si bé la generositat de les persones que dediquen molt del seu temps i esforç al bé comú, sempre ha estat al món, ara, la xarxa pot multiplicar d’una manera quasi inimaginable tan la seva visibilitat, com la possibilitat de compartir amb milions de persones. I aquestes persones i el seu coneixement no fan simplement una suma, sinó un coneixement nou. La intel·ligència col·lectiva al servei de la Salut Comunitària.

Volem que la xarxa sigui aquest espai generador d’idees, per utilitzar-les en la millora del Sistema Sanitari, i beneficiar-nos tots.

I aquest serà el nostre valor. El de tota la gent que consideri que formar part del Sistema Sanitari és quelcom mes que disposar de la tarja sanitària, d’una nòmina o d’un contracte de gestió, gent que estigui convençuda que les institucions han estat, estan i seran creacions de la ciutadania per servir la ciutadania i no a l’inrevés, i  això és el que tenim en comú: el nostre estatus de ciutadania; com a tals construïm les nostres institucions, tal i com volem.   

M’ha agradat comprovar que compartim, amb gent que en sap molt del que passa a Internet, aquesta idea de  una xarxa social lliure i generosa, on també puguem exercir el nostre dret de ciutadania per impulsar una societat on la democràcia participativa sigui la millor garantia de la democràcia representativa.

Olga Fernández Quiroga