Encara Saramago

Juny 29, 2010

Un enllaç al bloc saludyotrascosasdelcomer, amb tres videos dedicats a Saramago. Com diu Antonio Villafaina, per a disfrutar. Afegeixo: emocionar-se i pensar una mica.

Olga Fernández Quiroga


In memoriam Joan Prats i Català (1942-2010)

Juny 28, 2010

Durant la Jornada sobre la Qualitat Democràtica del 4 de maig, el meu col•lega Albert Ferris, ens va informar de la sobtada mort d’en Joan Prats.
Li vaig demanar fer un recordatori de la seva trajectòria i va triar fer-ho en forma de conversa pòstuma. He afegit enllaços i retallat algunes referències a la Jornada que sols entendrien les persones que van assistir-hi. La resta es tal qual ho va escriure.

Una precisió: no és necessari estar totalment d’acord amb els pensaments d’una persona per reconèixer la seva vàlua. Vaig poder escoltar en Joan Prats, per darrera vegada, a la Jornada “Governança del Sistema de Salut, un procés participatiu”, organitzada pel Cat Salut, a on va fer la conferència inaugural amb el títol: “La participació ciutadana en la governança democràtica de la salut”, en qualitat de President de la Asociación Internacional para la Gobernanza, la Ciudadanía y la Empresa .

L’escrit de l’Albert

1. Darrera entrevista al diari “El Temps” (1) Diu el mestre. “Com que la societat s’ha fet molt dinàmica, l’Administració necessita molta flexibilitat en els gestors, però si la discrecionalitat no queda equilibrada amb la transparència, el resultat és més d’oportunitats per la corrupció. Tenim una administració pública molt poc transparent, on els mecanismes de control, que sí existeixen, no funcionen”

2. La concreció de la transparència, és doncs, la porta d’entrada per incidir en els mecanismes que no funcionen i que cal desblocar? Contesta el mestre: ”No només les sindicatures de comptes, la intervenció general de l’Estat, els interventors dels municipis, sindicatures i coses semblants”(1). Si féssim seguiment de les intervencions de la nostra sindicatura, no seria una bona manera de concretar i que ens ajudaria a la bona Governança?

3. Escoltem al Joan: “Hi ha dues versions, una és el govern relacional que implica que el sector públic i el privat es posen d’acord i fan coses. Això és important, si els governs no treballen amb les empreses, hi ha coses que no es poden fer perquè la tecnologia i el know-how i els capitals són a les empreses i (l’altre versió) és que aquesta relació és perillosíssima si no es fa amb transparència perquè els ciutadans i els mitjans se n’assabentin i puguin dir la seva”(1)

4. Et pregunto, suposo que des del cel t’has assabentat de com es prenien les decisions a Santa Coloma, al Palau, a les Illes i a la nostra València?
(Sospira) “El risc que la política acabi sent capturada per l’empresa, o l’empresa acabi sent capturada per la política, és molt alt. I ha passat això. La Governança pot ser democràtica o no democràtica. La no democràtica és perquè el Govern relacional es fa sense transparència, sense participació de la ciutadania organitzada, això que en diem societat civil, i sense retre comptes de debò” (1)

5. Estaries, doncs, d’acord en que per millorar l’escassa qualitat democràtica que ara tenim, caldria afegir-se al procés de confecció del Libro Verde? Respon l’oracle: “Tenim Governança, però no tenim Governança democràtica. Això implica un seguit de reformes que des de la transició, no s’han fet, que serà difícil que es facin, perquè hom no te consciència de la seva necessitat” (1)

Pare la burra amic, ací discrepem fins i tot el Centre d’Estudis d’Opinió afirma (i vostè ho sap) que una amplíssima majoria de ciutadans de Catalunya, diuen, diem que no creiem que els polítics governin pensant en els interessos generals i perquè això no quedi així farem propostes i a través d’iniciatives ciutadanes vàries, d’accions institucionals i mitjançant jornades, manifestacions, sopars i consultes, farem força per a que la iniciativa ciutadana sigui considerada a l’hora de prendre decisions.

6. Replica l’estudiós: “La democràcia del segle XXI (2) necessita els aparells institucionals i de gestió del segle XXI, ni Beveridge ni nova gerència pública. El bé no es produeix, sinó que creant-se en la coproducció (de la salut), genera una nova visió que traduiríem dient: els resultats en salut no són les prestacions de salut que es donen, són l’estat de salut de la població. I el ciutadà/na és un agent molt important en la cura de la seva salut i per tant en la millora dels resultats de salut de la comunitat (2). Ara sí que m’has agradat, no et sembla això més encertat i humil que allò tant campanut que deies en la teva etapa de gran director? “El gobernante debe tener un proyecto de ciudad, un proyecto de país, y si no lo tiene pierde la capacidad de comunicación y de liderazgo? (3) Amen.

7. Tornem a tocar de peus a terra, aquest ciutadà perplex, en la fase més agressiva del capitalisme transnacional que pot esperar de governs i reguladors capturats per la tecnoestructura dels mercats?

• Confessió del polític: “L’esclau ben tractat no deixa de ser un esclau, només la democràcia genera condicions per una igual qualitat de serveis. Però serveis universals no vol dir que siguin estandarditzats. Tanmateix es poden estandarditzar perfils de ciutadans” (2)
• Si hem admès que la democràcia necessita d’un Llibre Verd i alguna coseta més, si hem acceptat que juguem a una Governança poc transparent i viciada per un partidisme esterilitzant i excloent, qui i com concretarà l’adequació dels estàndards a les possibilitats/necessitats?

8. Aporta el filòsof:Governança vol dir que no tenim tot el coneixement”..(2) Interrompo emprenyat: Mol bé, però em sembla que darrerament estàs enlluernat per la capacitat de l’empresa privada que sembla tingui la clau que el sector públic no sap fer rutllar. No s’ha traspassat l’antiga arrogància dels governs a les cúpules empresarials amplificades per la clientela de les escoles de negocis i exhibides per l’orfeó mediàtic i que ens ha portat al present atzucac?
• Continua el filòsof: “El coneixement està dispers i cal relligar tots els caps, aconseguir el conjunt d’acords amb capacitat de conjugar i consolidar l’encaix de les circumstàncies personals i col•lectives en la direcció de la millora de la res publica” (2)

9. Bé, Joan, des d’aquí dalt i amb la companyia de l’apòstol Santiago, que t’ha facilitat el viatge, què ens aconselleu per sortir-nos-en de les malifetes dels deixebles del Sr.Soros, i que segons els grecs (4) són: Moore Capital, Fidelit Internacional, Paulson&Co i Breven Howards. Què fer davant els retalls de salut, alegria i cartera que estem patint?

• Contesta l’historiador;Durante el siglo XIX hasta hoy se ha desarrollado un conflicto entre el “burgeois” y el “citoyen” entre el que juzgaba y utilizaba todas las instituciones públicas por la medida de sus intereses privados y el ciudadano responsable que se sentía preocupado por los asuntos públicos como tales, en otras palabras, entre el liberalismo y la democracia. Pero este conflicto tenía y tiene sentido dentro de sociedades mínimamente esturcturadas” (5).

Para comprender el populismo autoritario hay que comprender el concepto y la dinàmica de las masas. Los movimientos populistas autoritarios organizan a las masas, no a las clases ni a los ciudadanos con intereses y opiniones sobre la gobernación de los asuntos públicos. Los populismos autoritarios solo pueden prosperar allí donde existen masas que por una razón u otra han adquirido el apetito del poder político. Masa o multitud se refiere a personas que no pueden ser integradas en ninguna organización basada en el interés común, en los partidos políticos, en la gobernación municipal o en las organizacions profesionales y los sindicatos (5)

Gràcies professor i cavaller amb vergonya, per el toc d’alerta sobre les falses solucions populistes, no anirem darrera antics i desacreditats tambors, no ens convertirem en massa! i serem llevat com tu!!

Albert Ferrís Pellicer

(1) El Temps 13 d’abril 2010. Entrevista Alex Millan
(2) Apunts personals de la jornada La Governança del sistema de salut
(3) Revista Medi Ambient, Governança i desenvolupament sostenible
(4) El Temps: 25 de maig. Georgios Papandreu
(5) Los origenes del totalitarismo


Trobada de blogueres

Juny 25, 2010

Dones en Xarxa va celebrar, dimecres 23 de juny, la seva vuitena trobada de blogueres a Barcelona.

Desvirtualitzar-nos, xerrar una estona, riure i intercanviar informacions, idees i projectes que tenen en comú dues paraules clau: dones i xarxa.

Vaig conèixer la Carmen Arce que ens va deixar bocabadades amb plats com aquest bunyols amb ous de…verat i guanyadora de tres premis en un mateix concurs de cuina i l’Anna Genís, que edita el bloc llepadits, en català i abuela digital en castellà on trobem receptes molt explicades, amb fotos i informació nutricional; la Pili Muñoz amb la presumpció d’intel•ligència que se li suposa a les dones

i la Mª Jesús Mandianes, representant d’un grup de dinàmiques dones que a partir dels tallers que els hi va fer l’Agueda Baños, s’han llençat al mon digital i tenen el bloc Blogueras de Sant Martí. Sant Martí és un barri de Barcelona on la Asociación de Ayuda a la Mujer, La Pizarra de Raimunda, edita el seu propi bloc .
I la Pili, amb el seu grup Facebook lluitant contra la doble discriminació: ser dona i homosexual. I la Núria, des de Granollers, al mig com el dijous.

Gràcies a la Patricia pel vídeo i les fotos que ens va fer. La que poso aquí és seva.

Us recordem que els vídeos de Femitic, festival de vídeos realitzats per dones, es poden veure online.

Ens veiem a la propera i cada dia a la xarxa

Olga Fernández Quiroga


Saramago

Juny 20, 2010

Saramago, la primera entrada al seu bloc als 86 anys, Montalbán, Terenci Moix, Angel Gonzalez, J.M. Valverde, Haro Tecglen, Ayala, Azcona, i també, Angel Rozas i Manola Rodríguez (aquests dos links per als que no sapigueu qui són), noms de persones mortes que se’m venen al cap. N’hi a més, però ara mateix no vull pensar. La llista seria llarga. Un altre dia.

Imagen: periodismohumano

Uns més coneguts, altres no tant, però tots m’han ajudat a pensar, a construir-me el present per intentar ser millor persona en el futur. Referents ètics. Compromesos amb la gent i amb la societat. Compartint idees i treball comunitari. Sempre disposats a col•laborar amb les causes més nobles i a implicar-se en el bé comú, amb la gent, per a que la ciutadania es senti autoritzada a exercir com a tal.

M’alegro que en aquets temps, en què qualsevol es creu autoritzat a dir qualsevol cosa, per uns pocs dies, escoltem parlar amb admiració de la seva integritat, la seva honradesa, la seva ètica, basada en una ideologia progressista de compromís i participació social.

Masses referents perduts. Sé que em queden les seves obres, però quan tingui dubtes sobre qualsevol tema ja no podré dir i fer allò de “vaig a veure què diu Saramago…”.

Olga Fernández Quiroga


Feedback d’una seguidora virtual del I Congrés de la Blogosfera Sanitària (1CBS)

Juny 18, 2010

Vaig seguir el 1CBS a estones lliures, via twitter, i vet aquí les meves Pecha Kucha lingüístiques.

Una peculiaritat: el seguiment per tercers és un reflex del que aquests volen o poden escoltar i oir, que de tot n’hi ha i el mateix em passa a mi ara, així que tot es basa en una cadena molt subjectiva. La Pepeta va dir que la Joaneta havia dit i jo dic … De fet aquesta seria la primera qüestió a ressaltar. La segona, que els que tuitean, són un percentatge minoritari dels assistents. Dolent perquè és un desviament evident i bo perquè la transmissió és col•lectiva.

Presentacions en Slideshare. Avui, només aquest link.
Les llegeixo després del post per evitar influències.

– El major plaer: la desvirtualització (cantat ¡), amb tot el que comporta de mitificar i desmitificar, excepte alguns que directament no volien donar-se a conèixer. El tocar és insubstituïble. També en la relació terapèutica.

– Els comentaris, una mica de tot: molt bons, bons, normals i intranscendents, encara que a diferència d’altres esdeveniments tuiteros no vaig veure comentaris grollers o directament impertinents, la qual cosa és molt, molt valorable.

– Valorable també conèixer (virtualment, sí), a gent interessant per a seguir a partir d’ara. Del millor. He d’actualitzar.

– La varietat i de vegades disparitat d’interessos. Empreses farmacèutiques, periodisme, agències de comunicació, màrqueting, professionals sanitaris clínics, professionals gestors, Primària, Hospitalària. Algun gràfic?.

– Podem compartir interessos comuns i actuar col•lectivament o diferir tant que sigui impossible col•laborar.

– Hi ha la independència, i la individualitat, encara que no tots se la poden aplicar.

– Predominança absoluta de professionals metges/ses, més “es” que “ses”. Alguna infermera. Una mica de farmàcia. On són els blocaires psicòlegs, treballadors socials, fisioterapeutes …

– Pacients absents, encara que destinataris de tot. Potser no era el seu espai.

– La picabaralla inicial sobre gènere i participació femenina. Competició amb l’esdeveniment innova sobre qui generava més hastags. Es veu que allà la presència de dones va ser pitjor.

– I molt tendre el tweet de l’últim conferenciant donant les gràcies als que es van quedar …. és un pal!

… Això sí, per saber el que deien els ponents, vaig a llegir les presentacions.

La immediatesa de la xarxa no va amb mi. Sóc la última en escriure, comentar, actualitzar, però es que quina setmaneta!.

Gràcies als que van tuitetjar i per penjar les presentacions.

Olga Fernández Quiroga


Publicacions en Dempeus

Juny 17, 2010

Ja estan disponibles al Web de Dempeus, les ponències de la Jornada “no al Co-Repagament: equitat i Salut Pública”, del passat 10 de juny.

També han publicat un resum de la Jornada, la Declaració de Barcelona sobre el copagament en català, català i anglès, fotos i un dossier de premsa. Molt bona feina.

Olga Fernández Quiroga


Tu decideixes!

Juny 14, 2010

És el contundent títol del butlletí publicat per l’associació Ciutadans pel Canvi (CpC) i hereu de l’anterior “els calés on calen”, campanya organitzada fa ara 5 anys i que continua amb aquest espai de
“… treball i reflexió sobre els nous models de regeneració i innovació democràtica, perquè sorgeixen nous reptes i necessitats que plantegen la gestió de nous valors i compromisos; i que requereixen estructurar nous espais per a la reflexió i el pensament polític, i, evidentment, per a la deliberació col•lectiva i el treball conjunt d’informació sobre participació ciutadana…”.

M’agrada el mapa participatiu que estan construint amb les dades de participació dels municipis de Catalunya. També us podreu baixar dues guies sobre participació: “els calers on calen”, sobre pressupostos participatius i “més enllà de les urnes”, amb entrevistes a responsables polítics o tècnics de participació ciutadana de 64 municipis de Catalunya.

És un referent per conèixer i saber sobre participació

Olga Fernández Quiroga