e-Criterium, la Web de participació ciutadana en Salut: un tancament inesperat

Març 16, 2011

– Perquè han estat tres anys de treball, i només  4 mesos online
– Perquè ja havia participació ciutadana en la Web
– Perquè ja havia convenis de col·laboració amb institucions i entitats
– Perquè és un projecte viable i útil
– Perquè tenia molta il·lusió

… i perquè segueixo creient que és una bona, única i innovadora idea i encara que ara s’hagi interromput, algú, en algun moment, la reprendrà.

Alguns ja coneixeu la notícia, però crec que dec una explicació pública.

Per a mi ha estat una extraordinària  aventura, que m’ha permès descobrir persones, mons i capacitats de les quals no tenia ni idea. M’he sentit genial gaudint de la creativitat, la generositat i la confiança de les persones, moltes de les quals no coneixeré mai.

Aquesta ha estat una de les millors coses que m’estic portant, així que la web e-Criterium tanca, encara que jo segueixo amb aquest bloc e-Criterium noticias, seguint la mateixa filosofia, participant amb la meva aportació en tot allò que crec tenir una miqueta d’autoritat. Per a tot allò que desconec, he descobert twitter, els blocs, els valors de la Web 2.0 i un munt de gent que també comparteixen el seu coneixement, així que feliç de continuar.

Però no tot ha estat fantàstic. També he tingut sorpreses desagradables, dolor, egoisme, i traïció del lloc d’on menys m’ho esperava; ara em toca analitzar, aprendre, fer el dol, afegir-lo a la meva experiència i continuar.

I per poder fer-ho, necessito deixar constància dels meus agraïments.

A Patient Opinion, que amb la seva generositat va fer possible aquesta aventura. Per compartir els seus coneixements, les seves experiències, per regalar el seu treball de molts anys, pel seu suport, per … tot. Gràcies Paul, James, Miriam i tot l’equip. En la seva web podeu seguir el que hagués estat la idea de e-Criterium a Espanya.

– A les persones que van compartir els seus relats en aquests quatre mesos. e-Criterium era seva.

Al CAPS i als companys del meu grup de participació en salut: Pep, Toni, Josep, Carme, Albert, Clara, Andreu …que han seguit el projecte des de l’inici i van estar sempre .

Al FOCAP, amb qui ja havia establert un acord de col·laboració i a totes les associacions que em van oferir el seu ajut: DempeusCiutadans pel Canvi, CUS, Tècniques de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, ​​ Associació de veïns del Carmel i altres associacions de veïns de Barcelona, ​​Consells de Salut …

– A la blogosfera sanitària: E. Gavilán, R. Bravo, A. Villafaina, S.Casado, F.Casado, R. Cofiño, V. Baos, R. Pardo, A.Pedrosa, Dones en Xarxa, els participantes en hcsmeuES, J. Segura del Pozo, D. Carballo, A .Garcia , J. Gallego DiéguezJ.Juan Fernández, M.Angel Mañez … i a tot el meu Time Line de Twitter. Gràcies, gràcies, gràcies. He estat desconnectada, ara sabeu el motiu.

– A les institucions que en algun moment van confiar, poc o molt en el projecte: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Àrea de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Guia Salud, ​​Cap Vallcarca Sant Gervasi, TIC Salut, Hospital de Sant Pau, on varem presentar oficialment el projecte, Hospital de la Vall d’Hebron, que ens havia reservat dia i hora de reunió i la resta d’hospitals que van mostrar el seu interès en el projecte.

– A Ana Fernández Mora, que em va permetre la presentació pública d’e-Criterium al PodCamp 2010

– A José Saiz, que va començar el projecte i em va deixar tot el seu treball per poder continuar, encara que ell no continués.

– A la family, amics i companys que em diuen que he tornat i ja es podran prendre cafè amb mi.

Si aixecar la web van ser tres anys de treball, realitzar les tasques per a un tancament ordenat, m’ha portat 1 mes i un cop finalitzat, em poso amb el bloc, que a partir d’ara, encara que mantingui el nom, serà un bloc personal i estarà sota la meva responsabilitat. Aniré donant-li forma.

Gairebé estic sentint algunes veus dient que aquest és un article massa formal. Us dono la raó. Ara, és el que puc fer, però espero poder reflexionar més endavant sobre les raons del tancament i altres coses i compartir-ho amb vosaltres. Anirem parlant digital i analògicament.

I per l’adéu, he trobat dues coses: (1) aquest vídeo de memòria adolescent, per al dol. L’haig de travessar per poder passar, amb llibertat, a una altra cosa. Em fa mal la desaparició de la web e-Criterium i em fa mal la traïció de persones en què confiava, però què millor companyia que Los Módulos i el seu ” todo tiene su fin”

I (2) la frase que va dir el psicoanalista francès Jacques Lacan, davant la dissolució  de l’escola freudiana de París, a França:

Je persèvére (per descomptat, polisèmies incloses)

Gràcies i disculpes a tots aquells que he oblidat mencionar. M’ha costat molt fer aquest post.

Olga

 

Anuncis

Les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals “de la Seguretat Social”

febrer 6, 2011

Agraeixo al Toni Tuà el luxe de comptar amb el seu coneixement per fer aquest article, al que jo únicament he afegit els enllaços, i que ens explica, amb el seu habitual didactisme tot allò que volíem saber i mai sabíem a qui preguntar. Evidentment era a ell

Les Mútues varen néixer fa 106 anys (Llei Dato de 1904) com a “Mútues Patronals” per a cobrir una necessitat que no tenia cap altre cobertura: la protecció dels treballadors que patien un accident laboral (per mirar de recuperar la seva salut l’abans possible per retornar al treball). Eren associacions d’empresaris i la despesa anava al seu càrrec. No era un interès altruista dels patrons, doncs si no retornaven al treball als obrers tenien que “ensenyar de nou a un aprenent”.

Amb posterioritat varen assolir el paper de “mutualitats de previsió social”, en cobrir també l’atenció a les malalties comunes, tant dels treballadors com de les seves famílies, al no existir l’assegurança de l’Estat.

L’any 1964 va canviar radicalment la situació amb la promulgació de la Llei de Bases de la Seguretat Social (SS), que instaurava l’assegurança obligatòria per a les contingències comunes. En el preàmbul d’aquesta llei ja es plantejava que les mútues d’accidents estaven destinades a desaparèixer. No te cap sentit la “separació administrativa” entre contingència laboral i contingència comuna, doncs es tracten les mateixes patologies dels treballadors/es en sistemes d’atenció sanitària diferents pel sol fet de produir-se la contingència dins o fora de l’empresa. Així doncs es consagrava la continuació de les Mútues com a “entitats col·laboradores de la SS”, malgrat continuen sent Mútues Patronals, doncs el seu Consell d’Administració està compost exclusivament per empresaris afiliats a la mútua (i un treballador de la pròpia mútua).

Fins a dia d’avui, i malgrat la promulgació de les noves legislacions de SS  (1974 i 1996), no s’ha produït la integració de les dues xarxes d’atenció sanitària, laboral i comuna, que seria el normal en un país on la cobertura pública es Universal. Tot al contrari, els diferents governs, tant del PSOE com del PP, els hi han anat ampliant les competències de col·laboració en la gestió del subsidi de baixa laboral per contingència comuna. Inclús, fa uns dies, el Govern els hi ha encomanat la cobertura d’una prestació social, com es el subsidi de baixa laboral per atenció a fills  amb malalties greus, que no te res a veure amb les prestacions per contingències laborals

Incongruències dels sistema

  • La determinació de si existeix contingència (el que vol dir assistència sanitària i subsidi de baixa laboral) ho determina en primera instància una entitat patronal que es “art i part “i no el Sistema Nacional de Salut que és “neutral”.
  • A l’existir dues xarxes d’atenció sanitària (la de les Mútues i la del Sistema Públic de Salut) les mútues tenen tendència a considerar, en un percentatge important, com a Contingència Comuna la que és Professional, derivant a l’atenció del sistema públic un percentatge elevat de treballadors/es que haurien de ser ateses en els seus serveis (segons mana la llei). Això té tres conseqüències negatives immediates:

1.      Els treballadors/res cobren menys diners de subsidi de baixa (60% del sou des del 4art. dia de baixa en lloc del 75% des de el 1er. dia).

2.      El subsidi passa a  pagar-lo la SS en lloc de la Mútua, en els casos que aquesta no el gestioni  directament.

3.      L’atenció sanitària passa a ser coberta pel Sistema Públic de Salut en tots els casos.

Una altra conseqüència afegida és tot el procés administratiu i de inspecció mèdica que s’endega per part de les persones afectades en presentar reclamació de l’actuació de la mútua, amb la conseqüent despesa en recursos públics, tant humans com materials, sense conseqüències de responsabilitat per a les mútues.

La motivació per la que el Govern de l’Estat va decidir atorgar la gestió del subsidi de baixa laboral per contingència comuna a les mútues, va ser l’interès per rebaixar l’índex d’absentisme laboral (terme en el que mai ha hagut acord entre administració, patronals i sindicats), pensant que el Servei Públic de Salut era massa laxa i les mútues “posarien ordre”, rebaixant aquest índex d’absentisme (que, per cert, està per sota de l’índex dels països europeus més avançats). Però el cert és que, ja en dues ocasions, la SS ha hagut d’incrementar la quota de cotitzacions que transfereix a les mútues perquè la gestió de la IT per Contingència Comuna no els hi provoqui dèficit de gestió.

Malgrat que les mútues consoliden l’aprovació del seu pressupost amb els Pressupostos Generals de l’Estat i se sotmeten a una auditoria anual per part del Ministeri de Treball, recurrentment s’han anat descobrint greus irregularitats de gestió, abusos en els sous i blindatges d’acomiadament dels directius, el que ha portat al Ministeri de treball a haver que sotmetre a intervenció a alguna de les mútues importants, fixant incompatibilitats entre directius i familiars amb empreses muntades per contractar amb la mútua i en el Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2011, legislar sobre els topes màxims en els sous dels directius (que estan molt per sobre dels sous de Directors Generals de Ministeri i Secretaris d’Estat), ja que els recursos que gestionen son quotes a la SS, o sigui diners públics (més de 8.000 milions € pel 2009).

En definitiva, les mútues d’accidents continuen existint (com “entitats sense ànim de lucre”) per l’enorme pressió del lobby empresarial per a:

–          Mantenir directament el control sobre la salut dels treballadors/res.

–          Controlar la gestió de milers de milions de diners públics.

–          Gaudir dels abusius sous dels directius.

–          Condicionar la xarxa d’atenció sanitària privada que té concertada.

Aquí deixem l’enllaç a l’Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut,  dels Sindicat Comissions Obreres, amb dos apartats:

Val la pena fer un cop d’ull al Sistema de Reclamacions. Ens venen preguntes com Per què la ciutadania no podem tenir coneixement de quines són  aquestes reclamacions? De com es resolen, si és que ho fan?  De com es podrien fer-se servir per millorar el nostre Sistema de Salut? De si es promou i s’aprofita no tan sols com a reclamacions sinó com a coneixement? Parlem de transparència, de dades obertes, de col·laboració, de Servei Públic.

Toni Tuà Molinos i  Olga Fernàndez Quiroga


Tornada de vacances i… al PodCamp Barcelona 2010

Setembre 2, 2010

Ens anem al Masnou, municipi costaner de la província de Barcelona per participar al PodCamp Barcelona 2010 , en una “Xerrada llampec”, de 8 minutets el 17 de setembre a les 17 hores, tot just desprès de la presentació del Rafa Pardo, (Inq_Maimonides, al Twitter).

Pels que no ho coneixeu, i com diuen els organitzadors, es tracta d’una
trobada on tenen cabuda totes les persones interessades pel Social Media.
L’objectiu és fomentar el concepte basat en comunitats d’usuaris per impulsar la col•laboració, participació i l’intercanvi de coneixement i experiències.
Plenament coincident amb la filosofia e-Criterium.

Gràcies a cataspanglish, els organitzadors, per la feina feta i per deixar-nos participar.

Olga Fernández Quiroga


Apunts de la Jornada “Com millorar la Qualitat Democràtica en l’àmbit de la salut i el sistema sanitari”

Mai 19, 2010

… I la jornada es va fer.105 inscripcions i 78 assistents.

Quan sóc en el comitè organitzador de qualsevol esdeveniment, el que més em preocupa és l’assistència. Superada aquesta preocupació, (gràcies per venir!), em queda la queixa de no haver pogut gaudir de l’estoneta de xerrada, en aquest moment fantàstic de l’intermedi i el cafè. Vaig haver de conformar-me amb salutacions ràpides a canvi de resoldre alguns petits problemes perquè l’acte transcorregués de la millor manera possible.

Estic contenta del seu desenvolupament, afegint una autocrítica: encara que vam decidir limitar el temps de totes les intervencions per dialogar amb els assistents, (15 ‘a les ponències 10′ per a les intervencions de les entitats i 5’ per als convidats de la fila 0), hagués desitjat més temps per escoltar la gent que va assistir-hi i poder dialogar amb ells una mica més.

Acords i desacordats
Anoto, a manera de resum, acords i desacordats, sent els primers aquells sons de coincidència en ponents, convidats, fila zero i assistents i els desacordats els sons a manera de frases soltes que no tenen més importància que el fet d’haver-me cridat l’atenció.

Els acords per la qualitat democràtica
Necessitat de transparència. Devolució de la informació. Millora contínua de la Sanitat Pública. Col•laboració. Diàleg. Debat. Acceptació i impuls de la dissensió. Deliberació. Compartir decisions

I els desacordats
– El lucre no és un concepte saludable en salut
– La fragmentació en l’organització sanitària, dificulta la participació
– Bons professionals, bona medicina
– La Sanitat funciona gràcies als usuaris i als professionals
– La participació exigeix transparència, intel•ligibilitat i devolució de la informació
– Si no es pot decidir, la participació en els òrgans reglamentats, no funciona
– De vegades sembla que les institucions funcionin com un mur de contenció per a la participació
– Les institucions han de respondre sempre
– Els òrgans de participació han de ser participatius i amb funcionament horitzontal
– No tenim Governança Democràtica
– Hi ha gestors institucionals que veuen la participació com una cessió del seu poder polític
– Hi ha mecanismes de control però, funcionen?
– Qui controla els controladors?
– La participació com a manera de millorar la qualitat del servei i la política
– Quan les institucions penalitzen la dissidència i estan a la defensiva és una pèrdua de la qualitat democràtica
– Hi ha una deriva cap al impuls i dotació de recursos per a la biomedicina hospitalària en detriment de l’atenció primària
– En salut, ningú té el coneixement
– S’envien molts missatges culpabilitzadors a la població
– Un tumor és molt present en el sistema, però queda diluïda la persona que el pateix.
– Les administracions no ho poden fer tot
– La participació és una part d’un tot. Amb ella tots guanyem o tots perdem
– En salut els indicadors de resultats són referències, no haurien de ser determinants
– Protagonisme en la participació en salut, vol dir que tens dret a decidir.
– Voldria un sou digne per als professionals i no incentius. Els incentius són per dedicar als pacients.
– En l’únic consell de participació decisori, el del Servei Català de la Salut, estan proveïdors i sindicats, no ciutadania
– L’atenció primària ha de ser accessible i propera
– Cal fer rendició de comptes, perquè s’utilitzen recursos públics
– Els professionals més satisfets amb els seus sous són els que tenen bones condicions de treball.
– Una queixa té valor perquè és susceptible de ser resposta
– Hem de pensar que tots anem en el mateix vaixell
– En salut l’eficàcia es pren com a eficiència econòmica.
– El paradigma de la lliure competència en proveïdors de salut, dificulta el control democràtic.
– Són més útils els Consells de Salut on també participen els proveïdors.
– Les administracions que consideren la participació ciutadana com una col•laboració, prenen decisions compartides i potencien la responsabilitat de tota la societat.

Cada frase pot ser objecte de discussió. De moment ho deixo aquí, tot i que afegiré amb molt de gust, mitjançant els comentaris, totes les frases i opinions que a vosaltres us hagin cridat l’atenció.

I gràcies als /les autores: Marc Rius i Fernando Pindado (Direcció General de Participació Ciutadana), Pep Martí (CAPS), Cesca Zapater (FOCAP), Carmen Gómez de Bonilla (APQUIRA), Jaume Benavent (ICS) Rosario Jimenez Leal (CAP Vallcarca – Sant Gervasi), Marta Solé (Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona), Isabel Ribas (Ajuntament de Barcelona), Antoni Barberà (Dempeus per la Salut Pública) Roger Bernat (Associació Catalana Defensa de la Sanitat Pública ACDSP), Carme Valls- Llobet (CAPS) Griselda Martin (UGT) Toni Tuà (CCOO) i molt especialment a totes les persones que van participar com a assistents.

Ah, gairebé me n’oblido: precariament, però em vaig estrenar, enviant algunes de les frases dels conferenciants via Twitter.

Podeu trobar el power point de la meva presentació a Slideshare.
I properament a la Web del CAPS

Olga Fernández Quiroga


Notícia sobre participació

febrer 21, 2010

El Servei Català de la Salut ja ha penjat al seu Web  la memòria de la Jornada Governs Territorials de Salut. La Governança del Sistema de Salut. Un procés participatiu, amb un document recollint les ponències.

Crec que ja ho hem dit, però ho repetim: tot i les seves dificultats i mancances, ens hem proposat  impulsar el desenvolupament dels Consells de Salut, i ajudar en tot el que puguem. Tant conceptualment, perquè ens sembla una manera d’incrementar la qualitat democràtica, com pràcticament, perquè creiem que la gent que forma part dels Consells, juntament amb els responsables de les administracions, poden fer una molt bona feina que millori el Sistema de salut, que generi canvis visibles i que aporti idees. I tot això sense oblidar que ha de ser una participació saludable per a la gent que hi participa, on no tinguin cabuda ni la decepció ni el cansament. L’Administració juga un paper important, posant totes les eines a l’abast del bon funcionament dels Consells. Nosaltres ens comprometen a donar visibilitat a les decisions que prenguin, als seus èxits, les seves dificultats i també a mantenir-los informats de les opinions que ens arribin al Web e-Criterium i que afectin  la seva zona. Estarem molt contents de comptar amb la seva participació, de rebre les seves opinions. Us invitem a fer-ho.

Olga Fernández Quiroga


Transparència administrativa, grups d’experts i participació ciutadana.

febrer 16, 2010

Llegeixo sobre el fòrum de Davos, una fundació privada que reuneix líders econòmics mundials (inicialment eren europeus, ja que va ser una idea d’un economista suís, d’aquí el nom de la muntanya Davos, de Suïssa), i m’assabento d’on surt, que ja sabíem per les entrevistes al Sr. Sala Martín, i com s’elabora un d’aquests informes utilitzats per mesurar la competitivitat de l’economia espanyola. Aquest com, no el sabia i m’aclareix moltes coses. Recomano l’article del professor Navarro,  però vaig al que volia dir, el del fòrum de Davos, em fa recordar una petita indagació que vaig realitzar fa uns mesos respecte als grups d’experts, que són convocats per institucions a la recerca de consell, expert consell és clar, sobre els més variats temes i els informes es converteixen sovint en dictàmens que cal seguir o com a mínim són decisius a l’hora de prendre la corresponent decisió política.

El tema objecte de la meva indagació, que utilitzo com paradigmàtic, es referia a la Llei de la dependència. Primer,un article al diari El País, titulat  los expertos reclaman una nueva cotización por la Ley de dependencia, avança les conclusions de l’informe que un grupo de expertos ha elaborat a petició del Congrés dels Diputats. Una setmana després el diari Público en un altre article titulat Sanidad rechaza que los dependientes paguen más, informa que el Govern presenta aquests resultats, alhora que rebutja algunes de les seves propostes, de caràcter molt liberal (copagament, integració del finançament privat .. .)

M’interessava saber quins eren els experts i com es trien, així que vaig anar directament a l’informe on m’assabento: dels seus noms, que són cinc, que és una moció aprovada en el Ple del Congrés i que els nomena la ministra corresponent. He d’anar als diaris per sumar alguna informació més: que la petició és realitzada pel partit polític CiU, (Convergència i Unió), de Catalunya, que a més proposa dos dels 5 integrants del grup, que quatre d’ells provenen del sector universitari i una d’una consultoria i que quatre els qualifiquen de conservadors i un de progressista. Fins aquí la investigació.

Les meves conclusions: (a) he de dedicar molt de temps per saber qui són i d’on vénen (b) he de fiar-me de les opinions dels diaris (c) dedueixo que la manera de triar-los és a petició dels grups parlamentaris, que es posen d’acord.

Total, que si a l’exemple de Davos, per tenir la meva pròpia opinió i valoració vaig haver de saber que era un informe basat en l’anàlisi d’una escola de negocis, amb ideologia pròpia, també haig de conèixer les dades sobre els “grups d’experts “.

"Transparencia"

No es tracta de posar en qüestió la seva competència, que sempre se li suposa, sinó d’un dret de ciutadania, que com a tal, hem d’exercir.

Es tracta de gaudir d’una administració transparent, amb accés a les dades públiques i al seu reciclatge. Ja existeixen moltes iniciatives en aquest sentit i en parlarem.

Es tracta de qualitat democràtica i en temes de salut pública, amb importants debats sobre el sistema sanitari, el seu finançament, la seva equitat … la participació ciutadana passa per poder enquadrar adequadament aquests sabers que tindran repercussions importants en la nostra vida quotidiana.

La possibilitat de deliberar comença per aquesta informació oberta. Només així, podrem proposar les nostres pròpies conclusions i/o solucions, perquè la ciutadania, també som posseïdors de molts sabers, susceptibles de millorar el funcionament de les nostres institucions.

Cal conèixer quin són, com han estat triats, d’on vénen i els possibles conflictes d’interessos, això últim, per exemple ja és obligatori en la publicació d’articles científics.

Per cert, hi ha alguna cosa que sempre em crida l’atenció: la utilització de la paraula “copagament” per referir-nos al pagament d’una part dels costos de l’atenció sanitària, de medicaments … És un eufemisme?. Ho dic perquè el prefix “co”, indica un plural, un acompanyament. Amb qui paguem? Amb l’administració? Amb nosaltres mateixos? Segur que fins i tot en aquesta qüestió podria trobar grups d’experts que em contestaran coses diferents.

Què en penseu?

Olga Fernández Quiroga


La capacitat transformadora de la ciutadania

Desembre 6, 2009

Divendres, 27 de novembre, a les 7 de la tarda, es va inaugurar al Saló del Tinell del Museu d’Història de Barcelona, l’exposició Madrid-Barcelona, 40 anys d’acció veïnal organitzada per la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) i FRAVM (Federación Regional de Asociaciones Vecinales de Madrid). Diuen a la introducció “… aquesta exposició vol ser al mateix temps l’ocasió per a recordar que quan la ciutadania creu en la seva capacitat transformadora s’obren miracles…”. També ho crec. I crec que la ciutadania uneix i comparteix. Aquesta exposició n’és un excel•lent exemple.

Per als que no pugueu anar al museu, memoriaveinal un link a l’apartat que han dedicat a la Sanitat a Barcelona i memoriavecinal, a Madrid, mostrant una petita part del treball que les associacions veïnals han fet i continuen fent en aquest camp. Podeu fer un recorregut per les accions veïnals que han canviat Barcelona i Madrid.

I participar en el bloc que han creat, plantejat com “… un gran arxiu ciutadà de lliure accés que faci emergir, des de la xarxa, la història dels nostres barris …” Permet afegir comentaris, fotos, lluites i reivindicacions que són a l’exposició.

Participar una vegada més. Participació col•laborativa que segueix en la xarxa. Amb el treball de tanta gent que han estat, i estan treballant per a la millora del Sistema Sanitari, es pot enriquir extraordinàriament aquest arxiu.