Dones en Xarxa

febrer 26, 2010

Hem estat, el passat 12 de febrer, a la darrera trobada de blogueres catalanes organitzada per Dones en xarxa. El Beers & Blogs per a Noies es fa cada dos mesos i intenta posar en contacte, conèixer i visibilitzar les dones blogueres de Catalunya.

Vaig arribar una mica tard i em vaig perdre la presentació general, però amb aquest  vídeo, fet per la Trini Solé, us en podeu fer una idea. La María Freiría, coordinadora de Dones en Xarxa, va tenir l’amabilitat de tornar a repetir, per a les que van arribar tard, totes les explicacions.

Si visiteu el seu web, podreu comprovar el seu dinamisme i activisme, amb un ventall molt extens de temes, incloent-hi un sobre salut. També trobareu en castellà Mujeres en Red el periódico feminista que coordina Montserrat Boix.

Mujeres en red.

La participació de les dones és una prioritat important per a nosaltres i la utilització de les noves tecnologies un mitjà directe per fer-ho, per això donem suport a totes les iniciatives com aquesta. A més, m’ho vaig passar bé a la trobada, qüestió molt important a tenir en compte, ja que això és fer salut.

Hi ha molts temes sobre dones i salut dels quals volem parlar i res ens agradaria més que fer-ho a partir de les pròpies dones, de la seva participació.

I ja que he començat, m’apunto a fer xarxa formant part de Dones en xarxa.

Gràcies a la María i a totes les companyes que he conegut “analògicament” al Passeig de Gràcia i a les que conec digitalment.

Olga Fernández Quiroga

Anuncis

Notícia sobre participació

febrer 21, 2010

El Servei Català de la Salut ja ha penjat al seu Web  la memòria de la Jornada Governs Territorials de Salut. La Governança del Sistema de Salut. Un procés participatiu, amb un document recollint les ponències.

Crec que ja ho hem dit, però ho repetim: tot i les seves dificultats i mancances, ens hem proposat  impulsar el desenvolupament dels Consells de Salut, i ajudar en tot el que puguem. Tant conceptualment, perquè ens sembla una manera d’incrementar la qualitat democràtica, com pràcticament, perquè creiem que la gent que forma part dels Consells, juntament amb els responsables de les administracions, poden fer una molt bona feina que millori el Sistema de salut, que generi canvis visibles i que aporti idees. I tot això sense oblidar que ha de ser una participació saludable per a la gent que hi participa, on no tinguin cabuda ni la decepció ni el cansament. L’Administració juga un paper important, posant totes les eines a l’abast del bon funcionament dels Consells. Nosaltres ens comprometen a donar visibilitat a les decisions que prenguin, als seus èxits, les seves dificultats i també a mantenir-los informats de les opinions que ens arribin al Web e-Criterium i que afectin  la seva zona. Estarem molt contents de comptar amb la seva participació, de rebre les seves opinions. Us invitem a fer-ho.

Olga Fernández Quiroga


Transparència administrativa, grups d’experts i participació ciutadana.

febrer 16, 2010

Llegeixo sobre el fòrum de Davos, una fundació privada que reuneix líders econòmics mundials (inicialment eren europeus, ja que va ser una idea d’un economista suís, d’aquí el nom de la muntanya Davos, de Suïssa), i m’assabento d’on surt, que ja sabíem per les entrevistes al Sr. Sala Martín, i com s’elabora un d’aquests informes utilitzats per mesurar la competitivitat de l’economia espanyola. Aquest com, no el sabia i m’aclareix moltes coses. Recomano l’article del professor Navarro,  però vaig al que volia dir, el del fòrum de Davos, em fa recordar una petita indagació que vaig realitzar fa uns mesos respecte als grups d’experts, que són convocats per institucions a la recerca de consell, expert consell és clar, sobre els més variats temes i els informes es converteixen sovint en dictàmens que cal seguir o com a mínim són decisius a l’hora de prendre la corresponent decisió política.

El tema objecte de la meva indagació, que utilitzo com paradigmàtic, es referia a la Llei de la dependència. Primer,un article al diari El País, titulat  los expertos reclaman una nueva cotización por la Ley de dependencia, avança les conclusions de l’informe que un grupo de expertos ha elaborat a petició del Congrés dels Diputats. Una setmana després el diari Público en un altre article titulat Sanidad rechaza que los dependientes paguen más, informa que el Govern presenta aquests resultats, alhora que rebutja algunes de les seves propostes, de caràcter molt liberal (copagament, integració del finançament privat .. .)

M’interessava saber quins eren els experts i com es trien, així que vaig anar directament a l’informe on m’assabento: dels seus noms, que són cinc, que és una moció aprovada en el Ple del Congrés i que els nomena la ministra corresponent. He d’anar als diaris per sumar alguna informació més: que la petició és realitzada pel partit polític CiU, (Convergència i Unió), de Catalunya, que a més proposa dos dels 5 integrants del grup, que quatre d’ells provenen del sector universitari i una d’una consultoria i que quatre els qualifiquen de conservadors i un de progressista. Fins aquí la investigació.

Les meves conclusions: (a) he de dedicar molt de temps per saber qui són i d’on vénen (b) he de fiar-me de les opinions dels diaris (c) dedueixo que la manera de triar-los és a petició dels grups parlamentaris, que es posen d’acord.

Total, que si a l’exemple de Davos, per tenir la meva pròpia opinió i valoració vaig haver de saber que era un informe basat en l’anàlisi d’una escola de negocis, amb ideologia pròpia, també haig de conèixer les dades sobre els “grups d’experts “.

"Transparencia"

No es tracta de posar en qüestió la seva competència, que sempre se li suposa, sinó d’un dret de ciutadania, que com a tal, hem d’exercir.

Es tracta de gaudir d’una administració transparent, amb accés a les dades públiques i al seu reciclatge. Ja existeixen moltes iniciatives en aquest sentit i en parlarem.

Es tracta de qualitat democràtica i en temes de salut pública, amb importants debats sobre el sistema sanitari, el seu finançament, la seva equitat … la participació ciutadana passa per poder enquadrar adequadament aquests sabers que tindran repercussions importants en la nostra vida quotidiana.

La possibilitat de deliberar comença per aquesta informació oberta. Només així, podrem proposar les nostres pròpies conclusions i/o solucions, perquè la ciutadania, també som posseïdors de molts sabers, susceptibles de millorar el funcionament de les nostres institucions.

Cal conèixer quin són, com han estat triats, d’on vénen i els possibles conflictes d’interessos, això últim, per exemple ja és obligatori en la publicació d’articles científics.

Per cert, hi ha alguna cosa que sempre em crida l’atenció: la utilització de la paraula “copagament” per referir-nos al pagament d’una part dels costos de l’atenció sanitària, de medicaments … És un eufemisme?. Ho dic perquè el prefix “co”, indica un plural, un acompanyament. Amb qui paguem? Amb l’administració? Amb nosaltres mateixos? Segur que fins i tot en aquesta qüestió podria trobar grups d’experts que em contestaran coses diferents.

Què en penseu?

Olga Fernández Quiroga


La Salut pública i les desigualtats socials

febrer 6, 2010

Llegeixo en el bloc salud pública y algo más, tres interessants entrades sobre desigualtats socials en salut a la Comunitat de Madrid, escrites pel  metge salubrista, Javier Segura del Pozo. M’agrada la manera com aborda el tema, a partir d’aspectes molt concrets, començant pel més recent: el confort climàtic, paisatge i vegetació i la línia de la pobresa.

Molt resumides, algunes conclusions: la línia de la pobresa, diu, segueix el clàssic patró

“… espacial nord / sud de diferencial social i sanitària (en aquest cas respecte a la distribució de la mortalitat per districtes). És a dir, que les zones amb més taxes de mortalitat se situaven a la perifèria sud de la ciutat, eminentment proletària (…) I les que tenen millors indicadors estan situades a la zona d’assentament de l’aristocràcia i la burgesia (.. .) una relació entre el lloc de residència, la posició social i el risc de morir … ”

La de paisatge i vegetació, parla de la importància de la planificació del sòl, de l’higienisme i la convivència amb la natura. Llegint-lo, em vénen a la memòria dues associacions: Ildefons Cerdà, el seu projecte de l’Eixample barceloní i la seva total falta de reconeixement que ara,100 anys després, intentem pal·liaramb la celebració de l’any Cerdà a Catalunya; l’altra associació es refereix a les normes de construcció de la República espanyola, particularment pel que fa a les escoles. Prefereixo no fer comparacions sobre els conceptes que s’apliquen ara.

La tercera entrada es refereix al confort climàtic, classificant zones fresques de clima suau i zones de clima molt càlid. Una aplicació pràctica: l’impacte sobre la salut de les onades de calor i el disseny de plans de prevenció per a futures intervencions, que haurà d’incidir més o menys sobre determinades zones de la ciutat

Serveixi aquesta entrada al bloc per a dir que a e-Criterium la salut implica molt més que el sistema sanitari i que salut pública i salut comunitària tenen un important paper per definir polítiques públiques que treballin a favor de l’equitat, la qual cosa passa per tenir en compte aquestes i altres desigualtats socials.

Foto: 2910 Madrid Calle Alcalá por druidabruxux de Flickr sota llicència CC

Olga Fernández Quiroga