En record del Dr. Jordi Gol

Desembre 3, 2010

Ahir, dilluns 29 de novembre, es va celebrar al Teatre Romea de Barcelona un acte en homenatge al Dr. Jordi Gol en el 25è aniversari de la seva mort organitzat pel Col.legi de Metges de Barcelona . Jordi Gol (1924-1985) va ser una persona clau per entendre la transformació del concepte de salut i dels serveis sanitaris a Catalunya. Com ens recordava F. Borrell, un dels ponents de l’acte, es tractava d’una transformació conceptual profunda que apareixia aquí paral.lelament als canvis que també es produïen en d’altres països i que portaren a la conceptualització del que s’ha acabat anomenant el model bio-psíquic-social. Un dels moments claus per a la concreció d’aquest concepte a Catalunya fou la taula sobre la Funció Social de la Medicina que Jordi Gol dirigí en el 10è congrés de metges i biòlegs de llengua catalana que es celebrà a Perpinyà, el setembre de 1976.

Una de les frases de Gol que fou recordada en l’acte era que “la feina del metge es posar el seu coneixement a disposició de la persona malalta perquè aquesta pugui prendre les seves decisions” i també citaren aquella definició de salut que ell tant treballà per a formular que diu: “la salut és una manera de viure autònoma, solidària i joiosa”. Tota una declaració en aquell moment històric . Ens agrada pensar que aquestes paraules: autonomia i solidaritat en el funcionament de l’assistència acosten e-Criterium a allò pel que Gol tant treballà. A e-Criterium en som deutors.

Oriol Ramis

Anuncis

Infermeria rural

Setembre 12, 2010

Pilar Álvarez, Pili. Infermera. 16 anys en la consulta local de Candín de Ancares, poble rural i terme municipal del Valle de Ancares a León.

Les coses han canviat molt. Població envellida, amb una mitjana de 70 anys, principalment dones i vídues. De 500-300 cartilles actualment i a l’hivern, la gent marxa uns mesos. Això pot repercutir en la freqüència del servei.

Fa any i mig que varem aconseguir que hi hagués consulta d’infermeria cada dia. Van començar amb dos dies, després tres i ara venim diàriament metge i infermera. Evitem que la gent es desplaci 20 quilòmetres.

Es defineix a si mateixa, amb un gran somriure, com una “infermera de poble”. Què és?

Anar als domicilis, atendre la gent en el seu medi, a casa seva. La gent és molt agraïda. Molt respectuosa. Es posen contents. M’expliquen coses. És com una relació familiar. Parlem. Més enllà de la tècnica o utilitzant la tècnica com a excusa, parlem. Els prenc la tensió i aprofiten per explicar coses. M’expliquen la seva vida, els seus problemes. Hi ha necessitat de parlar.

Té una teoria sobre això.

La gent s’ha despagat de l’església i s’ha acostat al sanitari. En comptes de confessar … parlen amb el metge o la infermera.
Ho relaciono amb les depressions. Abans sortien, es reunien, parlaven. Hi havia molta relació comunitària, fins i tot en els treballs: recollir l’herba, “majar”. Es compartia molt. Ara s’ha perdut. S’enganxen a la tele i estan sols. Menys mal que ens fan cas i surten a passejar. La ruta del colesterol en diem.

També es posen tristos quan han d’abandonar el poble. Quan mor l’home, la dona es queda fins que pot, però a l’inrevés no. Les dones romanen, els homes es van amb el fills o a una residència.

Quan hi ha alguna malaltia, les dones ho assimilen millor. Elles tenen cura dels seus malalts: marits, mares, sogres o altres familiars. Són les cuidadores principals.

Com m’agrada tant la meva feina li trobo poques coses negatives: els hiverns, que de vegades són durs i de vegades la manca de temps, encara que sé que, comparats amb les ciutats, som privilegiats, però sempre em fa pena deixar la consulta despenjada quan hi ha alguna reunió. M’agrada anar amb calma.

Pel que fa a les patologies més prevalents, potser els colesterols, les hipertensions, una mica de diabetis. No hi ha malalties respiratòries, com a la zona minera del centre de salut. Pocs problemes digestius, pocs càncers de mama.

La relació amb el metge és bona. Cadascú té les seves funcions. Ens respectem, comentem els historials dels pacients, col•laborem. És cert que en aquest entorn si hi hagués una relació problemàtica seria molt dur, però si és bona, és estupenda.

Parlem d’altres temes: la infermeria comunitària, el Sistema Sanitari, la Primària i l’hospitalària

La salut comunitària és un tema pendent. Al centre de salut fem tallers sobre patologies determinades o sobre problemes socials, però aquí encara no. Espero preparar algun taller de memòria juntament amb la assistent social.

El sistema sanitari? A més de les retallades, em preocupen dos temes: les llistes d’espera i la gestió.

Les llistes d’espera no van més enllà de 6 mesos. Saps per què?. Perquè no es donen cites més enllà d’aquests 6 mesos. És el que desprestigia i deteriora la sanitat pública. Hauria d’haver un equip per el més urgent i un altre per lo de cada dia.

Han fet un hospital comarcal nou però amb poques llits més i la població s’ha incrementat. Manca de personal. Cardiologia, trauma, ginecologia, cirurgia. La gent no pot estar 8 mesos amb dolor d’esquena o amb una hèrnia. Ho solucionen anant a la privada. Si hi ha un tumor o alguna cosa urgent, sí que és ràpid i s’ocupa la Seguretat Social.

Escolto companyes d’hospitalària dir que els hi han enviat màquines que no poden utilitzar perquè no hi ha personal. Com a exemple es podria dir que no serviria de res tenir 4 aparells de radiologia si només hi ha 3 radiòlegs.

És també un problema de gestió. Els gestors han de gestionar. Crec que si la Sanitat estigués gestionada per gestors, aniria millor, independentment que hagués direccions mèdiques, direccions d’infermeria … .. etc. Em fa ràbia, perquè són qüestions que es podrien solucionar bastant bé.

Nosaltres a primària, a dia d’avui, tenim els recursos que necessitem i quan ens cal material, si està justificat, m’ho concedeixen sense cap tipus de problema.

Olga Fernández Quiroga


Encara Saramago

Juny 29, 2010

Un enllaç al bloc saludyotrascosasdelcomer, amb tres videos dedicats a Saramago. Com diu Antonio Villafaina, per a disfrutar. Afegeixo: emocionar-se i pensar una mica.

Olga Fernández Quiroga


In memoriam Joan Prats i Català (1942-2010)

Juny 28, 2010

Durant la Jornada sobre la Qualitat Democràtica del 4 de maig, el meu col•lega Albert Ferris, ens va informar de la sobtada mort d’en Joan Prats.
Li vaig demanar fer un recordatori de la seva trajectòria i va triar fer-ho en forma de conversa pòstuma. He afegit enllaços i retallat algunes referències a la Jornada que sols entendrien les persones que van assistir-hi. La resta es tal qual ho va escriure.

Una precisió: no és necessari estar totalment d’acord amb els pensaments d’una persona per reconèixer la seva vàlua. Vaig poder escoltar en Joan Prats, per darrera vegada, a la Jornada “Governança del Sistema de Salut, un procés participatiu”, organitzada pel Cat Salut, a on va fer la conferència inaugural amb el títol: “La participació ciutadana en la governança democràtica de la salut”, en qualitat de President de la Asociación Internacional para la Gobernanza, la Ciudadanía y la Empresa .

L’escrit de l’Albert

1. Darrera entrevista al diari “El Temps” (1) Diu el mestre. “Com que la societat s’ha fet molt dinàmica, l’Administració necessita molta flexibilitat en els gestors, però si la discrecionalitat no queda equilibrada amb la transparència, el resultat és més d’oportunitats per la corrupció. Tenim una administració pública molt poc transparent, on els mecanismes de control, que sí existeixen, no funcionen”

2. La concreció de la transparència, és doncs, la porta d’entrada per incidir en els mecanismes que no funcionen i que cal desblocar? Contesta el mestre: ”No només les sindicatures de comptes, la intervenció general de l’Estat, els interventors dels municipis, sindicatures i coses semblants”(1). Si féssim seguiment de les intervencions de la nostra sindicatura, no seria una bona manera de concretar i que ens ajudaria a la bona Governança?

3. Escoltem al Joan: “Hi ha dues versions, una és el govern relacional que implica que el sector públic i el privat es posen d’acord i fan coses. Això és important, si els governs no treballen amb les empreses, hi ha coses que no es poden fer perquè la tecnologia i el know-how i els capitals són a les empreses i (l’altre versió) és que aquesta relació és perillosíssima si no es fa amb transparència perquè els ciutadans i els mitjans se n’assabentin i puguin dir la seva”(1)

4. Et pregunto, suposo que des del cel t’has assabentat de com es prenien les decisions a Santa Coloma, al Palau, a les Illes i a la nostra València?
(Sospira) “El risc que la política acabi sent capturada per l’empresa, o l’empresa acabi sent capturada per la política, és molt alt. I ha passat això. La Governança pot ser democràtica o no democràtica. La no democràtica és perquè el Govern relacional es fa sense transparència, sense participació de la ciutadania organitzada, això que en diem societat civil, i sense retre comptes de debò” (1)

5. Estaries, doncs, d’acord en que per millorar l’escassa qualitat democràtica que ara tenim, caldria afegir-se al procés de confecció del Libro Verde? Respon l’oracle: “Tenim Governança, però no tenim Governança democràtica. Això implica un seguit de reformes que des de la transició, no s’han fet, que serà difícil que es facin, perquè hom no te consciència de la seva necessitat” (1)

Pare la burra amic, ací discrepem fins i tot el Centre d’Estudis d’Opinió afirma (i vostè ho sap) que una amplíssima majoria de ciutadans de Catalunya, diuen, diem que no creiem que els polítics governin pensant en els interessos generals i perquè això no quedi així farem propostes i a través d’iniciatives ciutadanes vàries, d’accions institucionals i mitjançant jornades, manifestacions, sopars i consultes, farem força per a que la iniciativa ciutadana sigui considerada a l’hora de prendre decisions.

6. Replica l’estudiós: “La democràcia del segle XXI (2) necessita els aparells institucionals i de gestió del segle XXI, ni Beveridge ni nova gerència pública. El bé no es produeix, sinó que creant-se en la coproducció (de la salut), genera una nova visió que traduiríem dient: els resultats en salut no són les prestacions de salut que es donen, són l’estat de salut de la població. I el ciutadà/na és un agent molt important en la cura de la seva salut i per tant en la millora dels resultats de salut de la comunitat (2). Ara sí que m’has agradat, no et sembla això més encertat i humil que allò tant campanut que deies en la teva etapa de gran director? “El gobernante debe tener un proyecto de ciudad, un proyecto de país, y si no lo tiene pierde la capacidad de comunicación y de liderazgo? (3) Amen.

7. Tornem a tocar de peus a terra, aquest ciutadà perplex, en la fase més agressiva del capitalisme transnacional que pot esperar de governs i reguladors capturats per la tecnoestructura dels mercats?

• Confessió del polític: “L’esclau ben tractat no deixa de ser un esclau, només la democràcia genera condicions per una igual qualitat de serveis. Però serveis universals no vol dir que siguin estandarditzats. Tanmateix es poden estandarditzar perfils de ciutadans” (2)
• Si hem admès que la democràcia necessita d’un Llibre Verd i alguna coseta més, si hem acceptat que juguem a una Governança poc transparent i viciada per un partidisme esterilitzant i excloent, qui i com concretarà l’adequació dels estàndards a les possibilitats/necessitats?

8. Aporta el filòsof:Governança vol dir que no tenim tot el coneixement”..(2) Interrompo emprenyat: Mol bé, però em sembla que darrerament estàs enlluernat per la capacitat de l’empresa privada que sembla tingui la clau que el sector públic no sap fer rutllar. No s’ha traspassat l’antiga arrogància dels governs a les cúpules empresarials amplificades per la clientela de les escoles de negocis i exhibides per l’orfeó mediàtic i que ens ha portat al present atzucac?
• Continua el filòsof: “El coneixement està dispers i cal relligar tots els caps, aconseguir el conjunt d’acords amb capacitat de conjugar i consolidar l’encaix de les circumstàncies personals i col•lectives en la direcció de la millora de la res publica” (2)

9. Bé, Joan, des d’aquí dalt i amb la companyia de l’apòstol Santiago, que t’ha facilitat el viatge, què ens aconselleu per sortir-nos-en de les malifetes dels deixebles del Sr.Soros, i que segons els grecs (4) són: Moore Capital, Fidelit Internacional, Paulson&Co i Breven Howards. Què fer davant els retalls de salut, alegria i cartera que estem patint?

• Contesta l’historiador;Durante el siglo XIX hasta hoy se ha desarrollado un conflicto entre el “burgeois” y el “citoyen” entre el que juzgaba y utilizaba todas las instituciones públicas por la medida de sus intereses privados y el ciudadano responsable que se sentía preocupado por los asuntos públicos como tales, en otras palabras, entre el liberalismo y la democracia. Pero este conflicto tenía y tiene sentido dentro de sociedades mínimamente esturcturadas” (5).

Para comprender el populismo autoritario hay que comprender el concepto y la dinàmica de las masas. Los movimientos populistas autoritarios organizan a las masas, no a las clases ni a los ciudadanos con intereses y opiniones sobre la gobernación de los asuntos públicos. Los populismos autoritarios solo pueden prosperar allí donde existen masas que por una razón u otra han adquirido el apetito del poder político. Masa o multitud se refiere a personas que no pueden ser integradas en ninguna organización basada en el interés común, en los partidos políticos, en la gobernación municipal o en las organizacions profesionales y los sindicatos (5)

Gràcies professor i cavaller amb vergonya, per el toc d’alerta sobre les falses solucions populistes, no anirem darrera antics i desacreditats tambors, no ens convertirem en massa! i serem llevat com tu!!

Albert Ferrís Pellicer

(1) El Temps 13 d’abril 2010. Entrevista Alex Millan
(2) Apunts personals de la jornada La Governança del sistema de salut
(3) Revista Medi Ambient, Governança i desenvolupament sostenible
(4) El Temps: 25 de maig. Georgios Papandreu
(5) Los origenes del totalitarismo


Saramago

Juny 20, 2010

Saramago, la primera entrada al seu bloc als 86 anys, Montalbán, Terenci Moix, Angel Gonzalez, J.M. Valverde, Haro Tecglen, Ayala, Azcona, i també, Angel Rozas i Manola Rodríguez (aquests dos links per als que no sapigueu qui són), noms de persones mortes que se’m venen al cap. N’hi a més, però ara mateix no vull pensar. La llista seria llarga. Un altre dia.

Imagen: periodismohumano

Uns més coneguts, altres no tant, però tots m’han ajudat a pensar, a construir-me el present per intentar ser millor persona en el futur. Referents ètics. Compromesos amb la gent i amb la societat. Compartint idees i treball comunitari. Sempre disposats a col•laborar amb les causes més nobles i a implicar-se en el bé comú, amb la gent, per a que la ciutadania es senti autoritzada a exercir com a tal.

M’alegro que en aquets temps, en què qualsevol es creu autoritzat a dir qualsevol cosa, per uns pocs dies, escoltem parlar amb admiració de la seva integritat, la seva honradesa, la seva ètica, basada en una ideologia progressista de compromís i participació social.

Masses referents perduts. Sé que em queden les seves obres, però quan tingui dubtes sobre qualsevol tema ja no podré dir i fer allò de “vaig a veure què diu Saramago…”.

Olga Fernández Quiroga


Tu decideixes!

Juny 14, 2010

És el contundent títol del butlletí publicat per l’associació Ciutadans pel Canvi (CpC) i hereu de l’anterior “els calés on calen”, campanya organitzada fa ara 5 anys i que continua amb aquest espai de
“… treball i reflexió sobre els nous models de regeneració i innovació democràtica, perquè sorgeixen nous reptes i necessitats que plantegen la gestió de nous valors i compromisos; i que requereixen estructurar nous espais per a la reflexió i el pensament polític, i, evidentment, per a la deliberació col•lectiva i el treball conjunt d’informació sobre participació ciutadana…”.

M’agrada el mapa participatiu que estan construint amb les dades de participació dels municipis de Catalunya. També us podreu baixar dues guies sobre participació: “els calers on calen”, sobre pressupostos participatius i “més enllà de les urnes”, amb entrevistes a responsables polítics o tècnics de participació ciutadana de 64 municipis de Catalunya.

És un referent per conèixer i saber sobre participació

Olga Fernández Quiroga


Participació ciutadana en temps d’especulació

Juny 4, 2010

Article de l’estupenda periodista Soledad Gallego-Díaz al diari El País , del 23 de maig amb el títol “una especulació salvatge “, tot animant la ciutadania a unir-se, actuar en comú, a saber, a comprendre, a exigir, a participar, a no romandre esperant. No us perdeu la correcció que fa sobre una frase de la cancellera Merkel, que diu “L’euro pateix una crisi existencial”. I Sol precisa: “… les monedes no senten ni pateixen. Són els éssers humans que tenen dificultats d’aquest tipus. És Merkel i són els seus col•legues que han de prendre decisions existencials. Som nosaltres qui hem de deixar de comportar-nos com a soldats desconcertats … ” Què més puc afegir?. Sí, una cosa: el llenguatge no és innocent.

Per cert, segons explica Montserrat Boix al seu bloc, Soledad Gallego-Díaz ha estat guardonada amb el Premi Cirilo Rodríguez per corresponsals i enviats especials a l’estranger, en la seva 26e. edició. El premi ha estat convocat per l’Associació de la Prensa de Segovia (PAS). Felicitats!

Olga Fernández Quiroga