La xenofòbia, un perill per a la salut pública

Mai 23, 2011

Reprodueixo aquest escrit signat per professionals de la salut pública, desmentint les afirmacions que relacionen immigració amb rebrots de malalties infecciones.

El passat dia 13 de maig varem conèixer una notícia greu: el Sr. Pau Fernández Monllaó, jove president del Partit Popular a Tortosa i candidat a la llista municipal d’aquella ciutat, declarava públicament que el seu programa electoral promou la creació d’un “centre d’acollida i control de malalties de transmissió”  perquè, assegurava, “molts immigrants quan arriben aquí estan infectats amb tuberculosi, xarampió o malalties que a Espanya han estat eradicades, i hem de seguir un control per no incrementar el cost sanitari que poden suposar després”. I va seguir proposant que quan arribin els immigrants a la ciutat passin per un control sanitari previ per obtenir el padró.

D’ençà d’aleshores, l’han seguit les declaracions d’altres líders del PP, com la d’Alberto Fernández Díaz, a Barcelona, i la de la pròpia presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, que s’hi va referir en campanya electoral a Salt, ciutat exemplar en els seus intents de ser un referent convivencial al nostre país, precisament per la gran diversitat de procedències dels seus habitants i per les solucions que entre tots intenten arbitrar.

A Badalona, Xavier Garcia Albiol ja fa temps que practica la mentida i la difamació sistemàtiques del col·lectiu dels “immigrants”, que identifica cada dos per tres amb la “delinqüència”.

Sorprèn encara el fet que cap dels alts líders estatals del PP ha corregit el tret, ni cap oficina de premsa d’aquest partit ha desdit res del que diuen alguns dels seus candidats catalans, de manera que podem concloure que es tracta d’un posicionament clar per part d’un partit que pot tenir una quota important de govern, a diferents nivells, a partir del proper dia 22 de maig, i molt sobretot a la resta d’Espanya. Estan formulant un avís contundent per al comú de la ciutadania, referit a la nostra salut i al futur del nostre estat del benestar, en la mesura que en puguin a arribar a ser administradors en algun grau.

En el terreny de la lluita partidària d’aquest convuls període electoral, en què la gent més poderosa hi acudeix amb els seus patrimonis i els seus guanys reforçats, mentre que la més vulnerable té en perill tot el que li pertoca (sou, habitatge, estalvis, prestacions socials), només alguns altres líders polítics (pocs, pel nostre gust) han situat la deriva del PP en la qualificació que li escau.

Com a professionals de la salut pública, i a partir dels nostres coneixements i experiència, del que passa també en altres indrets, i dels nostres posicionaments personals en favor d’una comunitat integrada en un mateix país que volem respectuós dels drets i deures humans i garantidor de l’estat del benestar per a tothom, considerem que la rellevància d’allò que es començà dient des de Tortosa, i que ha anat estenent-se per tot el país, com a laboratori del que, de ben segur, es traslladarà a tot l’Estat, suposa el trencament d’una frontera: és una fal·làcia parlar de la salut, el bé considerat més preuat per tots els ciutadans, com d’un perill públic quan es tracta de la dels “immigrants”, una cosa que, afirmem, és rotundament falsa, que es diu de mala fe, i que, qui la diu, no està ni  per l’equitat entre tota la població ni per solucionar els problemes reals de ningú, vingui d’on vingui. Foto: timbre sucio by  Bambo en Flickr

Una frontera que ha estat saltada sense cap vergonya, tot apel·lant a la visceralitat de la gent i afegint llenya al foc als problemes socials que avui ens afecten a tots plegats, causats per una organització salvatge de les finances i de l’economia de la qual la immensa majoria en patim les conseqüències..

No hi fa res, pel que sembla, que el balanç migratori, tan intens anys enrere, ja s’hagi aturat dràsticament, com correspon a la manca d’oportunitats laborals, i que pràcticament només el reagrupament familiar (una eina bàsica per a la integració i la salut mental i social dels col.lectius, i, doncs, de tota la societat) sigui el que avui es vagi acomodant i estabilitzant-nos demogràficament.

Les dades catalanes (IDESCAT et als)  i espanyoles (INE) sobre el perfil dels nouvinguts són ben concloents. Rescatem una breu ressenya d’aquestes darreres, referides al 2007 (quan la situació encara era a l’alça), contingudes a l’ Encuesta Nacional de Inmigrantes, realitzada al conjunt espanyol, que posa en relleu que la població immigrant és majoritàriament jove, un 72,3% de persones menor de 45 anys, un 20,4% entre els 45 i els 64  i un 6,9% de més de 65, amb més presència masculina que femenina (52% y 48%, respectivament) i amb un elevat nivell educatiu, superior globalment al de la població autòctona (una de cada dues persones havia completat els estudis de secundària i el 20,5% dels immigrants era titulat superior). L’enquesta recull també la seva àmplia diversitat cultural, social, religiosa i econòmica.

Calia que féssim aquesta introducció, abans d’entrar en allò que ens pertoca com a professionals, i que constitueix l’aval que ens permet parlar-ne públicament: essent com és de complex, avui, el món de les relacions humanes i, doncs, de la salut de les col.lectivitats, ens fixarem només en allò que començà aquest nou intent d’incendi de la convivència: s’ha  parlat de tuberculosi, xarampió o malalties que a Espanya han estat eradicades.

Sobre la primera d’elles sabem, per l’Agència de Salut Pública de Barcelona,   que “la tuberculosi, una malaltia que era d’elevada incidència a mitjans dels 90 a Catalunya, està disminuint de manera clara en aquesta dècada, sent a l’any 2009 un 60% més baixa que aleshores”.

Tot amb tot,  la tuberculosi és una malaltia bacteriana que es propaga més fàcilment, entre d’altres factors, pel fet de viure en entorns empobrits i insalubres, i és això el que ha d’ocupar els poders públics i els qui volen ser els nostres representants. Proposar i trobar-hi solucions.

Quant al xarampió, una malaltia inclosa en el calendari vacunal, manté una cobertura elevada per part de la població. Si en segueixen apareixent casos es deu, bé a que es produeix una  acumulació de persones susceptibles (la vacuna no és eficaç al 100%) o bé a que hi ha famílies que no volen vacunar els seus fills, cosa, per cert, que es dóna de manera  força més freqüent entre persones autòctones que entre les migrades recentment. Un rebrot del xarampió detectat cap al 2006 va tenir aquestes característiques.

Per tant, els nouvinguts que arriben al nostre país i que s’infecten de malalties víriques com ara el xarampió o d’altres pertanyen a col·lectius que no van ser vacunats en els seus països d’origen, que normalitzen la seva situació en ser aquí i que passen a trobar-se en la mateixa situació que la resta de ciutadans.

En el cas de les malalties suposadament eradicades, doncs, ni la tuberculosi ni el xarampió ho estan encara, ni a Catalunya ni a Espanya, i els “immigrants” que s’encomanen d’alguna d’elles ho fan pels mateixos motius que la població autòctona.

Sí que volem acabar, però, amb dues referències: la primera, coneguda fa pocs dies, i que, tot i que ha vingut a corroborar dades anteriors, ha impactat encara molta gent: es tracta del volum 31 de la col·lecció d’Estudis Socials de l’Obra Social de “la Caixa”   demostratiu que el balanç entre allò que els immigrants residents al nostre país aporten als indicadors de l’estat del benestar és ben superior als serveis socials (també sanitaris) de què gaudeixen.

La segona referència, referida directament al terreny de la salut, és la que ens donen diversos estudiosos, segons la qual els immigrants residents al conjunt d’Espanya, tenen millors indicadors de salut que la població general al seu país i practiquen una menor utilització dels serveis sanitaris que la població autòctona d’igual edat i sexe.

Les polítiques de salut tampoc han de considerar els immigrants com un col·lectiu homogeni, que no ho és, de la mateixa manera que no ho és tampoc la població dita autòctona, ni de bon tros, de manera que les polítiques s’han d’adreçar al conjunt de la població, independentment del seu lloc de naixement, de gènere o d’altres condicionants, i, a més, han de contemplar les necessitats específiques de grups de persones i de moments de la vida de cadascú en què ho necessitin.

És el paradigma de la lluita per la disminució de les desigualtats socials.

Resumint: ens pertoca establir i identificar la relació entre la salut de les persones i els seus determinants, com ara els estils de vida, la situació econòmica, la familiar, l’habitatge, les influències socials i comunitàries, les condicions laborals (i, sobretot, la falta de feina) i l’ús de serveis educatius, culturals i sanitaris.

Això és el que ens ha de permetre orientar les polítiques destinades a protegir la salut de la població, que som tots plegats. També, no caldria sinó, s’ha de tenir present el fenomen migratori. Naturalment.

Però de cap manera afegir a les seves condicions específiques la responsabilitat d’atemptar contra la salut de tota la comunitat.

Qui ho afirma ho fa amb dades que no són certes i, en conseqüència, tampoc ho son els arguments que se’n deriven. Menteix descaradament i comet una injustícia greu contra el conjunt de la població i, particularment, contra les persones que han vingut a viure i a treballar entre nosaltres perquè el nostre país els necessita. Tots en som ciutadans.

Catalunya, 18 de maig de 2011

JOSEP M. ARMENGOU I IGLÉSIAS, metge salubrista, soci de la SSPCB (Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears)  i de la SESPAS; CARME BORRELL, metgessa CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris); ELENA JORDI CASAS, metgessa de família; DAVIDE MALMUSI, metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública; JOSEP MARTÍ VALLS, doctor en Medicina (membre del CAPS); JOANA MARTÍN BOCOS, infermera de salut comunitària;IRENE MOLINS TARANCÓN, fisioterapeuta infantil; ALBERT MONCADA RIBERA, psicòleg. Màster en Salut Pública; ANA NOVOA, metgessa especialista en salut pública. Màster i doctora; GLÒRIA PÉREZ, metgessa especialista en medicina preventiva i salut pública; ROSA PUIGPINÓS I RIERA, tècnica superior en salut pública; MAICA RODRÍGUEZ-SANZ  tècnica en salut pública; ANNA SCHIAFFINO RUBINAT, BSC, MPH; CARME VALLS LLOBET, metgessa,( CAPS)

La notícia a El periódico

Olga Fernández Quiroga

Anuncis

RE(talla)DES /(re)COR (tes)

Mai 16, 2011

Somnio que eliminant aquest “talla”, en català i aquest “re tes” en castellà, les paraules RECORTES / RETALLADES, es converteixin, en els dos idiomes en altres paraules molt diferent: REDES. COR.  Teixir xarxes. Construir xarxes.

Els dos darrers articles del bloc, fan referència a les protestes ciutadanes contra aquestes dues paraules que l’actual Govern català, aplica per desmantellar l’encara feble Estat de Benestar , que estem construint al nostre país.
Lamento la radicalització del nou govern bipartit de CiU de la Generalitat de Catalunya i espero, pel bé comú, que a més de posar l’oïda, cosa segura, escolti, cosa de la qual no estic tan segura.

Al cap i a la fi el model sanitari català, de concertació, amb entitats i consorcis, va ser una elecció de CiU, mantingut per la resta de partits polítics. Ara volen un canvi de model, com va expressar l’actual responsable de Salut, el conseller Ruiz, i hagués hagut de estar en el seu programa electoral. Aquesta és la idea bàsica d’un sistema democràtic. Es guanyen unes eleccions per aplicar el programa electoral que s’havia presentant a la societat.

Per si de cas estic equivocada reviso el treball  que varem realitzar diverses entitats cíviques, analitzant les propostes electoralsen matèria de salut, dels partits polítics parlamentaris que es presentaven a les eleccions autonòmiques catalanes. En concret, el programa presentat per CiU. Trobo alguns indicis
– La sanitat privada ja apareix com una clara opció: tal com va dir amb sinceritat el conseller Ruiz: facin-una assegurança amb una Mútua.
– La salut és considerada un bé de marcat (pàg. 20)
-Avantatges fiscals per als que tinguin assegurança privada
-Parlen de gestió empresarial privada, de consumidors
-I parlen de mantenir i garantir recursos econòmics per al sistema sanitari. En cap cas RETALLAR


Però és que a més, no concebo que es puguin dir coses com:

“Tot se suspèn fins després de les eleccions(municipals)”
“Res d’això afectarà els serveis que presten els centres públics ni a la salut de la gent”
“No cal protestar”
“Hi ha una veritat única i és que no hi ha més remei que retallar”, encara que es renunciï a obtenir ingressos amb l’eliminació de l’impost de successions o puguin arribar les desgravacions fiscals per a disminuir-los

Descriptiu de l’opinió que mereixem la ciutadania.

Crec que tots els polítics no són iguals, però també crec que tant les manifestacions del 14 de maig, a Catalunya, com les del diumenge  15 a tot Espanya, impulsades pel moviment ciutadà Democracia Real Ya , mereixen una reflexió sobre l’ètica de la política, la seva deshumanització, la degradació del contingut democràtic i sobretot la consideració a la ciutadania com una massa ximple i infantilitzada.

Als que estem a Barcelona, ​​us convido a assistir a la sessió convocada pel CTD – Centre de Treball i Documentació, que amb el títol “la sanitat catalana Davant de les retallades “, tindrà lloc el dia 24 de maig, dimarts, a les 19 h. al Centre Cívic del Pati Llimona, c / Regomir, 3, baixos, comptant amb la participació de dos savis, dels que podem aprendre  molt, com són:

TONI TUA MOLINOS, Secretari de Polítiques Socials de  CCOO de Catalunya i membre del CAPS  i AGUSTÍ COLOM, professor  de teoria econòmica  de l’Universitat de Barcelona i ex-síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya 

Olga Fernández Quiroga


La societat civil, construint l’Estat de Benestar

Mai 9, 2011

Faig un segon post del manifest del 14 de maig, “prou retallades!, perquè a data d’avui ja son 170 les entitats adherides. La manifestació és a les 11h. a la Plaça Catalunya.

Perquè encara estem construint l’Estat de Benestar.

Aquí teniu la llista, amb alguns links inclosos.

AADPC – Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya.

AAVC – Associació d’Artistes Visuals de Catalunya

Acció Escolta de Catalunya

Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya

ACEC – Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya

ACO – Acció Catòlica Obrera

ACSUR Catalunya

Ad’EC – Associació d’Escenògrafs de Catalunya

AELC – Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: 

AFP – Associació de Fotògrafs Professionals 

AICEC-ADICAE – Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances

AJEC – Associació de Joves Estudiants de Catalunya

Alternativa Jove – Joves d’EUiA

AMAPEI – Associació de Músics Animadors d’Espectacles Infantils:

Àmbit Prevenció

AMIC – Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya

AMJM – Associació de Músics de Jazz i de Música Moderna de Catalunya:

AMPA Campclar (Tarragona)

AMPA El Cabrerès (Santa Maria de Corcó-L’Esquirol)

AMPA Escola Jovellanos

AMPA Institut la Sedeta (Barcelona)

Asociación de Bolivianos cruceños en Catalunya-España.

APCC – Associació de Professionals del Circ de Catalunya

APDC – Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya

APIC – Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya: 

Asociación de Jubilados y Prejubilados de SEAT

Associació d’Amics i Amigues de la Sedeta:

Associació ANIM

Associació ASPID 

Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres 

Associació Catalunya-Liban

Associació Cultural Roig

Associació de Pensionistes de Riu Clar

Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears

Associació de Treballadors Pakistanesos

Associació de Veïns Campclar

Associació de Veïns Campclar Zona Esportiva

Associació de Veïns Can Roca de Terrassa

Associació de Veïns Centre Social La Viña

Associació de Veïns de Reguers

Associació de Veïns del Port

Associació de Veïns El Pilar i l’Eixample

Associacions de Veïns Federades Segle XXI

Associació de Veïns La Floresta

Associació de Veïns La Granja

Associació de Veïns la Progressista de Torreforta

Associació de Veïns La Unió de Sant Pere i Sant Pau

Associació de Veïns Parc Riu Clar

Associacions de Veïns Riu Clar

Associació de Veïns Sant Salvador i Sant Ramon

Associació de Veïns Torrenova

Associació Secretaria Gent Gran Sants Montjuic

Astafanias

ATC Llibertat

ATIMCA – Associació de Treballadors Marroquins a Catalunya

ATTAC ACORDEM

Avalot – Joves de la UGT de Catalunya

Ca la Dona

Campanya Qui deu a qui?

CAPS – Centre d’Anàlisi i Programes Sanitàries

Casal d’Amistat Català-Cubà de Barbera del Vallès

Casal Taulat Can Saladrigas

Casals de Joves de Catalunya

CCOO de Catalunya

CEESC – Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya

Centre Filipí de Barcelona

Centre per a la Sostenibilitat Territorial

Centro Boliviano Catalan

Cerc@ sccp

CITE – Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers

Ciutadans per la República

CJB – Consell de la Joventut de Barcelona

CJC – Joventut Comunista de Catalunya

CNJC – Consell Nacional de Joventut de Catalunya

Col·lectiu de Dones de Campclar

Col.lectiu Gai de Barcelona

Col.lectiu Inflexió

Comitè 1r de desembre – Plataforma Unitària d’ONG SIDA de Catalunya

CONFAVC – Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya:

Confederació ECOM Catalunya

Consell de Salut de Gràcia

Cooperacció

Coordinadora contra la marginació de Cornellà

Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Lleida i Comarques

Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes

Coordinadora Repartim el treball i la Riquesa

Coral Mestre Güell (Tàrrega)

Cordibaix

CpC – Ciutadans pel Canvi

Creación Positiva

Creients en Diàspora

CTD – Centre de Treball i Documentació

Coordinadora d’ONG’s de Tarragona

Coordinadora per la defensa de la sanitat pública de Mataró Maresme

Dempeus per la Salut Pública

Ecogais

Ecologia Política – Icaria Editorial

Ecologistes en Acció de Catalunya

EdPAC – Educació per a l’Acció Crítica

EntrePobles

ESPLAC – Esplais Catalans

Facua Catalunya

FAPAC – Federació de Pares i Mares de Catalunya

FAPAES – Fed. d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari

FAVB – Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona

FAVLL – Federació d’Associacions de Veïns de Lleida

Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona

FESITESS – Unió Sindical de Tècnics Superiors Sanitaris de Catalunya – FESITESSCatalunya

FCONGD – Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament

Federació Catalana d’Unió Democràtica de Pensionistes

Federació d’Associacions Veïnals de Mataró

Federació de Dones Progressistes del Baix Llobregat

Federación de Entidades Bolivianas en Catalunya

Federació de Veïns de Granollers

FETESS – Unió Professional de Tècnics Superiors Sanitaris de Catalunya

FETS – Finances Ètiques i Solidàries

FoCAP – Fòrum Català d’Atenció Primària 

Forn de teatre Pa’Tothom

Foro Ponent

Fòrum Social del Baix Llobregat

Fundació Casal l’Amic

Fundació Cipriano García:

Fundació L’Alternativa

Fundació Mª Aurèlia Capmany

Fundació Marianao

Fundació Nous Horitzons

Fundació Pau i Solidaritat

Fundació Pere Ardiaca

Fundació Socialisme Sense Fronteres

GAC-SIGC – Guionistes Associats de Catalunya – Sindicat de Guionistes de Catalunya

GOAC Barcelona – Sant Feliu

Grup de Medi Ambient de Montcada i Reixac – Ecologistes en Acció de Catalunya

Grup de Recerca de Desigualtats en Salut (GREDS) de la UPF

Infogai

Intermon Oxfam

JC – Joves Comunistes

JSC – Joventut Socialista de Catalunya

Joves d’Esquerra Verda

Junta de Personal del personal docent no universitari de Maresme-Vallès Oriental

L’OCUC – L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya

La Cuculmeca

Metges de Catalunya

MLP – Moviment Laic i Progressista

MMD – Marxa Mundial de les Dones de Catalunya

Observatori DESC

ODG – Observatori del Deute en la Globalització

OVI – Oficina de Vida Independent

Papas de l’Àlex

Pastoral Obrera

Plataforma Cultural i Social de Gent Gran de Badalona

Plataforma d’Acomiadats de la Generalitat

Plataforma d’Afectats per la Hipoteca

Plataforma de Dones Vidues per una pensió digna

Plataforma per la sanitat pública de Cerdanyola/Ripollet

Plataforma per la sanitat pública de Mollet

SATSE – Sindicat d’Infermeria

SE – Sindicat d’Estudiants

SETEM Tarragona

SICOM – Solidaritat i comunicació

Sindicalistes Solidaris

SindicART – Organització sindical de l’espectacle de Catalunya

SOS Racisme

Unió Sindical de Tècnics Superiors Sanitaris de Catalunya – FESITESS – Catalunya

UCC – Unió de Consumidors de Catalunya

UGT de Catalunya

UPEC – Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya

UPJP – Unió de Pensionistes, Jubilats i Prejubilats

Xarxa de Dones per la Salut

Olga


Prou retallades! Manifest del 14 de maig

Mai 2, 2011

Aquest és el manifest signat per entitats socials, polítiques i professionals, cridant a la ciutadania a manifestar el seu suport a un model social que hem anomenat estat de benestar que tant a Catalunya com a Espanya, encara està en construcció, és a dir en una situació de més fragilitat que en qualsevol altre país europeu i per tant els intents per destruir-lo, alhora que són més efectius, comporten unes conseqüències tràgiques per a tots nosaltres, inclosos els que tant s’entesten en el seu desmantellament

14 DE MAIG A LES 11,30 A LA PLAÇA CATALUNYA

Des de l’esclat de la crisi el 2007 fins ara, aquesta s’ha anat fent més persistent i profunda. Ara, el 2011, tots els governants parlen d’ajustaments pressupostaris, retallades socials i fons de rescat per a països amb problemes de finançament.

Malgrat que els governs i la ciutadania sabem que el culpable de la crisi ha estat el sistema financer, amb la complicitat dels poders públics i els organismes internacionals neoliberals, totes les mesures impulsades per la Unió Europea van exclusivament adreçades a garantir la remuneració dels interessos dels mercats financers i bancaris, i a desballestar el model social europeu.

Així, hem vist com, en contra de tota lògica democràtica i fins i tot econòmica, els líders europeus s’aplanaven davant les exigències del sistema financer internacional i s’oblidaven de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes en nom dels quals governen, perquè els han votat en diferents conteses electorals.

A Catalunya, el nou Govern anuncia cada dia noves retallades amb l’excusa de la mala gestió del Govern anterior i de la manca d’entesa amb el Govern de l’Estat. Aquestes retallades sembla que són més que solucions per sortir de la crisi: som davant d’un canvi de model social, davant la transició d’una gestió pública i pública concertada a una de privada i mercantilitzada.

Si el nostre model social fos destruït, els ciutadans i ciutadanes viuríem conseqüències gravíssimes, ja que perdríem una sèrie de drets conquerits i reconeguts, i patiríem la falta de resposta adequada dels serveis de primera necessitat, com ara la sanitat, l’educació o l’assistència social.

Per això, les entitats socials signants, representants de la societat civil organitzada catalana, creiem que ha arribat el moment d’exterioritzar el nostre rebuig i la nostra denúncia més enèrgics a aquests tipus d’actuacions.

No podem acceptar ni acceptarem resignadament la inevitabilitat de les mesures que volen imposar-nos i volem demostrar el nostre rebuig a les retallades fiscals. L’eliminació d’impostos executada pel Govern només beneficia els rics i buida el tresor públic. Ens manifestem per un model redistributiu que, entre d’altres, prevegi un sistema de fiscalitat progressiva, ambiental i solidària.

La sortida de la crisi no es pot fer a costa dels serveis públics, que garanteixen la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania, ni a costa de la desaparició de la cultura, gairebé totalment, de l’àmbit públic.

Per sortir de la crisi no tolerem les retallades a l’ensenyament públic ni la liquidació d’un sistema nacional de salut eficient; no permetrem la fractura social ni l’exclusió de les persones més febles de la societat. Exigim que es preservi el sistema de salut públic, universal i de qualitat. I per això refusem tot el que signifiqui debilitar aquest sistema públic: mesures com el corepagament, la retallada indiscriminada de la despesa, la precarietat laboral, la retallada de prestacions i de serveis necessaris, els concerts a proveïdors privats, etc.

Estem en contra de la culpabilització dels treballadors i treballadores dels serveis públics, que pateixen injustament en la seva pròpia pell les retallades salarials i la destrucció d’ocupació pública de qualitat. Donem suport a les seves justes reivindicacions i mobilitzacions, que no han fet més que començar, així com la dels sectors privats i l’economia social que hi estan directament relacionats.

Un cop més, estem convençuts i convençudes que una sortida social de la crisi és possible. Una societat democràtica, com la nostra, és capaç de repartir els seus costos en termes de justícia, equitat i solvència a mitjà i llarg termini. No creiem en una sortida que comporti afeblir l’actual model social ni hi donem suport.

Per tot plegat, fem una crida enèrgica i decidida al conjunt de la societat catalana perquè es rebel·li en contra de les retallades socials que volen imposar-nos i, més concretament, a participar activament a la manifestació que hem convocat el proper dia 14 de maig a la ciutat de Barcelona.

Prou retallades!  Defensem els nostres serveis públics!  Barcelona, 15 d’abril de 2011.

Signants:AICEC-ADICAE, CAPS, Casals de joves, CCOO de Catalunya, CNJC, CONFAVC, Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, DEMPEUS, FAPAES , FAVB, FETS, L’OCUC, MLP, UCC i UGT de Catalunya.

Pel sector cultural: Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), Associació d’Escenògrafs de Catalunya (Ad’EC), Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Associació de Fotògrafs Professionals (AFP), Associació de Músics Animadors d’Espectacles Infantils (AMAPEI), Associació de Músics de Jazz i de Música Moderna de Catalunya (AMJM), Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC), Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APDC), Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC), Guionistes Associats de Catalunya – Sindicat de Guionistes de Catalunya(GAC-SIGC), SindicART (Organització sindical de l’espectacle de Catalunya).

Cada dia tenim protestes i accions, així que poso alguns dels centenars de links que fan referència al tema

La Vanguardia: concentraciones de sanitarios

Btv notícies. Cat: mobilitzacions personal sanitari

L’Hospital de l’Esperança recull més d’onze mil firmes contra la retallada(Via Dempeus)

 El pais.com

El Consell de Salut del barri de Gràcia aprova una declaració a favor d’un sistema “públic, unitari i fort”. A la pàgina 7 de l’independent.

Videoblog del Dr. Vilardell, President del Col.legi de Metges de Barcelona i assesor del President Mas en matèria sanitària.

Posicionament Col·legi d’infermeres

Comunicat de 27/04/2011  del Servei Català de la Salut :aprova un conjunt de mesures per ajustar la despesa sanitària, i obre un període de negociacions per definir el model de reordenació sanitària(via camfic).

La resposta del FOCAP envers aquest comunicat

El comunicat en anglès, al Web de International Health Workers for People Over profit (IHWPOP)

…i ja van 66 adhesions

Olga Fernández Quiroga