Què saben els estudiants respecte als sistemes sanitaris

Juny 2, 2011

Interesantíssim estudi  encarregat per la secretaria de Política Social de CCOO   a l’Empresa DEP , respecte al coneixement que els estudiants de medicina i infermeria tenen dels sistemes sanitaris.

El responsable del Projecte és en Toni Tuà, col·laborador en altres articles d’aquest bloc : la desgravació fiscal en las pòlisses de segur privat / i les mútues d’ Accidents  de Treball i Malalties Professionals “de la Seguretat Social”.

Planteja una hipòtesi: un mal coneixement del model sanitari influeix en l’actitud dels nous i les noves professionals, pel que fa a les seves expectatives de desenvolupament professional i a la relació laboral amb el sistema.

Es confirma.

Son 238 pàgines, amb les conclusions a les pàgines 221 a 227 .

A les16 primeres pàgines, teniu el resum executiu amb una introducció molt clara del què és el Sistema Nacional de Salut i els Serveis Nacionals de Salut de les Comunitats Autònomes

Presenta  tres models  de sistemes sanitaris: el  Model Lliberal, el Model de Seguretat Social y el Model del Sistema Nacional de Salut, i qüestions tan interessants com:

  • Preferències per el desenvolupament professional
  • Valoració dels diferents sistemes sanitaris
  • Percepció de dificultats en el SNS
  • Distància entre la importància i l’expectativa de compliment d’aspectes vinculats a la futura pràctica professional

 

Aquí teniu les conclusions principals.

 Característiques comunes en les respostes dels dos col·lectius professionals

  • Als i les alumnes els agradaria que els haguessin explicat algun aspecte sobre els models sanitaris que no coneixen, així com alguna aplicació pràctica dels models.
  • El coneixement del sistema sanitari català és massa teòric i poc pràctic.
  • El nivell de coneixement dels tipus de relacions laborals entre els professionals i les diferents entitats prestadores de serveis és molt baix.
  • La gran majoria dels futurs professionals preferirien desenvolupar la vida professional al sector públic, tot i considerar que hi ha una baixa remuneració salarial.
  • Poques expectatives de poder gaudir de temps personal suficient.
  • El desajust entre la teoria i la pràctica, a nivell general.

Característiques diferencials en les respostes dels dos col·lectius professionals

  • Per infermeria els principals inconvenients del SNS son: poques possibilitats per a l’ampliació de formació i la inestabilitat laboral.
  • Per medicina els principals inconvenients del SNS són: les dificultats de desenvolupament professional, els horaris de treball i la càrrega assistencial.
  • Per medicina les expectatives més baixes es refereixen al nivell salarial.
  • Per infermeria les expectatives més baixes es refereixen al reconeixement social.

Relació entre grau de coneixement i expectatives

  • En medicina, a major coneixement dels models sanitaris, menor és la percepció de participació dels professionals en les decisions de l’organització i major és la percepció de que disposaran d’una tecnologia avançada.
  • En infermeria, a major coneixement dels models sanitaris, menor es la percepció de l’autonomia professional i de relació humana amb els pacients.

Olga Fernández Quiroga

Anuncis

Prou retallades! Manifest del 14 de maig

Mai 2, 2011

Aquest és el manifest signat per entitats socials, polítiques i professionals, cridant a la ciutadania a manifestar el seu suport a un model social que hem anomenat estat de benestar que tant a Catalunya com a Espanya, encara està en construcció, és a dir en una situació de més fragilitat que en qualsevol altre país europeu i per tant els intents per destruir-lo, alhora que són més efectius, comporten unes conseqüències tràgiques per a tots nosaltres, inclosos els que tant s’entesten en el seu desmantellament

14 DE MAIG A LES 11,30 A LA PLAÇA CATALUNYA

Des de l’esclat de la crisi el 2007 fins ara, aquesta s’ha anat fent més persistent i profunda. Ara, el 2011, tots els governants parlen d’ajustaments pressupostaris, retallades socials i fons de rescat per a països amb problemes de finançament.

Malgrat que els governs i la ciutadania sabem que el culpable de la crisi ha estat el sistema financer, amb la complicitat dels poders públics i els organismes internacionals neoliberals, totes les mesures impulsades per la Unió Europea van exclusivament adreçades a garantir la remuneració dels interessos dels mercats financers i bancaris, i a desballestar el model social europeu.

Així, hem vist com, en contra de tota lògica democràtica i fins i tot econòmica, els líders europeus s’aplanaven davant les exigències del sistema financer internacional i s’oblidaven de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes en nom dels quals governen, perquè els han votat en diferents conteses electorals.

A Catalunya, el nou Govern anuncia cada dia noves retallades amb l’excusa de la mala gestió del Govern anterior i de la manca d’entesa amb el Govern de l’Estat. Aquestes retallades sembla que són més que solucions per sortir de la crisi: som davant d’un canvi de model social, davant la transició d’una gestió pública i pública concertada a una de privada i mercantilitzada.

Si el nostre model social fos destruït, els ciutadans i ciutadanes viuríem conseqüències gravíssimes, ja que perdríem una sèrie de drets conquerits i reconeguts, i patiríem la falta de resposta adequada dels serveis de primera necessitat, com ara la sanitat, l’educació o l’assistència social.

Per això, les entitats socials signants, representants de la societat civil organitzada catalana, creiem que ha arribat el moment d’exterioritzar el nostre rebuig i la nostra denúncia més enèrgics a aquests tipus d’actuacions.

No podem acceptar ni acceptarem resignadament la inevitabilitat de les mesures que volen imposar-nos i volem demostrar el nostre rebuig a les retallades fiscals. L’eliminació d’impostos executada pel Govern només beneficia els rics i buida el tresor públic. Ens manifestem per un model redistributiu que, entre d’altres, prevegi un sistema de fiscalitat progressiva, ambiental i solidària.

La sortida de la crisi no es pot fer a costa dels serveis públics, que garanteixen la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania, ni a costa de la desaparició de la cultura, gairebé totalment, de l’àmbit públic.

Per sortir de la crisi no tolerem les retallades a l’ensenyament públic ni la liquidació d’un sistema nacional de salut eficient; no permetrem la fractura social ni l’exclusió de les persones més febles de la societat. Exigim que es preservi el sistema de salut públic, universal i de qualitat. I per això refusem tot el que signifiqui debilitar aquest sistema públic: mesures com el corepagament, la retallada indiscriminada de la despesa, la precarietat laboral, la retallada de prestacions i de serveis necessaris, els concerts a proveïdors privats, etc.

Estem en contra de la culpabilització dels treballadors i treballadores dels serveis públics, que pateixen injustament en la seva pròpia pell les retallades salarials i la destrucció d’ocupació pública de qualitat. Donem suport a les seves justes reivindicacions i mobilitzacions, que no han fet més que començar, així com la dels sectors privats i l’economia social que hi estan directament relacionats.

Un cop més, estem convençuts i convençudes que una sortida social de la crisi és possible. Una societat democràtica, com la nostra, és capaç de repartir els seus costos en termes de justícia, equitat i solvència a mitjà i llarg termini. No creiem en una sortida que comporti afeblir l’actual model social ni hi donem suport.

Per tot plegat, fem una crida enèrgica i decidida al conjunt de la societat catalana perquè es rebel·li en contra de les retallades socials que volen imposar-nos i, més concretament, a participar activament a la manifestació que hem convocat el proper dia 14 de maig a la ciutat de Barcelona.

Prou retallades!  Defensem els nostres serveis públics!  Barcelona, 15 d’abril de 2011.

Signants:AICEC-ADICAE, CAPS, Casals de joves, CCOO de Catalunya, CNJC, CONFAVC, Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, DEMPEUS, FAPAES , FAVB, FETS, L’OCUC, MLP, UCC i UGT de Catalunya.

Pel sector cultural: Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), Associació d’Escenògrafs de Catalunya (Ad’EC), Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Associació de Fotògrafs Professionals (AFP), Associació de Músics Animadors d’Espectacles Infantils (AMAPEI), Associació de Músics de Jazz i de Música Moderna de Catalunya (AMJM), Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC), Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APDC), Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC), Guionistes Associats de Catalunya – Sindicat de Guionistes de Catalunya(GAC-SIGC), SindicART (Organització sindical de l’espectacle de Catalunya).

Cada dia tenim protestes i accions, així que poso alguns dels centenars de links que fan referència al tema

La Vanguardia: concentraciones de sanitarios

Btv notícies. Cat: mobilitzacions personal sanitari

L’Hospital de l’Esperança recull més d’onze mil firmes contra la retallada(Via Dempeus)

 El pais.com

El Consell de Salut del barri de Gràcia aprova una declaració a favor d’un sistema “públic, unitari i fort”. A la pàgina 7 de l’independent.

Videoblog del Dr. Vilardell, President del Col.legi de Metges de Barcelona i assesor del President Mas en matèria sanitària.

Posicionament Col·legi d’infermeres

Comunicat de 27/04/2011  del Servei Català de la Salut :aprova un conjunt de mesures per ajustar la despesa sanitària, i obre un període de negociacions per definir el model de reordenació sanitària(via camfic).

La resposta del FOCAP envers aquest comunicat

El comunicat en anglès, al Web de International Health Workers for People Over profit (IHWPOP)

…i ja van 66 adhesions

Olga Fernández Quiroga


Avaluacions, indicadors i altres ideologies del sistema sanitari

gener 24, 2011

Per aquestes casualitats que són causalitats, llegia a Twitter (@doctorcasado) aquesta reflexió de Salvador Casado, metge de família a Madrid, i autor del blog la consulta del Doctor Casado

L’obsessió de control és una il•lusió, necessitem un model de salut basat en la confiança # losindicadoresnofuncionan

… al mateix temps que rebia un mail anunciant aquesta Jornada d’Estudi titulada altres mirades sobre la qualitat i l’avaluació del sistema sanitari, i em va estupendament per dir que tot el que és susceptible de perverti-se, es perverteix.

Aquests dos paràgrafs resumeixen a la perfecció el que signifiquen les avaluacions pervertides:

Des de la perspectiva dels anys transcorreguts, es fa visible la transformació de la qualitat i l’excel•lència en una ideologia, així com els sistemes d’informació i avaluació en instruments de control professional.

En tot cas varem posar alguns arguments sobre la taula que apunten a treballar la diferència entre l’avaluació com a part d’un procés que permet donar sentit al realitzat i la neoevaluación com a control.

Sense necessitat d’afegir-hi res més.

Olga Fernández Quiroga


Funcionariat, ciutadania i retallada

Juliol 18, 2010

No sóc funcionària. Ho dic per si de cas i em disgusten els comentaris de tots aquells que s’han alegrat de les retallades salarials al funcionariat.

Sí, sé que hi ha aspectes de les administracions públiques en general i del Sistema Sanitari en particular, que funcionen malament, que es poden millorar, que no sempre la burocràcia agilitza les coses, encara que de vegades és necessària perquè pugui ser garantista. Tot això és cert, però també ho és que no sols passa a la cosa pública. Què us haig de dir de l’èpica necessària per a contactar amb les operadores telefòniques o qualsevol altra companyia subministradora o aconseguir que et tractin com un ésser humà desesperat en qualsevol aeroport quan cancel•len vols i bitllets … només per citar els exemples més populars de grans companyies i negocis privats. M’abstinc de citar la banca i la seva gestió.

La diferència amb les administracions públiques, és que la ciutadania formem part d’elles, les hem creat nosaltres per gestionar la nostra activitat quotidiana i per tant, nosaltres hauríem de tenir la capacitat de millorar-les o canviar-les. Potser primer comprendre-ho. Ho intento.

L’argument més repetit: el treball estable com a privilegi. Com diu en aquest article de Rebelión, Jose Arturo Val del Olmo: tenir una feina estable no és un privilegi, sinó una condició d’imparcialitat política.

Aquesta és la raó de ser i la que hauria de prevaler: que els empleats públics puguin actuar amb independència, sense submissió als canvis polítics. Donat l’alt percentatge d’interinatge que existeix actualment, és fàcil preguntar-li a l’interí que treballa en una administració pública què li passa si diu “no” a qualsevol càrrec o “carguillo” que desitgi privilegiar algun assumpte o “afer delicat” passant per sobre de les normes.

Sí, crec que el funcionariat hauria d’estar fora del control polític, perquè com molt bé diu Alberto Ortiz de Zárate (alorza a la xarxa) a Administraciones en red, cada “maestrillo” que entra intenta canviar-ho tot: circuits, impresos oficials, cartells, normes … i funcionaris si pot.

“… En Francia, dicen que dicen que “el ministro se casa con su Ministerio”, lo que es una manera de decir que el funcionariado está fuera de control. Los políticos son como estrellas fugaces que se consumen en un frenético viaje, pero los funcionarios permanecen. Son ellos los que hacen la Administración. Muchas veces, el personal fijo mira con bienhumorado escepticismo al alto cargo recién nombrado que viene a reformar la Administración, una vez más…”

Fantàstic aquest post-ficció d’ administración 2.0 especulant amb un món feliç sense funcionaris .

I això té conseqüències. Anirem desgranant-les. Començo per la salut. Un augment de la mortalitat, com diu Javier Segura del Pozo, a Salud pública y algo más en presentar l’estudi sobre com afecten les retallades socials a Europa a la salut de la gent.

Comprendre, és la millor manera de poder exigir a les nostres administracions, i al funcionariat que hi treballa per fer-les funcionar, cosetes com la transparència, que diu Marc Garriga a Caldo casero / Brou casolà , encara que no només a les administracions. A tot bitxo vivent, excepte potser, escarabats, talps i tots aquells animalots que desapareixerien en exposar-los a la llum i a la claredat.

L’acudit de Forges, naturalment.

Bones i saludables vacances.

Olga Fernández Quiroga


In memoriam Joan Prats i Català (1942-2010)

Juny 28, 2010

Durant la Jornada sobre la Qualitat Democràtica del 4 de maig, el meu col•lega Albert Ferris, ens va informar de la sobtada mort d’en Joan Prats.
Li vaig demanar fer un recordatori de la seva trajectòria i va triar fer-ho en forma de conversa pòstuma. He afegit enllaços i retallat algunes referències a la Jornada que sols entendrien les persones que van assistir-hi. La resta es tal qual ho va escriure.

Una precisió: no és necessari estar totalment d’acord amb els pensaments d’una persona per reconèixer la seva vàlua. Vaig poder escoltar en Joan Prats, per darrera vegada, a la Jornada “Governança del Sistema de Salut, un procés participatiu”, organitzada pel Cat Salut, a on va fer la conferència inaugural amb el títol: “La participació ciutadana en la governança democràtica de la salut”, en qualitat de President de la Asociación Internacional para la Gobernanza, la Ciudadanía y la Empresa .

L’escrit de l’Albert

1. Darrera entrevista al diari “El Temps” (1) Diu el mestre. “Com que la societat s’ha fet molt dinàmica, l’Administració necessita molta flexibilitat en els gestors, però si la discrecionalitat no queda equilibrada amb la transparència, el resultat és més d’oportunitats per la corrupció. Tenim una administració pública molt poc transparent, on els mecanismes de control, que sí existeixen, no funcionen”

2. La concreció de la transparència, és doncs, la porta d’entrada per incidir en els mecanismes que no funcionen i que cal desblocar? Contesta el mestre: ”No només les sindicatures de comptes, la intervenció general de l’Estat, els interventors dels municipis, sindicatures i coses semblants”(1). Si féssim seguiment de les intervencions de la nostra sindicatura, no seria una bona manera de concretar i que ens ajudaria a la bona Governança?

3. Escoltem al Joan: “Hi ha dues versions, una és el govern relacional que implica que el sector públic i el privat es posen d’acord i fan coses. Això és important, si els governs no treballen amb les empreses, hi ha coses que no es poden fer perquè la tecnologia i el know-how i els capitals són a les empreses i (l’altre versió) és que aquesta relació és perillosíssima si no es fa amb transparència perquè els ciutadans i els mitjans se n’assabentin i puguin dir la seva”(1)

4. Et pregunto, suposo que des del cel t’has assabentat de com es prenien les decisions a Santa Coloma, al Palau, a les Illes i a la nostra València?
(Sospira) “El risc que la política acabi sent capturada per l’empresa, o l’empresa acabi sent capturada per la política, és molt alt. I ha passat això. La Governança pot ser democràtica o no democràtica. La no democràtica és perquè el Govern relacional es fa sense transparència, sense participació de la ciutadania organitzada, això que en diem societat civil, i sense retre comptes de debò” (1)

5. Estaries, doncs, d’acord en que per millorar l’escassa qualitat democràtica que ara tenim, caldria afegir-se al procés de confecció del Libro Verde? Respon l’oracle: “Tenim Governança, però no tenim Governança democràtica. Això implica un seguit de reformes que des de la transició, no s’han fet, que serà difícil que es facin, perquè hom no te consciència de la seva necessitat” (1)

Pare la burra amic, ací discrepem fins i tot el Centre d’Estudis d’Opinió afirma (i vostè ho sap) que una amplíssima majoria de ciutadans de Catalunya, diuen, diem que no creiem que els polítics governin pensant en els interessos generals i perquè això no quedi així farem propostes i a través d’iniciatives ciutadanes vàries, d’accions institucionals i mitjançant jornades, manifestacions, sopars i consultes, farem força per a que la iniciativa ciutadana sigui considerada a l’hora de prendre decisions.

6. Replica l’estudiós: “La democràcia del segle XXI (2) necessita els aparells institucionals i de gestió del segle XXI, ni Beveridge ni nova gerència pública. El bé no es produeix, sinó que creant-se en la coproducció (de la salut), genera una nova visió que traduiríem dient: els resultats en salut no són les prestacions de salut que es donen, són l’estat de salut de la població. I el ciutadà/na és un agent molt important en la cura de la seva salut i per tant en la millora dels resultats de salut de la comunitat (2). Ara sí que m’has agradat, no et sembla això més encertat i humil que allò tant campanut que deies en la teva etapa de gran director? “El gobernante debe tener un proyecto de ciudad, un proyecto de país, y si no lo tiene pierde la capacidad de comunicación y de liderazgo? (3) Amen.

7. Tornem a tocar de peus a terra, aquest ciutadà perplex, en la fase més agressiva del capitalisme transnacional que pot esperar de governs i reguladors capturats per la tecnoestructura dels mercats?

• Confessió del polític: “L’esclau ben tractat no deixa de ser un esclau, només la democràcia genera condicions per una igual qualitat de serveis. Però serveis universals no vol dir que siguin estandarditzats. Tanmateix es poden estandarditzar perfils de ciutadans” (2)
• Si hem admès que la democràcia necessita d’un Llibre Verd i alguna coseta més, si hem acceptat que juguem a una Governança poc transparent i viciada per un partidisme esterilitzant i excloent, qui i com concretarà l’adequació dels estàndards a les possibilitats/necessitats?

8. Aporta el filòsof:Governança vol dir que no tenim tot el coneixement”..(2) Interrompo emprenyat: Mol bé, però em sembla que darrerament estàs enlluernat per la capacitat de l’empresa privada que sembla tingui la clau que el sector públic no sap fer rutllar. No s’ha traspassat l’antiga arrogància dels governs a les cúpules empresarials amplificades per la clientela de les escoles de negocis i exhibides per l’orfeó mediàtic i que ens ha portat al present atzucac?
• Continua el filòsof: “El coneixement està dispers i cal relligar tots els caps, aconseguir el conjunt d’acords amb capacitat de conjugar i consolidar l’encaix de les circumstàncies personals i col•lectives en la direcció de la millora de la res publica” (2)

9. Bé, Joan, des d’aquí dalt i amb la companyia de l’apòstol Santiago, que t’ha facilitat el viatge, què ens aconselleu per sortir-nos-en de les malifetes dels deixebles del Sr.Soros, i que segons els grecs (4) són: Moore Capital, Fidelit Internacional, Paulson&Co i Breven Howards. Què fer davant els retalls de salut, alegria i cartera que estem patint?

• Contesta l’historiador;Durante el siglo XIX hasta hoy se ha desarrollado un conflicto entre el “burgeois” y el “citoyen” entre el que juzgaba y utilizaba todas las instituciones públicas por la medida de sus intereses privados y el ciudadano responsable que se sentía preocupado por los asuntos públicos como tales, en otras palabras, entre el liberalismo y la democracia. Pero este conflicto tenía y tiene sentido dentro de sociedades mínimamente esturcturadas” (5).

Para comprender el populismo autoritario hay que comprender el concepto y la dinàmica de las masas. Los movimientos populistas autoritarios organizan a las masas, no a las clases ni a los ciudadanos con intereses y opiniones sobre la gobernación de los asuntos públicos. Los populismos autoritarios solo pueden prosperar allí donde existen masas que por una razón u otra han adquirido el apetito del poder político. Masa o multitud se refiere a personas que no pueden ser integradas en ninguna organización basada en el interés común, en los partidos políticos, en la gobernación municipal o en las organizacions profesionales y los sindicatos (5)

Gràcies professor i cavaller amb vergonya, per el toc d’alerta sobre les falses solucions populistes, no anirem darrera antics i desacreditats tambors, no ens convertirem en massa! i serem llevat com tu!!

Albert Ferrís Pellicer

(1) El Temps 13 d’abril 2010. Entrevista Alex Millan
(2) Apunts personals de la jornada La Governança del sistema de salut
(3) Revista Medi Ambient, Governança i desenvolupament sostenible
(4) El Temps: 25 de maig. Georgios Papandreu
(5) Los origenes del totalitarismo


Apunts de la Jornada “Com millorar la Qualitat Democràtica en l’àmbit de la salut i el sistema sanitari”

Mai 19, 2010

… I la jornada es va fer.105 inscripcions i 78 assistents.

Quan sóc en el comitè organitzador de qualsevol esdeveniment, el que més em preocupa és l’assistència. Superada aquesta preocupació, (gràcies per venir!), em queda la queixa de no haver pogut gaudir de l’estoneta de xerrada, en aquest moment fantàstic de l’intermedi i el cafè. Vaig haver de conformar-me amb salutacions ràpides a canvi de resoldre alguns petits problemes perquè l’acte transcorregués de la millor manera possible.

Estic contenta del seu desenvolupament, afegint una autocrítica: encara que vam decidir limitar el temps de totes les intervencions per dialogar amb els assistents, (15 ‘a les ponències 10′ per a les intervencions de les entitats i 5’ per als convidats de la fila 0), hagués desitjat més temps per escoltar la gent que va assistir-hi i poder dialogar amb ells una mica més.

Acords i desacordats
Anoto, a manera de resum, acords i desacordats, sent els primers aquells sons de coincidència en ponents, convidats, fila zero i assistents i els desacordats els sons a manera de frases soltes que no tenen més importància que el fet d’haver-me cridat l’atenció.

Els acords per la qualitat democràtica
Necessitat de transparència. Devolució de la informació. Millora contínua de la Sanitat Pública. Col•laboració. Diàleg. Debat. Acceptació i impuls de la dissensió. Deliberació. Compartir decisions

I els desacordats
– El lucre no és un concepte saludable en salut
– La fragmentació en l’organització sanitària, dificulta la participació
– Bons professionals, bona medicina
– La Sanitat funciona gràcies als usuaris i als professionals
– La participació exigeix transparència, intel•ligibilitat i devolució de la informació
– Si no es pot decidir, la participació en els òrgans reglamentats, no funciona
– De vegades sembla que les institucions funcionin com un mur de contenció per a la participació
– Les institucions han de respondre sempre
– Els òrgans de participació han de ser participatius i amb funcionament horitzontal
– No tenim Governança Democràtica
– Hi ha gestors institucionals que veuen la participació com una cessió del seu poder polític
– Hi ha mecanismes de control però, funcionen?
– Qui controla els controladors?
– La participació com a manera de millorar la qualitat del servei i la política
– Quan les institucions penalitzen la dissidència i estan a la defensiva és una pèrdua de la qualitat democràtica
– Hi ha una deriva cap al impuls i dotació de recursos per a la biomedicina hospitalària en detriment de l’atenció primària
– En salut, ningú té el coneixement
– S’envien molts missatges culpabilitzadors a la població
– Un tumor és molt present en el sistema, però queda diluïda la persona que el pateix.
– Les administracions no ho poden fer tot
– La participació és una part d’un tot. Amb ella tots guanyem o tots perdem
– En salut els indicadors de resultats són referències, no haurien de ser determinants
– Protagonisme en la participació en salut, vol dir que tens dret a decidir.
– Voldria un sou digne per als professionals i no incentius. Els incentius són per dedicar als pacients.
– En l’únic consell de participació decisori, el del Servei Català de la Salut, estan proveïdors i sindicats, no ciutadania
– L’atenció primària ha de ser accessible i propera
– Cal fer rendició de comptes, perquè s’utilitzen recursos públics
– Els professionals més satisfets amb els seus sous són els que tenen bones condicions de treball.
– Una queixa té valor perquè és susceptible de ser resposta
– Hem de pensar que tots anem en el mateix vaixell
– En salut l’eficàcia es pren com a eficiència econòmica.
– El paradigma de la lliure competència en proveïdors de salut, dificulta el control democràtic.
– Són més útils els Consells de Salut on també participen els proveïdors.
– Les administracions que consideren la participació ciutadana com una col•laboració, prenen decisions compartides i potencien la responsabilitat de tota la societat.

Cada frase pot ser objecte de discussió. De moment ho deixo aquí, tot i que afegiré amb molt de gust, mitjançant els comentaris, totes les frases i opinions que a vosaltres us hagin cridat l’atenció.

I gràcies als /les autores: Marc Rius i Fernando Pindado (Direcció General de Participació Ciutadana), Pep Martí (CAPS), Cesca Zapater (FOCAP), Carmen Gómez de Bonilla (APQUIRA), Jaume Benavent (ICS) Rosario Jimenez Leal (CAP Vallcarca – Sant Gervasi), Marta Solé (Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona), Isabel Ribas (Ajuntament de Barcelona), Antoni Barberà (Dempeus per la Salut Pública) Roger Bernat (Associació Catalana Defensa de la Sanitat Pública ACDSP), Carme Valls- Llobet (CAPS) Griselda Martin (UGT) Toni Tuà (CCOO) i molt especialment a totes les persones que van participar com a assistents.

Ah, gairebé me n’oblido: precariament, però em vaig estrenar, enviant algunes de les frases dels conferenciants via Twitter.

Podeu trobar el power point de la meva presentació a Slideshare.
I properament a la Web del CAPS

Olga Fernández Quiroga


Com millorar la qualitat democràtica en l’àmbit de la salut i el sistema sanitari

Abril 29, 2010

El dia 4 de maig, el Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) juntament amb la  Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya , organitzen la jornada de debat Com millorar la qualitat democràtica en l’àmbit de la salut i el sistema sanitari.

Podeu accedir al programa al Web del CAPS i si voleu, fer-hi la inscripció, que és gratuïta.

Parlaran el Sr. Marc Rius i el Sr. Fernando Pindado, Director  i Subdirector General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya; el Sr. Josep Martí i jo mateixa pel CAPS; el Sr. Amando Martin Zurro; diverses comunicacions d’experiències explicant iniciatives ciutadanes: voluntariat, associacions d’afectats, el treball de salut comunitària, la participació dels professionals, la utilització de les TIC i també hi haurà una fila 0 amb els sindicats CCOO i UGT, les associacions ACDSP (Associació Catalana Defensa de la Salut Pública), DEMPEUS (Col·lectiu de persones en defensa del Sistema Nacional de Salut), FOCAP (Fòrum Català d’Atenció Primària, la FAVB (Federació d’associacions de veïns i veïnes de Barcelona), l’Ajuntament de Barcelona i sobretot, la gent que s’ha inscrit que és la que fa possible el diàleg i la participació.

La informació “privilegiada” que aporto (al programa estan sense definir les iniciatives ciutadanes i la fila 0) em ve donada per ser membre del grup de participació del CAPS. Encantada de compartir-la.

Olga Fernández Quiroga