PERSPECTIVES DE DONES

Març 24, 2011

Ja que la meva desconnexió digital durant aquest mes, dedicada al tancament de la web e-Criterium, m’ha impedit celebrar el dia internacional de les dones, aprofito la iniciativa de Dones en xarxa que titulen: “Envia’ns el teu post sobre el 8 de març”, per fer-ho, amb un  resum extret del meu treball clínic amb grups de dones.

Com altres vegades en aquest bloc, agraeixo la iniciativa.

Els noms són ficticis, però les històries són reals.

Són un grup de dones de més de 60 anys. És la 5 ª sessió de grup a la qual acudeixen. Ja han creat una dinàmica de grup pròpia i saben que poden parlar de tot el que desitgin.

No hi ha un tema fixat, però avui es centren en les seves vivències com a àvies. Totes ho són i cada una, per a sorpresa i admiració de la resta del grup, explica una manera diferent de viure-ho.

Foto: Fidel Soler Cervera

Carme, està jubilada des de fa poc temps i es dedica al que sempre va desitjar: no fer res. O almenys això diu, perquè el seu “no fer res”, significa que pot estirar-se a prendre el sol a la terrassa, però després col·labora activament en l’Associació de veïns, viatja amb el seu marit quan poden, llegeix, va al cinema, queda amb les seves amigues per parlar … etc. i què fa amb el seu rol d’àvia?. Té una néta a la qual tracta habitualment: a vegades la va a buscar a l’escola, la convida a berenar, a estar amb ella un cap setmana, a veure una pel·lícula … té molt clar que és ella la que tria. I gaudeix amb això, la qual cosa no treu que si la seva filla té un compromís en algun moment i ella està disponible, l’ajudi, però Carme explica al les seves companyes que una cosa és la relació amb la seva filla i una altra amb la seva néta. I aquesta ella la construeix amb molt plaer, molta llibertat i sense les responsabilitats que tenia a la criança dels seus fills. Li encanta.

Maria, ha tingut una vida molt dura. Va aprendre a llegir i a escriure als seus 50 anys. El seu marit la maltractava, i la va abandonar amb els fills petits. Va seguir sola. Avui viu amb l’ajut dels serveis socials. Té fills i s’ocupa dels seus néts. Fa poc, una filla que es traslladava a viure en una urbanització fora de Barcelona, ​​li va proposar anar a viure amb ella, el gendre i els dos fills. A Maria no li convencia gaire, però no s’atreveix a dir que no i, seguint els consells de les seves companyes de grup, accepta anar “de prova”, sense abandonar el seu pis a Barcelona. De seguida s’adona del que li esperava: fer-se càrrec de la casa, dels néts, portar-los a l’escola al poble, anar-los a buscar i fins i tot quedar-se amb ells alguns caps de setmana en que la seva filla i el seu gendre marxaven. Maria, amb el suport del grup, diu no. La filla s’enfada molt. No li parla. La considera una “desagraïda”.

Encarna, s’encarrega dels seus néts, als quals va a buscar cada dia a l’escola. És feliç amb això. Ho necessita, tot i que reconeix que gairebé no té vida pròpia i no vol imaginar què serà d’ella quan no la necessiten. El grup li planteja dues qüestions: què és necessitar i què és voler? Per què ella necessita que la necessitin?

Pepita, també s’encarrega dels seus néts, però no ho té tan clar com la seva companya Encarna. Ella sent que és una obligació. De vegades li ve de gust i de vegades no, perquè no sempre es troba bé o perquè també li agradaria fer altres coses. Però creu que els seus fills ho necessiten i ella ho ha de fer. Tota la seva vida ha actuat així. El grup la interroga sobre la seva certesa respecte al “deure”.

Rosa, li passa el mateix que a Pepita, però s’hi afegeixen les baralles amb el seu marit que li retreu la seva poca disponibilitat per a ell. Ella creu que es deu als seus fills i no entén els retrets del marit. El grup li retorna la qüestió de les seves relacions de parella. S’obre un interrogant.

Montse, aporta una precisió: ella també té aquesta obligació amb els seus néts i ho fa, però creu que és mentida que sigui per una necessitat dels seus fills: tenen els seus treballs, els seus bons cotxes, les seves sortides de cap de setmana a restaurants i es pregunta  si és ella qui està finançant el tren de vida dels seus fills. Per què l’hi demanen? Per què calla i es sotmet? Per  què i per a qui aquest sacrifici?.

Júlia, és vídua i cada dia s’aixeca d’hora, va a casa del seu fill per fer-se càrrec dels seus dos néts, dels quals té cura la majoria de dies de la setmana. Els dies que té lliures no sap què fer. Es queixa que la seva nora no l’hi ho agraeix molt. Li ha cridat l’atenció el plantejament de la Montse. El grup comença a preguntar sobre els seus gustos. Júlia es queda estupefacta. No imaginava que hagueren a la seva ciutat tantes coses per fer… ni que a ella li interessessin. També hi ha la queixa per la manca d’agraïment, però resulta que ve de lluny …

Hi ha cinc noms més, cinc perspectives noves. El grup segueix. Les preguntes es multipliquen. Les perspectives s’obren…

Olga Fernández Quiroga

 


Wikileaks, Assange i les violacions de dones

gener 30, 2011

Ara que les acusacions contra el Sr Assange, representant visible de Wikileaks, ja no ocupen les primeres pàgines dels mitjans de comunicació, encara   que Wikileaks segueix existint, divulgant i aportant transparència al que hauria de tenir-ho per se, em sembla oportú recordar aquest fet només per recalcar les dissimetries que es donen en aquest món nostre, quan el mateix assumpte apareix àmpliament difós, discutit, tertuliat i vocejat pels mitjans, des d’un determinat aspecte,  mentre l’altre aspecte ni tan sols s’ esmenta.

En concret: el Sr Assange és processat per suposats abusos sexuals a dues senyores, encara que tothom sabem que és una excusa per atacar directament Wikileaks, però a mi m’ha fotut molt que sigui precisament aquest tema, el de les violacions a dones, el de l’abús sexual a dones, el que hagi servit d’excusa, com si fos un assumpte que estigués solucionat en el món, quan milers de dones i nenes són violades a mig món, són utilitzades sexualment en conflictes bèl·lics i no hi ha condemnes, no hi ha reconeixements, no hi ha peticions d’extradició i parlo d’actes que no són precisament el trencament d’un condó (un dels motius pels quals s’acusa el director de Wikileaks).
Foto: Fidel Soler Cervera

Per això em vaig alegrar molt quan la meva col·lega Laura Kait, impulsora de UMBRAL, una xarxa d’assistència “psi”  em va enviar una nota, informant-me que una dona argentina, Stellla Hernández , demana que la violació, de la qual va ser víctima, sigui declarada delicte de lesa humanitat.

Ho fa a l’Argentina, davant el Tribunal Oral Federal N2 de Rosario en els judicis contra les desaparicions, tortures i assassinats perpetrats per militars, relatant la seva captura, captiveri i violació.

Finalitza amb una frase: “Malgrat tot, no van poder vèncer”. Ella segueix viva, parlant. I nosaltres podem escoltar. I difondre. Aquesta és la participació ciutadana.

I denunciar la dissimetria. Per i per a la salut de totes les dones. I els homes. Per i per a la salut de tota la societat.

AÑADIDO: Link al Blog de Luleki Sizwe una organización Sudafricana que está pidiendo al gobierno que ponga fin a las ‘violaciones correctivas’.

Olga Fernández Quiroga


Dones en Xarxa

febrer 26, 2010

Hem estat, el passat 12 de febrer, a la darrera trobada de blogueres catalanes organitzada per Dones en xarxa. El Beers & Blogs per a Noies es fa cada dos mesos i intenta posar en contacte, conèixer i visibilitzar les dones blogueres de Catalunya.

Vaig arribar una mica tard i em vaig perdre la presentació general, però amb aquest  vídeo, fet per la Trini Solé, us en podeu fer una idea. La María Freiría, coordinadora de Dones en Xarxa, va tenir l’amabilitat de tornar a repetir, per a les que van arribar tard, totes les explicacions.

Si visiteu el seu web, podreu comprovar el seu dinamisme i activisme, amb un ventall molt extens de temes, incloent-hi un sobre salut. També trobareu en castellà Mujeres en Red el periódico feminista que coordina Montserrat Boix.

Mujeres en red.

La participació de les dones és una prioritat important per a nosaltres i la utilització de les noves tecnologies un mitjà directe per fer-ho, per això donem suport a totes les iniciatives com aquesta. A més, m’ho vaig passar bé a la trobada, qüestió molt important a tenir en compte, ja que això és fer salut.

Hi ha molts temes sobre dones i salut dels quals volem parlar i res ens agradaria més que fer-ho a partir de les pròpies dones, de la seva participació.

I ja que he començat, m’apunto a fer xarxa formant part de Dones en xarxa.

Gràcies a la María i a totes les companyes que he conegut “analògicament” al Passeig de Gràcia i a les que conec digitalment.

Olga Fernández Quiroga


Acte “Propostes de resistència de les dones a la indústria farmacèutica”.

Juliol 17, 2009

El passat dia 28 de Maig, la Xarxa de dones per la Salut, em convida a l’acte de celebració del dia internacional d’acció per la salut de les dones, amb el títol de “propostes de resistència de les dones a la indústria farmacèutica”.
La seva Presidenta, Margarita López Carillo, va presentar la ponent, Teresa Forcades i Vila, metgessa, teòloga, monja benedictina, feminista i autora del llibre: “Els crims de les grans companyies farmacèutiques” i  desprès els Grups de la Xarxa, van explicar quines eren les seves resistències.

Imagen del acto.

Una ressenya històrica, per saber l’origen  d’aquesta celebració.

A Costa Rica, després de la V Trobada Internacional Dona i Salut (1987), es va acollir una proposta de la  Xarxa de Salut de les Dones Llatinoamericanes i del Carib, per celebrar cada any un dia d’acció entorn de la salut de les dones. Comença al  1988 amb la Campanya per a la Prevenció de la Morbimortalidad Materna, coordinada per la Xarxa Mundial de Dones pels Drets Reproductius(RMMDR), i la Xarxa de Salut de les Dones Llatinoamericanes i del Carib. Objectiu: denunciar les altes taxes de morbiditat i mortalitat maternes existents especialment en els països menys desenvolupats, i exigir dels governs, polítiques i legislacions adequades per afrontar aquesta realitat. Des de llavors, a molts països del món es celebren accions a favor de la salut de les dones.

Imagen de la sala

La sala del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, estava plena de dones i alguns homes, unes 100 persones, que varen escoltar com la ponent, Teresa Forcades, detallava dades, conceptes, explicacions sobre la manera en què les dones ( també els homes), podem estar informades, podem decidir sobre la nostra salut, mes enllà del que altres ja han decidit per nosaltres, podem participar en fer un Sistema Sanitari, que tingui en compte el gènere en el seu funcionament.

Millor que el que jo pugui dir, podeu llegir el llibre de Teresa Forcades “els crims de les grans companyes farmacèutiques” o bé accedir a la entrevista que li van fer al programa de TV3, “singulars” .
Desprès d’un debat molt participatiu, van parlar els grups de treball  de la Xarxa:

CC.OO (Comissions Obrereres) amb la Silvia Espinosa; COPC (Col-legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya)  amb la Graciela Traba; CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) amb la Carme Valls; Creación Positiva amb la Montse Pineda, El Parto es Nuestro, amb Evarista  Garcia-Peña, Lactancia Materna, amb Eulalia Torres Alba, AMAM,( Associació de mujeres anti-mutilación ) amb Mama Samateh  i una representant de la  Ruta Pacífica de Mujeres de Colombia

Olga Fernández Quiroga