Presentació del centre d’innovació de l’hospital Sant Pau – i2cat

Octubre 22, 2010

M’ha agradat assistir a la presentació d’un centre com aquest, aquí a Barcelona. Col.laboració, intercanvi d’informació, innovació. El seguirem i estarem atents a les seves fites.
Com va dir una assistent, en el torn de preguntes, la definició d’innovació, en la seva primera accepció, segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), és:

Mudar o alterar alguna cosa, introduint novetats

Una única prevenció, que sempre em queda flotant pel meu cap quan assisteixo a algun d’aquests esdeveniments: el perill de situar la tècnica molt per sobre de la relació terapèutica, que com molt bé saben els professionals sanitaris i per descomptat els seus pacients, suposa un element imprescindible de tot procés curatiu. És quelcom que cal recordar, fins i tot o potser precisament quan parlem de cost-benefici o simplement estalvi.

Feta aquesta excepció a l’apartat seriós, em permeto unes notes, agafades a l’atzar i totalment al lliure albir de la meva subjectivitat.
Si voleu llegir la crònica, us remeto al bloc de Rafa Pardo Inquietudes de Maimónides

Treure barreres físiques entre professional i pacient, com pot ser seure’s a la consulta del mateix costat.
Com vaig anar a l’esdeveniment per invitació de Rafa, aquesta és una cita seva treta de la presentació, que, hores d’ara, ja ha posat a disposició de tothom al bloc de i2health Sant Pau Respon

Em ve al cap l’opinió publicada al nostre web e-Criterium titulada “el meu metge especialista i el seu ordinador”.

Living Lab: Elaborem un disseny participatiu: primer ho pensem, després ho apliquem, després convoquem als nostres pacients, sentim les seves opinions i els fem cas aplicant.
Un veritable procés participatiu. I si seguim el procés de retroalimentació, convocant de nou als pacients per aportar idees, entrem en la millora contínua

Suportar crítiques. Divertir-se.
Molt bé, encara que podríem millorar, dient “impulsar crítiques”

Píndoles d’innovació o cèl•lules d’innovació.
El llenguatge no és innocent. Espero que de les dues definicions, triïn cèl•lules d’innovació. Per què? Doncs perquè una cèl•lula és una unitat de vida, susceptible de desenvolupar-se en qualsevol vessant, oberta, permeable, amb contingut, o un grup reduït de persones que funciona de manera independent dins d’una organització i susceptible de col•laborar, d’innovar …

I la píndola, a part de la seva connotació inicial medicalitzant, la seva accepció més positiva és com un objecte de cura per a un organisme malalt. Al menys ja consta al programa , com a cél.lula.

Acceptar la incertesa quan es treballa en temes de salut.
No només en salut: és la incertesa mateixa de la vida, que només té una certesa: la mort.

Un apunt final: encara que crec que està en la filosofia col•laborativa del projecte, incidir en que tant el personal sanitari i no sanitari com els usuaris, són potencials creadors d’idees, gairebé sempre desaprofitats. Sols necessiten les vies adequades per a fer-ho.

Olga Fernández Quiroga


Els partits polítics i les seves propostes en política sanitària

Octubre 19, 2010

Els companys del FOCAP (Fòrum Català d’Atenció Primària), van organitzar un acte perquè els diferents grups polítics parlessin de les propostes sobre política sanitària i atenció primària en salut.
Com que disposem al menys de dos resums, os remeto al del propi FOCAP i al del bloc de DEMPEUS

Respecte a la pregunta que vaig fer sobre participació ciutadana en salut, ja sigui per manca de temps (alguns) i altres perquè no tenien ni la més mínima idea del que els hi parlava, van dir poca cosa. Cert que amb un minut els hi era impossible contestar totes les preguntes, per això van prometre enviar les seves respostes, ja el.laborades i amb tot el temps a la seva disposició, al Web del FOCAP. Ho esperem amb moltes ganes i en quan estiguin disponibles comentem més àmpliament, tot esperant que ens diguin com es plantegen aquesta participació ciutadana

Sigui com sigui, ens agrada molt que la societat civil convoqui els seus representants polítics per dialogar sobre les seves propostes i esperem i desitgem que es facin multitud d’actes com aquest, en formats delimitats per poder aprofundir en temes concrets. Nosaltres escoltarem, dialogarem i presentarem dubtes i preguntes tot esperant també que desprès puguem tornar a convocar-los per poder parlar del que s’ha fet. Aquest és un aspecte crucial de la participació: retre comptes.

Per cert que al Web del FOCAP, anuncien un altre acte: La sostenibilitat del model català de salut a debat. És el moment del Big Bang? a Alumini, de l’Universitat de Barcelona

Olga Fernández Quiroga


Protocols

Octubre 8, 2010

Entenc que són normes que ajuden els professionals a seguir unes pautes generals, que compleixen una funció important per a tranquil•litat de metges i pacients, però quan es converteixen en cotilles en què tot el món ha d’entrar, perden tot el seu valor i ja no se sap per a què serveixen, ni si beneficien ningú. El més gran perjudicat és el pacient que se sent tractat no com una persona singular i única, fins i tot en la vivència de la mateixa malaltia, sinó com un conjunt de símptomes que s’han d’ajustar al que diu una norma. Mal assumpte, pensava fa una estona, en llegir el darrer comentari escrit al nostre web i titulat los protocolos acabarán con nosotros.

I em va venir al cap un desig, demanda, prec, il•lusió: tenir un metge de família que exerceixi com a tal,a manera del que es descriu en un altre comentari, la meva metgessa de família, una amiga??? , que coordini, que conegui les nostres circumstàncies, que ens consideri més que un cor o un úter espatllat. Algú que faci de mediador entre tant especialista i tanta malaltia resistent a protocol•litzar-se. Quin relax suposaria per als especialistes! però sobretot quina felicitat per als pacients.!
Em pregunto, com el pacient del post,: què fer …?

Olga Fernández Quiroga
Foto by Paul http://www.freedigitalphotos.net/