El cor i el personal sanitari

Setembre 26, 2010

El cor i el personal sanitari

De vegades els critiquem, protestem, ens queixem, però avui vull aprofitar el primer post enviat a la nostra pàgina web e-Criterium, i titulat “cardiòloga amb cor”, sobre l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, per copiar aquestes paraules d’agraïment escoltades en un programa de ràdio (lamento no recordar quin programa ni qui les va dir) i dedicades al personal sanitari que el va atendre durant la seva estada hospitalària.

“…tracten amb el dolor humà, la precarietat, la vida i la mort, la dignitat, el desemparament, així que cal desenvolupar la paciència, sensibilitat, afecte, comprensió, empatia, amabilitat i bondat…”

Doncs això. Gràcies.

Olga Fernández Quiroga
Foto by findingthenow on flickr

Anuncis

La pàgina Web e-Criterium està operativa

Setembre 21, 2010

Després de tres anyets més o menys:¡¡JA SOM OPERATIUS!!.

e-Criterium, el web de participació en el Sistema de Salut, està online.

En versió beta i amb moltes amistats i col•laboradors testejant i enviant-nos informacions per corregir, però ens hem llançat.

Gràcies pels reports i ja aprofito per convidar els lectors d’aquest bloc a participar, escrivint experiències, queixes, felicitacions, idees, suggeriments …el que desitgeu. Per descomptat que si voleu exercir de “testadors”, teniu invitació i i us demano de fer-ho.

De moment, tenim les bases de dades d’hospitals i centres de salut de Catalunya, que anirem completant amb la resta de Comunitats Autònomes.

També anem afegint altres serveis de salut comunitaris i aprofitem els que cada un de vosaltres ens aneu assenyalant per ampliar.

A poc a poc, afegint utilitats.
A poc a poc, acabant de construir les pàgines que “no es troben”.
A poc a poc perfeccionant el lèxic, corregint errades ortogràfiques.
A poc a poc … que això només és un començament i volem estar. sempre en procés de com-partir i des-cobrir alguna cosa nova.

I com que en aquests moments, estic molt emocionada, ja aniré completant informació en altres posts.

Ara, e-Criterium també us pertany.

Olga Fernández Quiroga


Infermeria rural

Setembre 12, 2010

Pilar Álvarez, Pili. Infermera. 16 anys en la consulta local de Candín de Ancares, poble rural i terme municipal del Valle de Ancares a León.

Les coses han canviat molt. Població envellida, amb una mitjana de 70 anys, principalment dones i vídues. De 500-300 cartilles actualment i a l’hivern, la gent marxa uns mesos. Això pot repercutir en la freqüència del servei.

Fa any i mig que varem aconseguir que hi hagués consulta d’infermeria cada dia. Van començar amb dos dies, després tres i ara venim diàriament metge i infermera. Evitem que la gent es desplaci 20 quilòmetres.

Es defineix a si mateixa, amb un gran somriure, com una “infermera de poble”. Què és?

Anar als domicilis, atendre la gent en el seu medi, a casa seva. La gent és molt agraïda. Molt respectuosa. Es posen contents. M’expliquen coses. És com una relació familiar. Parlem. Més enllà de la tècnica o utilitzant la tècnica com a excusa, parlem. Els prenc la tensió i aprofiten per explicar coses. M’expliquen la seva vida, els seus problemes. Hi ha necessitat de parlar.

Té una teoria sobre això.

La gent s’ha despagat de l’església i s’ha acostat al sanitari. En comptes de confessar … parlen amb el metge o la infermera.
Ho relaciono amb les depressions. Abans sortien, es reunien, parlaven. Hi havia molta relació comunitària, fins i tot en els treballs: recollir l’herba, “majar”. Es compartia molt. Ara s’ha perdut. S’enganxen a la tele i estan sols. Menys mal que ens fan cas i surten a passejar. La ruta del colesterol en diem.

També es posen tristos quan han d’abandonar el poble. Quan mor l’home, la dona es queda fins que pot, però a l’inrevés no. Les dones romanen, els homes es van amb el fills o a una residència.

Quan hi ha alguna malaltia, les dones ho assimilen millor. Elles tenen cura dels seus malalts: marits, mares, sogres o altres familiars. Són les cuidadores principals.

Com m’agrada tant la meva feina li trobo poques coses negatives: els hiverns, que de vegades són durs i de vegades la manca de temps, encara que sé que, comparats amb les ciutats, som privilegiats, però sempre em fa pena deixar la consulta despenjada quan hi ha alguna reunió. M’agrada anar amb calma.

Pel que fa a les patologies més prevalents, potser els colesterols, les hipertensions, una mica de diabetis. No hi ha malalties respiratòries, com a la zona minera del centre de salut. Pocs problemes digestius, pocs càncers de mama.

La relació amb el metge és bona. Cadascú té les seves funcions. Ens respectem, comentem els historials dels pacients, col•laborem. És cert que en aquest entorn si hi hagués una relació problemàtica seria molt dur, però si és bona, és estupenda.

Parlem d’altres temes: la infermeria comunitària, el Sistema Sanitari, la Primària i l’hospitalària

La salut comunitària és un tema pendent. Al centre de salut fem tallers sobre patologies determinades o sobre problemes socials, però aquí encara no. Espero preparar algun taller de memòria juntament amb la assistent social.

El sistema sanitari? A més de les retallades, em preocupen dos temes: les llistes d’espera i la gestió.

Les llistes d’espera no van més enllà de 6 mesos. Saps per què?. Perquè no es donen cites més enllà d’aquests 6 mesos. És el que desprestigia i deteriora la sanitat pública. Hauria d’haver un equip per el més urgent i un altre per lo de cada dia.

Han fet un hospital comarcal nou però amb poques llits més i la població s’ha incrementat. Manca de personal. Cardiologia, trauma, ginecologia, cirurgia. La gent no pot estar 8 mesos amb dolor d’esquena o amb una hèrnia. Ho solucionen anant a la privada. Si hi ha un tumor o alguna cosa urgent, sí que és ràpid i s’ocupa la Seguretat Social.

Escolto companyes d’hospitalària dir que els hi han enviat màquines que no poden utilitzar perquè no hi ha personal. Com a exemple es podria dir que no serviria de res tenir 4 aparells de radiologia si només hi ha 3 radiòlegs.

És també un problema de gestió. Els gestors han de gestionar. Crec que si la Sanitat estigués gestionada per gestors, aniria millor, independentment que hagués direccions mèdiques, direccions d’infermeria … .. etc. Em fa ràbia, perquè són qüestions que es podrien solucionar bastant bé.

Nosaltres a primària, a dia d’avui, tenim els recursos que necessitem i quan ens cal material, si està justificat, m’ho concedeixen sense cap tipus de problema.

Olga Fernández Quiroga


Salut mental a Gaza

Setembre 8, 2010

Us recomano el visionat d’aquest vídeo emés al programa de TV3 “una altra mirada” i titulat “ON GAZA’S MIND. En la Ment de Gaza. Malauradamente sols estarà visible fins al 14 de setembre.
Foto by Vilseskogen en flickr
Pensar en Gaza, lloc on falta de tot i les persones pateixen per tot, i apropar-se als patiments psíquics, ja valdria la pena, però fixeu-vos com parlen els nens, fixeu-vos en les dones, en l’estigma social de la bogeria i al final del segon vídeo (compte que està dividit en dues parts) llegiu la situació de la gent que surt al documental.

Felicitats al director, Carles de la Encarnación i guionista Arantza Diez i a les institucions que han col•laborat en el projecte SALUT MENTAL COMUNITÀRIA amb GAZA: la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM), el Departament de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona

Ja és temps d’afegir en aquest bloc una nova categoria: la salut mental. Aquí també en tenim de què parlar. Ho farem.

Olga Fernàndez Quiroga
Foto by Vilseskogen en flickr


Grip i calma: un grup sanitari virtual davant la grip A (2009-2010)

Setembre 6, 2010

Aquesta és la nostra entrada número 50 i ho volem celebrar reproduint l’últim post de la iniciativa grip i calma, tal com han fet molts altres blocs.

Afegim el nostre agraïment a l’excel•lent treball realitzat (amb Rafa Bravo al capdavant per la iniciativa) i, com diuen ells mateixos, esperant que només sigui el tancament del primer episodi i que el segon i següents els puguem escriure amb guions nous que no hagin de posar sentit comú on hauria d’haver-ne. Almenys és el que desitjo.

A la primavera i l’estiu de 2009, les notícies dels mitjans de comunicació sobre l’anomenada grip A eren cada dia que passava més freqüents, alarmistes i aclaparadores. L’escenari que es pintava era gairebé dantesc i les previsions de les autoritats sanitàries apuntaven una pandèmia que trauria la vida de moltes desenes de milers de persones a tot el món.

No obstant això, ja a l’agost de 2009 es podia presumir que el desenvolupament de la pandèmia a la tardor-hivern boreal seria com el que havia tingut lloc durant l’hivern a l’hemisferi sud (Argentina, Austràlia, Xile, Nova Zelanda, Uruguai i altres països ) i en els últims mesos de la primavera en l’hemisferi nord (Canadà, Estats. Units, Mèxic i altres països). Tant les dades epidemiològiques publicades, com la nostra percepció en el dia a dia, anaven demostrant que la morbiditat i la mortalitat per grip A eren menors fins i tot que les que corresponien a una epidèmia gripal estacional habitual. Aquest comportament benigne contrastava enormement amb el de les autoritats sanitàries, els diversos i correlatius plans de contingència (diferents per a cada comunitat autònoma) causaven un important impacte en l’organització dels serveis i en el cost sanitari, a més d’augmentar l’alarma social. De fet, a les consultes d’atenció primària es percebia un estat creixent d’inquietud de la població. Exemples com consultes sobre l’avortament voluntari per evitar danys amb l’epidèmia de grip o joves espantats per l’aparent especial susceptibilitat d’aquests al “nou” virus, no eren rars a les consultes de medicina i infermeria.

Moguts pel caire que estaven adquirint els esdeveniments, diversos professionals de l’àmbit de la sanitat espanyola (metges de capçalera, pediatres, farmacèutics, residents de Medicina de Família, estudiants de Medicina i altres) l’únic denominador comú era l’edició de blocs i pàgines web, varem decidir prendre cartes en l’assumpte i agrupar-nos per tal de buscar, analitzar, elaborar i difondre informació rigorosa i veraç sobre la pandèmia de grip A i sobre una resposta més prudent i científica a oferir.

El moviment va començar a mitjan d’agost de 2009 i va quallar amb el nom, emblema i resum de “gripeycalma”, ja que el que es pretenia era posar, davant la grip A, tranquil•litat a la població i els professionals. El treball es va dur a terme de forma coordinada utilitzant noves tecnologies de comunicació en xarxa, la qual cosa constitueix una experiència innovadora i potser única al nostre país. Com a producte inicial del treball realitzat, es va difondre a l’uníson, tal dia com avui, en tots els blocs participants en la iniciativa, un comunicat en el qual s’analitzava la situació epidemiològica i es proposaven una sèrie de consells dirigits a la ciutadania. Així mateix, es va crear un bloc ( (Gripe A: ante todo mucha calma) que va servir com a plataforma comuna del moviment, des d’on es van anar posant a disposició de tots nous documents (propostes d’organització, preguntes i respostes), amb traduccions a diversos idiomes i en diferents formats (vídeo, presentació, fulls de divulgació, etc).

El ressò a la iniciativa va ser immediat i intens. S’hi van sumar més blocs, tant de professionals sanitaris com de població general interessada en la salut, fins arribar gairebé als 200, i la pàgina del grup va tenir, en només 3 mesos, unes 80.000 visites. I, efectivament, en la pràctica es va aconseguir transmetre per la Xarxa, a través de les comunitats virtuals, el missatge que es buscava davant la grip A, de calma i tranquil•litat, d’assossec i racionalitat, tant a la població com als propis professionals sanitaris. L’impacta va arribar fins i tot a les autoritats, que van moderar la seva resposta.

El final de la història es pot escriure i de fet l’estem escrivint al cap d’un any del naixement de la iniciativa. La grip A va tenir el seu pic de major incidència a mitjans de novembre de 2009 i ha estat una grip suau, amb escàs impacte en morbiditat i mortalitat. La crida a la calma tenia doncs fonament científic i a poc a poc es va anar mostrant que els escenaris apocalíptics no tenien raó de ser. Només esperem que l’experiència d’aquesta pandèmia serveixi per millorar i gestionar, de forma més eficient i ponderada, crisis futures, evitant, en la mesura de les possibilitats, caure en un consum desmesurat de recursos – que sempre implica deixar d’atendre altres problemes – i en una desproporcionada onada de pànic col•lectiu.

Aquest text tanca el primer episodi de la unió temporal de blocs i pàgines de professionals sanitaris i d’altres relacionats amb la salut a la Xarxa. Moltes gràcies a tots els que han col•laborat d’una o altra forma i als que han vist i sentit a gripeycalma com el que és: una iniciativa professional que ha buscat anar més enllà de les nostres consultes i llocs de treball. Només hem pretès portar un missatge de sentit comú i alhora científic a la població i als professionals sanitaris, comunicar el nostre saber i entendre sobre un problema de salut, en aquest cas davant la grip A. Gràcies al treball de molts i al poder que ens ofereixen les noves tecnologies de la informació, es pot dir que ho hem aconseguit.
Unió temporal de blocs (UTB) Grip i Calma

Els links que hem publicat a e-Criterium sobre el tema
Grip porcina i altres pandèmies
Anomenar la grip: A/porcina/H1N1/nova…
Grip porcina i altres pandèmies
Olga Fernández Quiroga


Tornada de vacances i… al PodCamp Barcelona 2010

Setembre 2, 2010

Ens anem al Masnou, municipi costaner de la província de Barcelona per participar al PodCamp Barcelona 2010 , en una “Xerrada llampec”, de 8 minutets el 17 de setembre a les 17 hores, tot just desprès de la presentació del Rafa Pardo, (Inq_Maimonides, al Twitter).

Pels que no ho coneixeu, i com diuen els organitzadors, es tracta d’una
trobada on tenen cabuda totes les persones interessades pel Social Media.
L’objectiu és fomentar el concepte basat en comunitats d’usuaris per impulsar la col•laboració, participació i l’intercanvi de coneixement i experiències.
Plenament coincident amb la filosofia e-Criterium.

Gràcies a cataspanglish, els organitzadors, per la feina feta i per deixar-nos participar.

Olga Fernández Quiroga