La Sanitat Pública, el Rei, l’Hospital Clínic i la transparència

Mai 28, 2010

Ara que el rei Joan Carles I ja és a casa, tranquil i operat, reuneixo una seqüència d’articles i comentaris sobre el tema, subjectius i no exhaustius, a manera d’auca moderna. Tot per constatar el que em fot que s’amaguin dades a la ciutadania.

Que el rei es tracti a l’edifici de l’Hospital Clínic, avui en dia, ja no vol dir que s’ha operat en la Sanitat Pública.

Miguel Angel Mañez en el seu bloc Salud con Cosas, escrivia el juliol de l’any passat amb un títol contundent: “sanitat privada a l’hospital públic”, explicant les característiques de l’acord de l’Hospital Clínic amb Barnaclínic. Al web podeu trobar la notícia de l’operació reial.
No us perdeu els comentaris al post de Miguel Angel, entre ells el de Enrique Gavilán, que també ara li dedica una entrada al seu bloc El Nido del Gavilán , comentant la diferència entre el món real i els móns de Yupi

I Xavier Bosch a El Periódico, contesta algunes qüestions plantejades per Mañez

Fernando Comas, amb les seves divertides i “currades” composicions de Pharmacoserías.

I la fina ironia del Dr. Bonis a la Pella del Gofio demostrant que la medicalització ja no és cosa de plebeus.

L’article de Toni Barberà a Dempeus , centrant el tema.

I tres diaris:Isaac Rosa, al diari Público

Antonio Fernández a El confidencial, amb dos articles: un a l’entrada i un altre a la sortida

Més el comentario d’Arcadi Espada al seu bloc del diari El Mundo, qui, valorant els bons indicadors que obté l’Hospital Clínic en recerca, conclou que els hospitals catalans han integrat millor la recerca (l’excel.lència), primant-la respecte a l’assistència i l’ensenyament.

I si li respon Rafa Bravo a Primun non Nocere, poc cal afegir.

I una possible conseqüència comentada al Web de la Liga del Síndrome de Fatiga Crónica : les llistes d’espera dobles…

Ui, amb tanta transparència m’he passat amb l’extensió. Espero que us sigui d’utilitat.

Olga Fernández Quiroga


Sopar de Primavera de l’Atenció Primària

Mai 25, 2010

És la convidada que fa El FOCAP, (Fòrum Català d’Atenció Primària) per al 3 de juny de 2010 a les 20h. del vespre, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

Una plaentera manera per realitzar l’acte fundacional del FOCAP i el lliurament dels Premis Llimona i Taronja.

Sopar, primavera, CCCB, incògnita… ens ho posen molt fàcil per acceptar la invitació.

Es defineixen com “…un espai de comunicació sobre la realitat de l’Atenció Primària a Catalunya. Un espai de debat obert per respectar els principis d’un sistema sanitari basat en l’Atenció Primària de Salut i pensant en les persones que gaudeixen del nostre sistema sanitari…”

Trobareu al seu Web tot un seguit de notícies, debats, comentaris, propostes i denúncies.

Per nosaltres, un espai de participació en salut, al que donem la benvinguda.

Olga Fernández Quiroga


Medicalització i sexe en imatges: nova farmaciola

Mai 23, 2010

Mail que circula per la xarxa. Aquesta vegada, quasi sense paraules

S’admeten comentaris i afegits…femenins i masculins
Olga Fernández Quiroga


Jornada no al co-repagament:equitat i salut pública

Mai 20, 2010

Dempeus per la Salut Pública i la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad, amb el suport i la col•laboració del Grup de Recerca de Desigualtats en Salut Greds-Emconet, de la Universitat Pompeu Fabra, organitzen aquesta Jornada el proper dia 10 de juny a les 18:30, a l’Auditori d’ ELISAVA Escola Superior de Disseny, al cor de Barcelona, la Rambla, 30-32. Tractaran el tema des de diverses perspectives: econòmiques, socials i polítiques, amb la participació de moltes entitats.

Podeu veure el programa, descarregar-lo i consular els documents que ens proposen, a Dempeus
Quin relax anar d’assistent!
Olga Fernánde Quiroga


Apunts de la Jornada “Com millorar la Qualitat Democràtica en l’àmbit de la salut i el sistema sanitari”

Mai 19, 2010

… I la jornada es va fer.105 inscripcions i 78 assistents.

Quan sóc en el comitè organitzador de qualsevol esdeveniment, el que més em preocupa és l’assistència. Superada aquesta preocupació, (gràcies per venir!), em queda la queixa de no haver pogut gaudir de l’estoneta de xerrada, en aquest moment fantàstic de l’intermedi i el cafè. Vaig haver de conformar-me amb salutacions ràpides a canvi de resoldre alguns petits problemes perquè l’acte transcorregués de la millor manera possible.

Estic contenta del seu desenvolupament, afegint una autocrítica: encara que vam decidir limitar el temps de totes les intervencions per dialogar amb els assistents, (15 ‘a les ponències 10′ per a les intervencions de les entitats i 5’ per als convidats de la fila 0), hagués desitjat més temps per escoltar la gent que va assistir-hi i poder dialogar amb ells una mica més.

Acords i desacordats
Anoto, a manera de resum, acords i desacordats, sent els primers aquells sons de coincidència en ponents, convidats, fila zero i assistents i els desacordats els sons a manera de frases soltes que no tenen més importància que el fet d’haver-me cridat l’atenció.

Els acords per la qualitat democràtica
Necessitat de transparència. Devolució de la informació. Millora contínua de la Sanitat Pública. Col•laboració. Diàleg. Debat. Acceptació i impuls de la dissensió. Deliberació. Compartir decisions

I els desacordats
– El lucre no és un concepte saludable en salut
– La fragmentació en l’organització sanitària, dificulta la participació
– Bons professionals, bona medicina
– La Sanitat funciona gràcies als usuaris i als professionals
– La participació exigeix transparència, intel•ligibilitat i devolució de la informació
– Si no es pot decidir, la participació en els òrgans reglamentats, no funciona
– De vegades sembla que les institucions funcionin com un mur de contenció per a la participació
– Les institucions han de respondre sempre
– Els òrgans de participació han de ser participatius i amb funcionament horitzontal
– No tenim Governança Democràtica
– Hi ha gestors institucionals que veuen la participació com una cessió del seu poder polític
– Hi ha mecanismes de control però, funcionen?
– Qui controla els controladors?
– La participació com a manera de millorar la qualitat del servei i la política
– Quan les institucions penalitzen la dissidència i estan a la defensiva és una pèrdua de la qualitat democràtica
– Hi ha una deriva cap al impuls i dotació de recursos per a la biomedicina hospitalària en detriment de l’atenció primària
– En salut, ningú té el coneixement
– S’envien molts missatges culpabilitzadors a la població
– Un tumor és molt present en el sistema, però queda diluïda la persona que el pateix.
– Les administracions no ho poden fer tot
– La participació és una part d’un tot. Amb ella tots guanyem o tots perdem
– En salut els indicadors de resultats són referències, no haurien de ser determinants
– Protagonisme en la participació en salut, vol dir que tens dret a decidir.
– Voldria un sou digne per als professionals i no incentius. Els incentius són per dedicar als pacients.
– En l’únic consell de participació decisori, el del Servei Català de la Salut, estan proveïdors i sindicats, no ciutadania
– L’atenció primària ha de ser accessible i propera
– Cal fer rendició de comptes, perquè s’utilitzen recursos públics
– Els professionals més satisfets amb els seus sous són els que tenen bones condicions de treball.
– Una queixa té valor perquè és susceptible de ser resposta
– Hem de pensar que tots anem en el mateix vaixell
– En salut l’eficàcia es pren com a eficiència econòmica.
– El paradigma de la lliure competència en proveïdors de salut, dificulta el control democràtic.
– Són més útils els Consells de Salut on també participen els proveïdors.
– Les administracions que consideren la participació ciutadana com una col•laboració, prenen decisions compartides i potencien la responsabilitat de tota la societat.

Cada frase pot ser objecte de discussió. De moment ho deixo aquí, tot i que afegiré amb molt de gust, mitjançant els comentaris, totes les frases i opinions que a vosaltres us hagin cridat l’atenció.

I gràcies als /les autores: Marc Rius i Fernando Pindado (Direcció General de Participació Ciutadana), Pep Martí (CAPS), Cesca Zapater (FOCAP), Carmen Gómez de Bonilla (APQUIRA), Jaume Benavent (ICS) Rosario Jimenez Leal (CAP Vallcarca – Sant Gervasi), Marta Solé (Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona), Isabel Ribas (Ajuntament de Barcelona), Antoni Barberà (Dempeus per la Salut Pública) Roger Bernat (Associació Catalana Defensa de la Sanitat Pública ACDSP), Carme Valls- Llobet (CAPS) Griselda Martin (UGT) Toni Tuà (CCOO) i molt especialment a totes les persones que van participar com a assistents.

Ah, gairebé me n’oblido: precariament, però em vaig estrenar, enviant algunes de les frases dels conferenciants via Twitter.

Podeu trobar el power point de la meva presentació a Slideshare.
I properament a la Web del CAPS

Olga Fernández Quiroga


Amb Garzón

Mai 17, 2010

Amb Garzón i el que representa. No és la primera vegada que en aquest bloc de participació ciutadana en salut, escric sobre el tema de la guerra civil. Ho faig ara de nou, per sumar-me a les veus que utilitzant tant mitjans digitals com analògics, volem fer arribar al jutge Garzón la nostra solidaritat en l’àmbit personal i el nostre suport en la causa que va instruir per investigar els crims del franquisme

Hauria de quedar clar per a tot el país, simplement escoltant les discussions, els apassionaments, la intensitat de les emocions, que no es pot passar pàgina sense haver-la llegit abans, que ja no podem esperar molt més per airejar, per aclarir, per afrontar aquest passat nostre, perquè realment sigui passat i passi, circuli, perquè sinó el tindrem sempre aquí, estancat, en el fons, i disposat a sortir a la més lleu remoguda. I com més temps passi, més pudor, més nauseabund ens semblarà. I més mal ens farà.

Vull dir-ho especialment des d’aquest lloc, de participació ciutadana acotat a l’àmbit de la salut, però formant part de la societat que té com a objectiu fer de la democràcia una tasca quotidiana, un anar construint dia rere dia. La democràcia com una construcció de la ciutadania. Per això considero aquest suport un acte democràtic.

A més, voldria afegir, per la part que em pertoca com a professional de la salut mental, que em concedeixo certa autoritat, resultat del treball de recerca que vaig tenir la oportunitat de fer sobre els efectes psicològics de la guerra i la postguerra a la població actual. Tota la població. I que jo sàpiga, a diferència d’altres països on sí que s’han habilitat espais en els serveis públics de salut per tractar aquests efectes (a les persones que pateixen aquests efectes), aquí encara està pendent.

Podeu consultar les dos parts del treball a slideshare

Olga Fernández Quiroga


La blogosfera sanitària es reuneix a Madrid

Mai 12, 2010

Saludem la blogosfera sanitària, que celebra el seu I Congreso el 14 de Juny. Us seguim amb alegria, que donat els temps en què vivim i malgrat que ja és primavera, ens convé molt.

Olga Fernández Quiroga