Nadal 2010

Desembre 22, 2010
Nadal 2010

Bon Nadal i Millor 2011


Història Clínica …de Eduardo Galeano

Desembre 20, 2010

Va informar que patia taquicàrdia cada vegada que el veia, encara que fos de lluny.

Va declarar que se li s’assecaven les glàndules salivals quan ell la mirava, encara que fos de reüll.

Va admetre una hipersecreció de les glàndules sudorípares cada vegada que ell li parlava, encara que fos per contestar la salutació.

Va reconèixer que patia greus desequilibris a la pressió sanguínia quan ell la fregava, encara que fos per error.

Va confessar que per ell patia marejos, que se li ennuvolava la visió, que se li afluixaven els genolls. Que pel dia no podia parar de dir bajanades i a les nits no aconseguia dormir.

– Va ser fa molt de temps, doctor-va dir- jo mai més vaig sentir res d’això.

El metge va arquejar les celles:

– Mai més va sentir res d’això?

I va diagnosticar

-El seu cas és greu

Eduardo Galeano (2004) Bocas del tiempo. Siglo veintiuno de España editores, pàg. 9

El desig de l’equip e-Criterium i el meu propi desig: que aquest sigui el vostre relat, repetit moltes vegades, per l’ANY 2011. Sense que arribi a història clínica.

Olga Fernández Quiroga