Com exercir la medicina i sobreviure en l’intent

El dimecres, 1 de desembre, a Barcelona, la Professora Jenny Firth-Cohen va parlar de “Com exercir la medicina i sobreviure a l’intent” que és una petita variació sobre el títol d’un llibre seu de recent publicació. Firth-Cohen és una psicòloga líder en l’estudi de l’impacte de la pràctica assistencial en la salut dels propis metges, sobretot en allò que fa referència a trastorns mentals i addiccions a substàncies tòxiques, inclosos els fàrmacs. Aquests problemes mereixen cada cop més atenció. Ja s’entén que no es tracta només de l’agressió destructiva sobre la pròpia vida del metge sinó de les repercussions potencialment molt negatives que els problemes de salut dels metges acaben tenint sobre la salut de la població atesa. No és, per tant, casualitat que Firth-Jones hagi estat novament convidada pel Col•legi de metges de Barcelona que, juntament amb els altres Col•legis de metges catalans, varen crear la Fundació Galatea , específicament dirigida a tractar metges amb problemes i a actuar per prevenir-ne l’aparició. La Fundació Galatea treballa en estreta relació amb el programa RETORN, del Col•legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, que fa una feina similar en l’entorn d’infermeria.

Firth-Cohen va parlar del rol de les institucions d’atenció a la salut, és a dir els hospitals i els centres de salut, en la creació de estres i de malestar que acaben contribuint molt el desencadenament d’alteracions mentals importants. Però, a la vegada, insistia en que “management matters”, és a dir, que la gestió és important. Ha fet diversos estudis empírics en els que demostra que certs models de gestió s’associen a més patologia mental i addiccions que d’altres. També ha demostrat com la patologia mental en els metges s’associa a que les institucions on treballen presentin un lideratge defectuós i una rotació creixent de llits (malgrat ella mateixa ens recorda que l’augment de rotació i la disminució de l’estada mitja és un fet que, per altres raons, ja no tornarà mai a ser com era fa només 10 o 15 anys) i que permetin característiques de treball on coexisteixen la tolerància a la manca d’hores de son i un mal disseny dels llocs de treball.

Aquí teniu una entrevista de la secció de la Vanguardia, “la contra”, feta pel periodista LLuis Amiguet amb el títol “Nada te hace más fuerte que admitir tu debilidad” .

Oriol Ramis

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: