Farmacèutiques, periodistes, “periodistes entre cometes” i ciutadania activa

Vull escriure sobre moltes coses, i una i una altra vegada, se’m presenta la grip porcina i totes les seves ramificacions. Vegem: fa un mes, en plena efervescència marketinguera (de màrqueting) de la vacuna i després del ja famós vídeo de la Dra. Forcades, el diari “El País”, va publicar un article amb el títol de desmontando a la monja-bulo

Hi va haver nombrosos lectors que van protestar, entre ells jo mateixa, enviant aquesta carta que transcric i  que va provocar la intervenció de la defensora del lector, Milagros Pérez Oliva, la monja y las teorías de la conspiración. La traducció al català és meva.

A Milagros Pérez Oliva, defensora del lector:

Benvolguda defensora del lector:

Sóc lectora de “El País”, des dels  seus inicis. A vegades estic més o menys d’acord amb el que llegeixo, m’agrada més o menys, però és la primera vegada que hi escric. I ho faig a la defensora del lector, no únicament pel càrrec, sinó per qui l’ocupa, Milagros Pérez Oliva, a qui considero una de les poques persones que a Catalunya pot parlar amb autoritat, sobre el tema de salut i sistema sanitari, en rodes de premsa, seminaris, comunicacions … en fi en tot el que comporta la seva funció pública com a periodista experta en aquest tema. I ho dic perquè es nota molt la seva absència en perjudici dels lectors i en no poques ocasions, el contentament dels qui convoquen aquestes rodes de premsa que cada vegada més es troben amb periodistes que coneixen molt poc del tema que tracten.
No sé si és el cas dels que signen el lamentable article que “El País” va publicar el diumenge 1 de novembre amb el títol “desmontando a la monja – bulo”, però ho sembla.

Aquest article conté totes i cadascuna de les acusacions que es diuen contra la mèdica i Dra. Teresa Forcades:

• el seu “hàbit” de periodistes. També semblen seriosos, encara que dubto que actuïn amb bona intenció

• les seves mitges veritats, les seves acusacions vetllades. Si dubten dels títols acadèmics de la Dra. Forcades, que es molestin una mica a investigar i així, els seus lectors, podríem estar informats, si a més de mèdica, que això sí que ho donen per cert, també és doctora. Suposo que coneixen la diferència entre ser mèdica i ser doctora.

• les seves desqualificacions. A ella i a la ciutadania. A la, mal escollida analogia amb Mary Poppins.

la qualificació de “llibret” per al seu llibre sobre les farmacèutiques. Els hi pot transmetre també que no és la seva “única publicació”. Els n’apunto una més: “la teologia feminista en la història”. Fragmenta editorial, sll 2007. Un minut de treball a la Xarxa

I unes quantes observacions

• la defensora del lector els hi hauria d’il·lustrar amb tot l’historial  “d’errors” de la farmacèutica Baxter, encara que poden trobar per si mateixos en aquesta Xarxa que és “ineludible”, també per a les Big Pharma, inclosa la Pfizer de “el jardinero fiel” i que els dos periodistes coneixen. Emilio de Benito crec que pot parlar del cas Novartis en l’accés als medicaments.

• per si de cas únicament han vist el vídeo, faci’ls arribar el document escrit de la Dra. Forcades, on totes les afirmacions estan documentades, a excepció de la conspiració, que ella mateixa diu que es penedeix de dir-ho. És l’única afirmació no documentada. Potser, si en comptes de conspiració, posem “interès i benefici comercial” ens soni més a to amb el discurs imperant que utilitza terminologia econòmica per expressar gairebé tot. Segurament el redactor en cap de Societat, que també tria en el seu requadre el tema de la conspiració, emprant el mateix to, li resultaria més còmoda aquesta terminologia. Ho dic per la seva especialització en economia.

• i referent a la vacuna en si, no em molesto a indicar totes les comunitats científiques que han mostrat el seu desacord, prevenció, oposició … Ho poden trobar a la xarxa amb una mica de treball de recerca i m’agradaria que puguin quantificar el dineral que s’han gastat (en campanyes musicals, nòmines diverses, milions de fullets, pressions de tot tipus …) I la fabulosa campanya de màrqueting, per promocionar la vacuna.

• Algú hauria de plantejar-se com és possible que un vídeo que dura gairebé una hora, sense cap additament publicitari, hagi estat vist per mig milió de persones (no sé si la xifra ja ha augmentat)

Una altra cosa més per a informació dels periodistes que la troben “il·localitzable”: la Dra. Forcades és a Berlín (Alemanya). Ignoro si vol contestar les demandes de “El País”, però els mateixos periodistes escriuen que ha aparegut en molts mitjans de comunicació.

I per últim: mai m’he preguntat sobre el tema del conflicte d’interessos respecte als periodistes, però ara sí quina és la situació dels redactors de “El País”, respecte a possibles conflictes d’interessos? I en concret ¿hi ha algun conflicte d’interessos en el cas d’aquest article?.

Sento moltíssim el to de l’article. Estic segura que els dos periodistes podrien haver mostrat el seu desacord d’una manera més lleial i creïble.

Gràcies i salutacions cordials
Barcelona, dimecres 4 novembre 2009
Olga Fernández Quiroga (simplement com a lectora)

Doncs bé el país publica el 22 de desembre un nou article el dolor como quinto signo vital, signat per Mayka Sánchez i també arran de les protestes dels lectors (això és participació ciutadana!),de nou ha d’intervenir la defensora del lector .

I ho fa de manera contundent, desvetllant detalladament tots els fets amb el títol de Avances médicos con intereses ocultos i el subtítol eloqüent: “Un reportatge sobre el dolor mostra l’eficàcia de certes campanyes de la indústria farmacèutica per promoure els seus productes. L’ocultació de les fonts indueix a engany”

Em sembla paradigmàtic de molts altres casos que ocorren quotidianament, encara que no comptin amb una Milagros Pérez Oliva per aclarir-los. Val la pena allargar una mica aquest article i utilitzar aquest cas per a construir aquest relat:

Fabricamos cápsulas ?

Un laboratori que vol promocionar un dels seus productes, un medicament per al dolor, crea una anomenada plataforma sin dolor, a iniciativa de la Fundació Grünenthal, allotjada al web de Grünenthal Pharma, que es defineixen així:

“Grünenthal Pharma és part de l’empresa multinacional alemanya Grünenthal GmbH i es dedica a la investigació, desenvolupament, producció i comercialització a Espanya de productes farmacèutics de prescripció.
Grünenthal Pharma està especialitzat principalment en Dolor, i ocupa el segon lloc en el mercat farmacèutic del Dolor a Espanya. També té una forta implantació en sistema nerviós central i en Ginecologia. Grünenthal Pharma va tancar l’exercici 2008 amb un creixement del 7,8% respecte l’any anterior, cosa que el situa en el lloc núm. 9 del rànquing espanyol de laboratoris espanyols per creixement.
En total, Grünenthal Pharma dóna feina aproximadament a 500 persones”

Aquesta plataforma compta també amb el suport de la La Fundación para la Investigación en Salud, FUINSA (que té un apartat de salut i gènere, encara buit) i informen que està dirigida per un grup de professionals independents

Sí, es tracta del web d’uns laboratoris farmacèutics. Fins aquí, res menyspreable.

La Fundació edita una guia per a periodistes, amb aquests objectius

“Guia per a periodistes. Entendre el dolor”
• La Guia recull les claus necessàries per entendre tots els aspectes que envolten el dolor d’una manera divulgativa i fàcil d’entendre
• El seu contingut sintètic i pràctic fa d’aquest llibre una eina molt útil en l’activitat periodística diària

I sorgeix l’article esmentat, que a més de provocar la protesta de molts metges, en suggerir que tracten inadequadament el dolor dels seus pacients, indueix a que un d’ells, Enrique Gavilán, un metge de família de Plasencia que escriu aquest bloc tan interessant anomenat el niu del Gavilán, “el lloc on poso els meus ous”, es dediqui a realitzar una investigació per comprovar quines són les suposades excel·lències d’aquest fàrmac. No les troba, així que sospita que aquí hi ha publicitat encoberta i conflictes d’interessos no declarats.

En efecte és així. La periodista que escriu el reportatge ens informa d’un Congrés a Lisboa (oh, Lisboa, quina bona elecció!) sobre el dolor al qual ella assisteix, lloa les excel·lències del fàrmac citant experts i estudis diversos … i omet tota la resta. És a dir: que els experts, el congrés, el seu viatge a Lisboa, la Fundació, la campanya i la plataforma … estan finançats pels laboratoris productors.

Dins de tot l’embolic, m’alegro que cada vegada siguin més les persones que utilitzen la xarxa per compartir el seu coneixement. Se’ls enganxarà una mica d’això a les farmacèutiques?.

La foto, de Gonzalo Zapata, és de Flickr sota una llicència Creative Commos. El seu títol: Fabriquem càpsules?

Olga Fernández Quiroga

Anuncis

One Response to Farmacèutiques, periodistes, “periodistes entre cometes” i ciutadania activa

  1. […] comentat i/o publicat. Aquesta vegada volem publicar un artícle d’ella publicat en el bloc e-criterum, que recupera i analitza la campanya de desprestigi contra Teresa Forcades, de la que també […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: