Assegurances de vida…bons de mort

Assegurances de vida (per cert, quina paradoxa amb el nom, perquè l’ únic segur de la vida és la mort), productes  contractats a companyes asseguradores que “inverteixen” en la nostra longevitat: quan més temps visquem més paguem i  més guanyen, així que pot interessar impulsar la recerca mèdica, descobrir nous remeis per a malalties incurables  i que allarguin al vida…etc., però si quelcom s’havia pensat que els prestidigitadors financers estaven mancats de creativitat per la suposada malenconia de la seva crisis financera, s’equivocava. Llegeixen l’article de  el país de Ramón Muñoz explicant què son els “bons de la mort”, que sí  que en son de “bons”.

Veiem si ho entenc: faig una assegurança de vida, estic en problemes econòmics o qualsevol altra circumstància, venc el segur amb descompte, m’ho compra una companya que segueix pagant fins que jo mori, els banc d’inversió treuen bons amb la garantia de la meva pòlissa, l’inversor rep uns interessos per aquests bons que ha comprat, que a més cotitzen en el  mercat secundari. On és el negoci?.En que jo en mori aviat, és clar, perquè si soc molt longeva, la rendibilitat cau en tenir que pagar la meva pòlissa que em van comprar a l’iniciï de tot aquest assumpte. Es veu que l’ideal “rendible”, és que “ jo duri” uns 10 anys.

Per  minimitzar riscos, no venen sols la meva pòlissa, sinó que fan “paquets”, milers de pòlisses, quantes més millor. Ja veuen, ni tan sols el consol de estar individualitzada!

Ara entendran el començament de l’article: la meva longevitat és el problema i si tinc una malaltia greu i per tant una pòlissa molt golosa, als “meus inversors” els interessa que no hi hagi gaires avanços en la ciència mèdica i que no es descobreixi un medicament eficaç que curi la meva malaltia. Al menys fins que s’hagi assolit una rendibilitat suficient.

Si darrera d’aquesta idea hi han els grans de Wall Street, que ja han constituït una associació per fer  lobby, que es dediquen a realitzar conferències per promocionar el producte, que en realitat soc jo i la meva esperada i prompta defunció,… ja en poden treure conclusions

Y perquè ningú els acusi de paranoics no hi ha que pensar en cap relació entre Wall Street, la investigació medica i/o la industria farmacèutica y per tant no necessitem exigir participació ciutadana i transparència.

Nosaltres, no sols anem a exigir-la, sinó a impulsar-la.

A l’estat espanyol, de moment, aquests productes financers estan prohibits

Olga Fernández Quiroga

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: