Salut i medicina rural: una crònica en vacances.

La Vall de Ancares, a la comarca berciana de  León, fronterera per un costat amb la província de Lugo, a Galícia i per l’altre amb  Astúries, que agrupa a 10 pedanies. Candín és el terme municipal de la Vall de Ancares , amb alguns pobles on viuen 2-3 persones. Paisatge extraordinari, aire pur, tranquil·litat  i pau, excel·lent gastronomia, festes d’estiu, gent amable i amistosa i si es desitja, també hi ha vida nocturna de bars, jocs de cartes, fer-la petar, una bona elecció per les vacances, el relax i per què no? per viure i treballar mitjançant la xarxa.

Candín, com a terme municipal, és la seu de l’Ajuntament i en una de les seves sales, Luis, metge rural passa consulta de dilluns a divendres. També hi ha una infermera, Pili.

Candín_1

 

Luis té assignades unes 400 persones, amb un perfil que vindria a ser: més grans de 75 anys, majoritàriament dones, vídues i que viuen soles. La zona mèdica que li correspon coincideix amb l’administrativa de l’Ajuntament de Candín. És així habitualment. La consulta està adscrita al centre de salut de Fabero, antiga zona minera i a uns  20 kilòmetres per carretera de muntanya.

 Amablement, accepta contestar a les meves preguntes.

 El millor de la medicina rural?: Practicar una medicina de família.

 Pot dedicar el temps que consideri necessari per a cada pacient, escoltar-los, anar a visitar-los a casa, conèixer la família, saber com viuen, prendre un cafè i, de pas, atendre a altres membres de la família que no tenia previst.

És altre concepte del temps, on la proximitat i el tracte directe, composen una figura de metge més enllà de quelcom que els cura: gestiona tràmits burocràtics, escolta els seus problemes, coordina els tractaments directament amb els especialistes hospitalaris des de la consulta ( al menys amb els especialistes que col·laboren, perquè no tots ho fan i aquí ja ens trobem amb la  massificació).

Els seus pacients li consulten problemes i dubtes de qualsevol tipus. El metge és depositari de la seva confiança en moltes decisions personals i la seva paraula s’accepta sense qüestionaments. Per en Luis, això, suposa una avantatja, a diferència de les ciutats, on la gent pot qüestionar més els diagnòstics del seu metge.

A més els seus pacients no s’enfaden si s’ha d’anar a una urgència i han d’esperar. La vivència del temps és diferent de les ciutats.

 Hi ha més avantatges : el bon contacte amb la farmàcia, a 200 metres. Una trucada al farmacèutic, Manuel, o a l’inversa, aclareix qualsevol dubte de immediat.

 I les desavantatges? : la manca de mitjans diagnòstics.

  Al centre de salut, no hi ha ecògrafs, ni raigs X. I el problema de les llistes d’espera amb els especialistes, que pot trigar 4-5 mesos.

 Un problema professional?: realitzar guàrdies i consultes sense descans. Quasi 36 hores seguides . Més cansament, malhumor… repercuteix en la atenció als seus pacients.

 Un de laboral?: potser els trasllats sense cotxe d’empresa. Utilitza el seu vehicle particular amb uns pagaments que no cobreixen les despeses mínimes de quilometratge

  Major prevalença de malalties?

 – Problemes traumatològics : malucs, genolls, osteoporosi, mal d’esquena. La avançada edat dels seus pacients, una possible explicació.

– Problemes reumatològics: artrosi, artritis.

– Colesterol, hipertensió

– Algun tractament contra la depressió i insomni, possiblement equivalent al mitjà urbà.

 I menor prevalença?

 La baixa incidència de càncers  i de demències (molt baixa). I aquestes quan es donen, avancen molt lentament. Dada important donada la població, que destaca per la seva longevitat. Gent de 85 anys o més que venen caminant 3 kilòmetres per arribar a la consulta, que mantenen el seu propi hort i a la que li funciona perfectament el cap. Perquè?. Un bon projecte de investigació. Potser el clima, la alimentació…

 I la diferenciació per gènere?

 En les dones, la osteoporosi. Certa depressió, deguda a la solitud. Dificultat per acceptar que ja no poden atendre tot el que atenien abans. És causa d’una certa malenconia, tristesa, sense cristal·litzar en un depressió. Potser aquí hi hagi una diferència respecte a les ciutats.

I cóm viu un metge rural la relació amb  la industria farmacèutica?

 El Dr. Rubio, pensa que la  pressió s’ha traslladat a les farmàcies, per a induir la compra entre  un i altre medicament. O segueix en hospitalària amb els especialistes, en altes esferes, els estudis interessats…etc.

En primària, diu, no existeix, donat que prescriu genèrics o por principi actiu i és el farmacèutic, en aquest cas, qui proporciona la marca. Ho viu com una pèrdua de la potestat de dispensació. No afecta a la medicina rural, però indubtablement és un canvi.

  I les malalties” mediàtiques”?

 En concret, em refereixo a la grip H1N1 i a la VPH( Virus del Papil·loma Humà). No se sent pressionat. Sobre el VPH, pràcticament no té pacients en edat de vacunació  i respecte a la grip H1N1, s’està pensant si recomanarà o no la vacunació.

Els seus pacients seguiran la seva prescripció sense qüestionaments.

El Servicio de Salud de la Comunidad de Castilla y León ( SACYL: Sanidad Castilla Y León), també manté concerts amb clíniques privades per a la atenció hospitalària.

 Olga Fernández Quiroga

Candín,  agost de 2009

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: