Què saben els estudiants respecte als sistemes sanitaris

Interesantíssim estudi  encarregat per la secretaria de Política Social de CCOO   a l’Empresa DEP , respecte al coneixement que els estudiants de medicina i infermeria tenen dels sistemes sanitaris.

El responsable del Projecte és en Toni Tuà, col·laborador en altres articles d’aquest bloc : la desgravació fiscal en las pòlisses de segur privat / i les mútues d’ Accidents  de Treball i Malalties Professionals “de la Seguretat Social”.

Planteja una hipòtesi: un mal coneixement del model sanitari influeix en l’actitud dels nous i les noves professionals, pel que fa a les seves expectatives de desenvolupament professional i a la relació laboral amb el sistema.

Es confirma.

Son 238 pàgines, amb les conclusions a les pàgines 221 a 227 .

A les16 primeres pàgines, teniu el resum executiu amb una introducció molt clara del què és el Sistema Nacional de Salut i els Serveis Nacionals de Salut de les Comunitats Autònomes

Presenta  tres models  de sistemes sanitaris: el  Model Lliberal, el Model de Seguretat Social y el Model del Sistema Nacional de Salut, i qüestions tan interessants com:

• Preferències per el desenvolupament professional

• Valoració dels diferents sistemes sanitaris

• Percepció de dificultats en el SNS

• Distància entre la importància i l’expectativa de compliment d’aspectes vinculats a la futura pràctica professional

 

Aquí teniu les conclusions principals.

 Característiques comunes en les respostes dels dos col·lectius professionals

• Als i les alumnes els agradaria que els haguessin explicat algun aspecte sobre els models sanitaris que no coneixen, així com alguna aplicació pràctica dels models.

• El coneixement del sistema sanitari català és massa teòric i poc pràctic.

• El nivell de coneixement dels tipus de relacions laborals entre els professionals i les diferents entitats prestadores de serveis és molt baix.

• La gran majoria dels futurs professionals preferirien desenvolupar la vida professional al sector públic, tot i considerar que hi ha una baixa remuneració salarial.

• Poques expectatives de poder gaudir de temps personal suficient.

• El desajust entre la teoria i la pràctica, a nivell general.

Característiques diferencials en les respostes dels dos col·lectius professionals

• Per infermeria els principals inconvenients del SNS son: poques possibilitats per a l’ampliació de formació i la inestabilitat laboral.

• Per medicina els principals inconvenients del SNS són: les dificultats de desenvolupament professional, els horaris de treball i la càrrega assistencial.

• Per medicina les expectatives més baixes es refereixen al nivell salarial.

• Per infermeria les expectatives més baixes es refereixen al reconeixement social.

Relació entre grau de coneixement i expectatives

• En medicina, a major coneixement dels models sanitaris, menor és la percepció de participació dels professionals en les decisions de l’organització i major és la percepció de que disposaran d’una tecnologia avançada.

• En infermeria, a major coneixement dels models sanitaris, menor es la percepció de l’autonomia professional i de relació humana amb els pacients.

Olga Fernández Quiroga

La infermeria que cuida als cuidadors

La meva contribució a la marató de post, 24h-24p (24 hores, 24 post): la visibilitat de les cures d’infermeria, iniciativa impulsada per  cuidando.es http://www.cuidando.es/24h-24p, consisteix a reproduir aquests dos escrits

(1) L’opinió enviada a e-Criterium per “Amapola”, com a familiar d’un pacient ingressat en un centre hospitalari, exemple de fins on pot arribar la cura de la infermeria . Té el valor de ser un relat experiencial aportat per la pròpia interessada.
“Acompaño a un familiar ingresado en el hospital. Lo han operado, está débil y me pide que me quede con él a la noche. Yo también quiero quedarme. La enfermera del turno saliente, me trata fatal. No me deja traer una butaca extensible del pasillo, y siempre me hace notar que le molesto cuando entra en la habitación. Que sobro.

La enfermera del turno de noche, cambia totalmente. Me ayuda a traer la butaca, me da una sábana para que me tape, cuando entra a la noche, procura abrir la luz de permanencia si cree que me he dormido. Y sobre todo me dice algo: que los familiares que se quedan cuidando a sus seres queridos, ayudan mucho a los profesionales, al hospital y a los propios pacientes. Y me da las gracias.

Me gustaría que la opinión de esta fantástica enfermera formara parte de las directrices del hospital para aplicarla y reconocer el trabajo de los acompañantes. ¿Existen esas directrices? ¿Alguien reconoce la labor de las personas que se quedan a la noche para ayudar a sus seres queridos? ¿Hay mecanismos para facilitarles un poco la vida, más allá de la amabilidad del personal?. No lo sé, pero propongo que si no existen, se creen”.

(2) Aquest preciós relat relat publicat al bloc Enfermeria avanza que fa l’escriptor José Luis Sampedro, després d’haver estat tres mesos en un hospital com a acompanyant d’una persona estimada. L’escriu en reconeixement a la infermeria.

Felicitats a Serafín i Antonio (cuidando.es) per la iniciativa i a la professió pel seu treball.

Olga Fernández Quiroga