Abans de difondre qualsevol missatge que circula per la xarxa, especialment si es refereix a salut, procuro verificar-ho. Utilitzo diferents vies:
anar a la font, si s’indica i comprovar-ho
preguntar al meu grup d’experts quan es tracta d’un assumpte que desconec
preguntar directament a les institucions
Vull compartir un assumpte solucionat per aquesta última via, la de preguntar a les institucions i animar-vos a utilitzar-la habitualment.
Circula insistentment un mail que diu, més o menys:
“Els mitjans de comunicació, venuts com sempre, han silenciat que el passat dilluns de pasqua dia 25 d’abril un quiròfan de la Vall d’Hebron es va obrir especialment per la tarda per posar un marcapassos al Sr Miquel Roca Junyent”.
Es refereixen al polític del partit nacionalista català CiU
Foto by Michal Zacharzewski in Stock.XCHNG
A més de les faltes d’ortografia que conté (que he corregit), és una informació molt sospitosa, així que vaig escriure directament a l’Hospital de la Vall d’Hebron, i em contesta amablement, la Cap de Premsa, la Sra. Bianca Pont, desmentint la notícia. Transcric a continuació el seu mail:
Benvolguda Olga : Agraeixo que t’hagis posat en contacte amb nosaltres per contrastar aquesta notícia.
És una notícia totalment falsa, difosa per CatalunyaPress, amb qui ja vam parlar per desmentir-la i explicar els fets, però van obviar la nostra explicació.
Es va operar un pacient que es deia casualment Miquel Roca Junyent per a col·locar-li un marcapassos però que res tenia a veure amb el polític de CiU. A més, se’l va operar a les 9h del matí dins de la programació habitual dels quiròfans de l’Hospital, així que és fals que s’obrís un quiròfan de tarda expressament per operar un pacient. A l’Hospital la normativa s’aplica a tothom per igual.
Atentament,
Bianca
Bianca Pont,Cap de Premsa.Unitat de Comunicació.Hospital Universitari Vall d’Hebron.Passeig de la Vall d’Hebron, 119-129 – 08035 Barcelona. bpont@vhebron.net
Atès que la situació en Salut ja està bastant crispada en aquests moments, em sembla de justícia, aclarir, difondre i aturar aquesta mena de rumors.
I repeteixo, animar-vos a utilitzar les nostres institucions per preguntar, aclarir, informar-se, col·laborar. Això també és participar i encara que no sempre responguin tant bé i tant ràpidament com en aquest cas, cal insistir.
Somnio que eliminant aquest “talla”, en català i aquest “re tes” en castellà, les paraules RECORTES / RETALLADES, es converteixin, en els dos idiomes en altres paraules molt diferent: REDES. COR. Teixir xarxes. Construir xarxes.
Els dos darrers articles del bloc, fan referència a les protestes ciutadanes contra aquestes dues paraules que l’actual Govern català, aplica per desmantellar l’encara feble Estat de Benestar , que estem construint al nostre país.
Lamento la radicalització del nou govern bipartit de CiU de la Generalitat de Catalunya i espero, pel bé comú, que a més de posar l’oïda, cosa segura, escolti, cosa de la qual no estic tan segura.
Al cap i a la fi el model sanitari català, de concertació, amb entitats i consorcis, va ser una elecció de CiU, mantingut per la resta de partits polítics. Ara volen un canvi de model, com va expressar l’actual responsable de Salut, el conseller Ruiz, i hagués hagut de estar en el seu programa electoral. Aquesta és la idea bàsica d’un sistema democràtic. Es guanyen unes eleccions per aplicar el programa electoral que s’havia presentant a la societat.
Per si de cas estic equivocada reviso el treball que varem realitzar diverses entitats cíviques, analitzant les propostes electoralsen matèria de salut, dels partits polítics parlamentaris que es presentaven a les eleccions autonòmiques catalanes. En concret, el programa presentat per CiU. Trobo alguns indicis
- La sanitat privada ja apareix com una clara opció: tal com va dir amb sinceritat el conseller Ruiz: facin-una assegurança amb una Mútua.
- La salut és considerada un bé de marcat (pàg. 20) -Avantatges fiscals per als que tinguin assegurança privada
-Parlen de gestió empresarial privada, de consumidors
-I parlen de mantenir i garantir recursos econòmics per al sistema sanitari. En cap cas RETALLAR
Però és que a més, no concebo que es puguin dir coses com:
“Tot se suspèn fins després de les eleccions(municipals)”
“Res d’això afectarà els serveis que presten els centres públics ni a la salut de la gent”
“No cal protestar”
“Hi ha una veritat única i és que no hi ha més remei que retallar”, encara que es renunciï a obtenir ingressos amb l’eliminació de l’impost de successions o puguin arribar les desgravacions fiscals per a disminuir-los
Descriptiu de l’opinió que mereixem la ciutadania.
Crec que tots els polítics no són iguals, però també crec que tant les manifestacions del 14 de maig, a Catalunya, com les del diumenge 15 a tot Espanya, impulsades pel moviment ciutadà Democracia Real Ya , mereixen una reflexió sobre l’ètica de la política, la seva deshumanització, la degradació del contingut democràtic i sobretot la consideració a la ciutadania com una massa ximple i infantilitzada.
Als que estem a Barcelona, us convido a assistir a la sessió convocada pel CTD – Centre de Treball i Documentació, que amb el títol “la sanitat catalana Davant de les retallades “, tindrà lloc el dia 24 de maig, dimarts, a les 19 h. al Centre Cívic del Pati Llimona, c / Regomir, 3, baixos, comptant amb la participació de dos savis, dels que podem aprendre molt, com són:
Faig un segon post del manifest del 14 de maig, “prou retallades!, perquè a data d’avui ja son 170 les entitats adherides. La manifestació és a les 11h. a la Plaça Catalunya.
Perquè encara estem construint l’Estat de Benestar.
Aquí teniu la llista, amb alguns links inclosos.
AADPC – Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya.
AAVC – Associació d’Artistes Visuals de Catalunya
Acció Escolta de Catalunya
Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya
ACEC – Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya
ACO – Acció Catòlica Obrera
ACSUR Catalunya
Ad’EC – Associació d’Escenògrafs de Catalunya
AELC – Associació d’Escriptors en Llengua Catalana:
AFP – Associació de Fotògrafs Professionals
AICEC-ADICAE – Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances
AJEC – Associació de Joves Estudiants de Catalunya
Alternativa Jove – Joves d’EUiA
AMAPEI – Associació de Músics Animadors d’Espectacles Infantils:
Aquest és el manifest signat per entitats socials, polítiques i professionals, cridant a la ciutadania a manifestar el seu suport a un model social que hem anomenat estat de benestar que tant a Catalunya com a Espanya, encara està en construcció, és a dir en una situació de més fragilitat que en qualsevol altre país europeu i per tant els intents per destruir-lo, alhora que són més efectius, comporten unes conseqüències tràgiques per a tots nosaltres, inclosos els que tant s’entesten en el seu desmantellament
14 DE MAIG A LES 11,30 A LA PLAÇA CATALUNYA
Des de l’esclat de la crisi el 2007 fins ara, aquesta s’ha anat fent més persistent i profunda. Ara, el 2011, tots els governants parlen d’ajustaments pressupostaris, retallades socials i fons de rescat per a països amb problemes de finançament.
Malgrat que els governs i la ciutadania sabem que el culpable de la crisi ha estat el sistema financer, amb la complicitat dels poders públics i els organismes internacionals neoliberals, totes les mesures impulsades per la Unió Europea van exclusivament adreçades a garantir la remuneració dels interessos dels mercats financers i bancaris, i a desballestar el model social europeu.
Així, hem vist com, en contra de tota lògica democràtica i fins i tot econòmica, els líders europeus s’aplanaven davant les exigències del sistema financer internacional i s’oblidaven de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes en nom dels quals governen, perquè els han votat en diferents conteses electorals.
A Catalunya, el nou Govern anuncia cada dia noves retallades amb l’excusa de la mala gestió del Govern anterior i de la manca d’entesa amb el Govern de l’Estat. Aquestes retallades sembla que són més que solucions per sortir de la crisi: som davant d’un canvi de model social, davant la transició d’una gestió pública i pública concertada a una de privada i mercantilitzada.
Si el nostre model social fos destruït, els ciutadans i ciutadanes viuríem conseqüències gravíssimes, ja que perdríem una sèrie de drets conquerits i reconeguts, i patiríem la falta de resposta adequada dels serveis de primera necessitat, com ara la sanitat, l’educació o l’assistència social.
Per això, les entitats socials signants, representants de la societat civil organitzada catalana, creiem que ha arribat el moment d’exterioritzar el nostre rebuig i la nostra denúncia més enèrgics a aquests tipus d’actuacions.
No podem acceptar ni acceptarem resignadament la inevitabilitat de les mesures que volen imposar-nos i volem demostrar el nostre rebuig a les retallades fiscals. L’eliminació d’impostos executada pel Govern només beneficia els rics i buida el tresor públic. Ens manifestem per un model redistributiu que, entre d’altres, prevegi un sistema de fiscalitat progressiva, ambiental i solidària.
La sortida de la crisi no es pot fer a costa dels serveis públics, que garanteixen la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania, ni a costa de la desaparició de la cultura, gairebé totalment, de l’àmbit públic.
Per sortir de la crisi no tolerem les retallades a l’ensenyament públic ni la liquidació d’un sistema nacional de salut eficient; no permetrem la fractura social ni l’exclusió de les persones més febles de la societat. Exigim que es preservi el sistema de salut públic, universal i de qualitat. I per això refusem tot el que signifiqui debilitar aquest sistema públic: mesures com el corepagament, la retallada indiscriminada de la despesa, la precarietat laboral, la retallada de prestacions i de serveis necessaris, els concerts a proveïdors privats, etc.
Estem en contra de la culpabilització dels treballadors i treballadores dels serveis públics, que pateixen injustament en la seva pròpia pell les retallades salarials i la destrucció d’ocupació pública de qualitat. Donem suport a les seves justes reivindicacions i mobilitzacions, que no han fet més que començar, així com la dels sectors privats i l’economia social que hi estan directament relacionats.
Un cop més, estem convençuts i convençudes que una sortida social de la crisi és possible. Una societat democràtica, com la nostra, és capaç de repartir els seus costos en termes de justícia, equitat i solvència a mitjà i llarg termini. No creiem en una sortida que comporti afeblir l’actual model social ni hi donem suport.
Per tot plegat, fem una crida enèrgica i decidida al conjunt de la societat catalana perquè es rebel·li en contra de les retallades socials que volen imposar-nos i, més concretament, a participar activament a la manifestació que hem convocat el proper dia 14 de maig a la ciutat de Barcelona.
Prou retallades! Defensem els nostres serveis públics! Barcelona, 15 d’abril de 2011.
Signants:AICEC-ADICAE, CAPS, Casals de joves, CCOO de Catalunya, CNJC, CONFAVC, Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, DEMPEUS, FAPAES , FAVB, FETS, L’OCUC, MLP, UCC i UGT de Catalunya.
Pel sector cultural: Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), Associació d’Escenògrafs de Catalunya (Ad’EC), Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Associació de Fotògrafs Professionals (AFP), Associació de Músics Animadors d’Espectacles Infantils (AMAPEI), Associació de Músics de Jazz i de Música Moderna de Catalunya (AMJM), Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC), Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APDC), Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC), Guionistes Associats de Catalunya – Sindicat de Guionistes de Catalunya(GAC-SIGC), SindicART (Organització sindical de l’espectacle de Catalunya).
Cada dia tenim protestes i accions, així que poso alguns dels centenars de links que fan referència al tema
Comunicat de 27/04/2011 del Servei Català de la Salut :aprova un conjunt de mesures per ajustar la despesa sanitària, i obre un període de negociacions per definir el model de reordenació sanitària(via camfic).
Diana, molt amablement, em va dir que mantenien la invitació i que els agradaria saber què havia passat amb un projecte que consideraven tan interessant, així que li vaig donar les gràcies i vaig pensar que fora una oportunitat per aprendre, al compartir en públic les meves reflexions.
I tant que vaig aprendre!. Vaig aprendre que encara he de deixar passar una mica més de temps per parlar amb més distància de e-Criterium, vaig aprendre que l’afecte, l’interès i les mostres d’afecte que vaig rebre dels participants, compensen tots els disgustos i sobretot vaig aprendre un munt de coses respecte als serveis d’atenció al ciutadà (entre usuari i client, trio aquesta denominació).
Molts participants de la branca administrativa, que no acostumo a trobar en cap Congrés i que em van explicar coses interessants i un munt de comunicacions que espero que la SEAUS pugui publicar en el seu Web perquè val la pena llegir-les. De moment, aquí teniu la relació
Ponents i ponències interessants i de qualitat. I Saragossa, un plaer.
L’organització i l’acolliment, meravelloses. Les meves felicitacions. Sé de l’enorme esforç de treball realitzat perquè els assistents ens sentíssim tan a gust.
Aquí està la meva presentació a la taula titulada EINES DE PARTICIPACIÓ I EXPERIÈNCIES DE PARTICIPACIÓ
Destaco dues propostes que tenia previstes en el desenvolupament del web e-Critèrium: que els serveis d’atenció al ciutadà es converteixin en veritables centres de gestió del coneixement ciutadà, que sens dubte tenen i que aquest retorni de nou a la societat, sumant-se a les iniciatives de dades obertes (open data).
I les TIC… assignatura pendent. M’hagués agradat que fóssim més tuiteros per retransmetre, però varem fer el que varemm poder amb el hastag # SEAUS_11. Moltes gràcies a tots els que van seguir els tuits.
Aprofito per saludar a José Miguel @ Jmcarrascog Sofia @ Sarguis22, Irene @ irenemunozgu i a @ doctorcasado Salvador Casado. Les presencialitzacions, el millor, encara que em va faltar @ Luisuruena, i @ gallegodieguez, però a través de Twitter, varem poder tenir connexió amb ell a Granada, on es celebrava el Congrés Avaluació Impacte de Salut, # eis11 amb @ marianoh i @ alfonsopedrosa i amb Cadiz on @ sarguis22 i @ irenemunozgu participaven en # bibliosalud2011. Estupenda experiència.
Això sí, en els tallers sobre web 2.0 varem poder comprovar la dificultat que tenen les persones que des de les administracions intenten explicar i impulsar l’ús de xarxes socials, web 2.0 … crec que són veritables herois i heroïnes. De moment seguim essent frikis, així que ànim que a poc a poc tot arribarà.
A més d’aprendre, m’ho vaig passar molt bé, que ja ho necessitava.
I… gràcies Teresa
Agraeixo al Toni Tuà el luxe de comptar amb el seu coneixement per fer aquest article, al que jo únicament he afegit els enllaços, i que ens explica, amb el seu habitual didactisme tot allò que volíem saber i mai sabíem a qui preguntar. Evidentment era a ell
Les Mútues varen néixer fa 106 anys (Llei Dato de 1904) com a “Mútues Patronals” per a cobrir una necessitat que no tenia cap altre cobertura: la protecció dels treballadors que patien un accident laboral (per mirar de recuperar la seva salut l’abans possible per retornar al treball). Eren associacions d’empresaris i la despesa anava al seu càrrec. No era un interès altruista dels patrons, doncs si no retornaven al treball als obrers tenien que “ensenyar de nou a un aprenent”.
Amb posterioritat varen assolir el paper de “mutualitats de previsió social”, en cobrir també l’atenció a les malalties comunes, tant dels treballadors com de les seves famílies, al no existir l’assegurança de l’Estat.
L’any 1964 va canviar radicalment la situació amb la promulgació de la Llei de Bases de la Seguretat Social (SS), que instaurava l’assegurança obligatòria per a les contingències comunes. En el preàmbul d’aquesta llei ja es plantejava que les mútues d’accidents estaven destinades a desaparèixer. No te cap sentit la “separació administrativa” entre contingència laboral i contingència comuna, doncs es tracten les mateixes patologies dels treballadors/es en sistemes d’atenció sanitària diferents pel sol fet de produir-se la contingència dins o fora de l’empresa. Així doncs es consagrava la continuació de les Mútues com a “entitats col·laboradores de la SS”, malgrat continuen sent Mútues Patronals, doncs el seu Consell d’Administració està compost exclusivament per empresaris afiliats a la mútua (i un treballador de la pròpia mútua).
Fins a dia d’avui, i malgrat la promulgació de les noves legislacions de SS (1974 i 1996), no s’ha produït la integració de les dues xarxes d’atenció sanitària, laboral i comuna, que seria el normal en un país on la cobertura pública es Universal. Tot al contrari, els diferents governs, tant del PSOE com del PP, els hi han anat ampliant les competències de col·laboració en la gestió del subsidi de baixa laboral per contingència comuna. Inclús, fa uns dies, el Govern els hi ha encomanat la cobertura d’una prestació social, com es el subsidi de baixa laboral per atenció a fills amb malalties greus, que no te res a veure amb les prestacions per contingències laborals
Incongruències dels sistema
La determinació de si existeix contingència (el que vol dir assistència sanitària i subsidi de baixa laboral) ho determina en primera instància una entitat patronal que es “art i part “i no el Sistema Nacional de Salut que és “neutral”.
A l’existir dues xarxes d’atenció sanitària (la de les Mútues i la del Sistema Públic de Salut) les mútues tenen tendència a considerar, en un percentatge important, com a Contingència Comuna la que és Professional, derivant a l’atenció del sistema públic un percentatge elevat de treballadors/es que haurien de ser ateses en els seus serveis (segons mana la llei). Això té tres conseqüències negatives immediates:
1. Els treballadors/res cobren menys diners de subsidi de baixa (60% del sou des del 4art. dia de baixa en lloc del 75% des de el 1er. dia).
2. El subsidi passa a pagar-lo la SS en lloc de la Mútua, en els casos que aquesta no el gestioni directament.
3. L’atenció sanitària passa a ser coberta pel Sistema Públic de Salut en tots els casos.
Una altra conseqüència afegida és tot el procés administratiu i de inspecció mèdica que s’endega per part de les persones afectades en presentar reclamació de l’actuació de la mútua, amb la conseqüent despesa en recursos públics, tant humans com materials, sense conseqüències de responsabilitat per a les mútues.
La motivació per la que el Govern de l’Estat va decidir atorgar la gestió del subsidi de baixa laboral per contingència comuna a les mútues, va ser l’interès per rebaixar l’índexd’absentisme laboral (terme en el que mai ha hagut acord entre administració, patronals i sindicats), pensant que el Servei Públic de Salut era massa laxa i les mútues “posarien ordre”, rebaixant aquest índex d’absentisme (que, per cert, està per sota de l’índex dels països europeus més avançats). Però el cert és que, ja en dues ocasions, la SS ha hagut d’incrementar la quota de cotitzacions que transfereix a les mútues perquè la gestió de la IT per Contingència Comuna no els hi provoqui dèficit de gestió.
Malgrat que les mútues consoliden l’aprovació del seu pressupost amb els Pressupostos Generals de l’Estat i se sotmeten a una auditoria anual per part del Ministeri de Treball, recurrentment s’han anat descobrint greus irregularitats de gestió, abusos en els sous i blindatges d’acomiadament dels directius, el que ha portat al Ministeri de treball a haver que sotmetre a intervenció a alguna de les mútues importants, fixant incompatibilitats entre directius i familiars amb empreses muntades per contractar amb la mútua i en el Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2011, legislar sobre els topes màxims en els sous dels directius (que estan molt per sobre dels sous de Directors Generals de Ministeri i Secretaris d’Estat), ja que els recursos que gestionen son quotes a la SS, o sigui diners públics (més de 8.000 milions € pel 2009).
En definitiva, les mútues d’accidents continuen existint (com “entitats sense ànim de lucre”) per l’enorme pressió del lobby empresarial per a:
- Mantenir directament el control sobre la salut dels treballadors/res.
- Controlar la gestió de milers de milions de diners públics.
- Gaudir dels abusius sous dels directius.
- Condicionar la xarxa d’atenció sanitària privada que té concertada.
Val la pena fer un cop d’ull al Sistema de Reclamacions. Ens venen preguntes com Per què la ciutadania no podem tenir coneixement de quines són aquestes reclamacions? De com es resolen, si és que ho fan? De com es podrien fer-se servir per millorar el nostre Sistema de Salut? De si es promou i s’aprofita no tan sols com a reclamacions sinó com a coneixement? Parlem de transparència, de dades obertes, de col·laboració, de Servei Públic.
Ara que les acusacions contra el Sr Assange, representant visible de Wikileaks, ja no ocupen les primeres pàgines dels mitjans de comunicació, encara que Wikileaks segueix existint, divulgant i aportant transparència al que hauria de tenir-ho per se, em sembla oportú recordar aquest fet només per recalcar les dissimetries que es donen en aquest món nostre, quan el mateix assumpte apareix àmpliament difós, discutit, tertuliat i vocejat pels mitjans, des d’un determinat aspecte, mentre l’altre aspecte ni tan sols s’ esmenta.
En concret: el Sr Assange és processat per suposats abusos sexuals a dues senyores, encara que tothom sabem que és una excusa per atacar directament Wikileaks, però a mi m’ha fotut molt que sigui precisament aquest tema, el de les violacions a dones, el de l’abús sexual a dones, el que hagi servit d’excusa, com si fos un assumpte que estigués solucionat en el món, quan milers de dones i nenes són violades a mig món, són utilitzades sexualment en conflictes bèl·lics i no hi ha condemnes, no hi ha reconeixements, no hi ha peticions d’extradició i parlo d’actes que no són precisament el trencament d’un condó (un dels motius pels quals s’acusa el director de Wikileaks). Foto: Fidel Soler Cervera
Per això em vaig alegrar molt quan la meva col·lega Laura Kait, impulsora de UMBRAL, una xarxa d’assistència “psi” em va enviar una nota, informant-me que una dona argentina, Stellla Hernández , demana que la violació, de la qual va ser víctima, sigui declarada delicte de lesa humanitat.
Ho fa a l’Argentina, davant el Tribunal Oral Federal N2 de Rosario en els judicis contra les desaparicions, tortures i assassinats perpetrats per militars, relatant la seva captura, captiveri i violació.
Finalitza amb una frase: “Malgrat tot, no van poder vèncer”. Ella segueix viva, parlant. I nosaltres podem escoltar. I difondre. Aquesta és la participació ciutadana.
I denunciar la dissimetria. Per i per a la salut de totes les dones. I els homes. Per i per a la salut de tota la societat.
AÑADIDO: Link al Blog de Luleki Sizwe una organización Sudafricana que está pidiendo al gobierno que ponga fin a las ‘violaciones correctivas’.
Molt agraïda pels vostres comentaris a la nadala participativa. Per correspondre, aquí va un resum.
Heu fet participar als 12 personatges i la temàtica, variadíssima: des diversos misteris religiosos, passant per la publicitat i el màrqueting, les classes socials, el feminisme, la monarquia, l’educació, Wikileaks, la política catalana, la participació i temes de salut: els parts, el Sistema de Salut, l’assistència social, la domiciliària…
Els textos estan indistintament en castellà i català
JOSEP: Va de bòlit, es preocupa per Maria i se sent un transeünt. Es queixa del fred que passa el Nen i de la burocràcia: per l’empadronament i per la instància perduda demanant la catedral com a lloc per a néixer el Nen. Li diu bufó al gos. Qüestiona el que Maria sempre li dona la raó al Nen, dient que de vegades se’ls ha de portar la contrària.
MARIA: Explica que no ha tenido opción de elegir su tipo de parto y precisa que quién realmente sale agotada es la mujer. Piensa que le podrían haber dejado tener el Niño en la catedral y protesta por el parto en un portal, diciendo que todas acabaremos así, si no espabilamos en mantener y mejorar la Sanidad Pública. Dice que en este belén no hay ni paridad … ni paritorio, agradece la compañía y predice que la imaginación de su hijo le acabará metiendo en problemas gordos. Lo protege del hambre del buey y le obedece cuando él dice que quiere acabar con la Navidad. Nos aclara que el ángel está trasladando Wikileaks a la época, ya que fue quien lanzó un cable para prevenir a los reyes de las intenciones de Herodes. Pone paz en las discusiones y participa en e-Criterium, diciendo que si las mujeres se animan a hablar sobre su salud en la Web, esto no va a ser el belén: ¡se va a armar el belén!
JESUS: Protesta: algun ”travesti” li vol tocar el culet; ningú apaga el llum; està fart de tants tocaments i tantes carantonyes durant més de 2000 anys; vol acabar amb el Nadal. Veu per a ell un negre futur si no aconsegueix revolucionar una mica el personal. I s’atreveix amb la pregunta: al final qui és el meu pare?.
BOU: Quejas: la habitación es fría, tiene que compartirla, tiene hambre, quiere restringir las visitas, está cansado de estar en el pesebre y culpabiliza a la Mula. El Niño le parece mono, María ingenua i Baltasar se parece al actor del programa catalán “Polònia” que hace de Artur Mas. Reclama presupuestos participativos. Inicia el juego con el nombre del nuevo Conseller de Salut de Catalunya: Boi….Bou
MULA:Escalfa l’ habitació i ha fet d’ambulància, arribant a temps. Farta del muntatge del pessebre qualificant-lo de “de auto sacramental” i demana que s’acabi d’una vegada. Es dona un nom, Tula, i tot i que l’han desnonat de l’estable es reconeix tossuda i desitja bon Nadal malgrat les dificultats que amenacen la tranquil•litat del pessebre i els seus companys mil•lenaris. Reclama torrons i cava i prediu: vindran els serveis socials a emportar-se el Nen i amb el nou Conseller de Salut de Catalunya, tindrem sostenibilitat sense equitat o sigui qui pugui pagar a l’hospital i qui no a l’estable. I amenaça: hi ha milers de mules com jo: no procrearem i s’acaba tot. Troba un filó en el joc amb el nom del Conseller de Salut: Voy, Boi o no vo,y Boi. En english: Go Boy!.
PASTOR: Hace de enfermero y explica el parto de 20 horas de su mujer, en dónde él acabó agotado, aunque tuvo atención domiciliaria y venía a casa una enfermera para el control de peso y les llevaba la leche preparada. Le da ánimos a José cuando sale el tema del Angel y protesta por los recortes de los sueldos, pensando que mejor estaría en casa, calentito y viendo House.
GASPAR: Preocupat per la salut del Nen: el fred, la primera visita del programa del nen sa, el programa de parts domiciliaris de baix risc… Resta importància a que li toquin el culet al Nen. El veu tendre. Recomana la participació a e-Criterium.
MELCHOR: Hace publicidad descaradamente, analizando que por diez minutos escasos va a perpetuarse, con modelitos incluidos
BALTASAR: Indaga si ha estat part natural i sospita que això del pessebre és un muntatge i ells l’atrezzo. Fa un gran descobriment: hi ha quelcom penjat a la columna del mig, que pot avançar esdeveniments. Confessa que ha treballat de Conseller, treball que s’està força bé i manes molt, fins i tot pots endollar parents, però es quedarà a l’atur. Demana al poble i al patge que les retallades salarials les considerin un sacrifici pel bé de Catalunya.
PAJE: Hace de portero: organiza entradas i salidas. Cree que con presupuestos participativo o no, siempre le toca recibir a los mismos. Protesta a los políticos que han colaborado en rebajar sueldos a los empleados públicos, porque no se lo merecen y piensa que es una justificación para tapar la mala gestión y el derroche. Y no deja de analizar los diez minutos que le darán fama perpetua
POBLE: Aconsella tapar el Nen i espera pacientment la cua per veure’l. Tria l’hotel Joan Carles I en lloc del pessebre. Critica a la panda de xafarders y cotilles que té darrera i la roba de monja que porta Maria. Felicita e-Criterium per la Nadala participativa i a tots, l’Any Nou i reclama el “power per al poble”, reivindicant que tots els personatges són poble, encara que no entenc perquè el poble està representat per un senyor. Suggereix un quadre una mica més modern. També ha d’estar o sinó no sortirà a l’estampeta. S’adona que l’àngel no hi és, malgrat el seu important paper. Participa en la discussió sobre els polítics, dient que a les eleccions catalanes el poble ja s’ha pronunciat molt clarament i defensa que amb pressupostos participatius s’hauria pogut proposar arreglar la taulada o comprar una estufa.
PERRO:Burlón, se pregunta si hay partos antinaturales, en referencia al parto natural. Como un galo cualquiera subraya la locura de los romanos y apela a su linaje para alejarse del montaje del pesebre, diciendo que para Reyes se pide otra casa. No le gusta mojarse si llueve, ni tampoco pensar que no le dejarán ni los desperdicios para comer y compara su papel marginal con los usuarios del Sistema de Salud. Exige poder decidir. Y proclama que si él, que todo lo ve, pudiese decidir, los cables de Wikileaks se quedarían cortos y se armaría la de dios.
e-Criterium s’uneix a aquesta iniciativa participativa. I de pas, voldríem afegir també: sense contaminants mediambientals, aliments amb dioxines, medicines sense valor terapèutic,etc, etc, etc…
Al llarg de l’any 2011 es produirà a Espanya un esdeveniment que des de la perspectiva de la salut de la població és molt més important que els trasplantaments, que la grip i que altres esdeveniments sanitaris molt publicitats i promocionats: milions de persones van haver de deixar de fumar en espais públics.
Aquest fet-sense entrar en la valoració de la idoneïtat o no de la llei antitabac-pot ser un element determinant, una oportunitat perquè una gran part de la població fumadora valori la possibilitat d’abandonar el seu hàbit tabàquic.
Deixar de fumar és una de les intervencions de més impacte en la salut d’una persona. Supera amb molt altres intervencions del sistema sanitari.
La meva vida sense tu és un projecte col.laboratiu informal d’un grup de persones que treballen en temes relacionats amb la salut, i exploren amb interès les possibilitats d’internet. La iniciativa no està vinculada amb cap associació, institució o societat científica o professional. Pretén ser un espai que ofereixi ajuda clara, global, transparent, no vinculada a interessos comercials, per informar, donar suport i facilitar la decisió de deixar (o no) de fumar.
Volem reorientar molts missatges dirigits al conegut “vagi al seu metge de capçalera perquè l’ajudi a deixar de fumar”, institucionalitzant o “farmacologitzant” una decisió que en un alt percentatge dels casos està relacionada amb una decisió i motivació personal més que amb una consulta mèdica. La decisió de deixar de fumar és individual i autònoma. El protagonista és la persona. Els professionals sanitaris som actors secundaris. Encara que estarem encantats d’intervenir si se’ns requereix.
Aquest és l’origen del naixement d’aquesta iniciativa La meva vida sense tu: pots viure sense tabac i el tabac pot viure sense tu.
Encantada que el nostre col•lega Pep Martí hagi volgut enviar-nos aquesta crònica. Aquí la teniu.
En front de les resistències i l’oposició de determinats sectors de la població a processos d’implementació d’alguns serveis, especialment aquells més vinculats als grups més vulnerables de la societat, fenomen conegut com nimby, la Federació Catalana de Drogodependències i l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiv, han volgut aprofundir en el problema i consensuar una proposta d’orientacions i criteris per fer de marc de referència en l’abordatge d’aquests problemes. El títol: Construïm compromisos enfront l’ “aquí no”. Va ser el 2 de desembre a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.
Ha estat un procés força participatiu, que recull les reflexions de la V Jornada de la Federació a l’any 2009 i es segueix per un període d’aportacions i reflexions de 20 persones més amb experiència en el tema. El document va ser validat per una comissió de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva.
Finalment aquesta jornada del 2010 va ser el marc de treball per contrastar, enriquir i validar el document així com donar-lo a conèixer a diferents agents. La Jornada amb 4 taules rodones, amb 22 participants en total: polítics, organitzacions ciutadanes i professionals, mitjans de comunicació i aprenentatge des de l’experiència.
El document d’orientacions i criteris, es una guia de com planificar i portar a terme la implantació en un determinat territori d’un equipament o servei social que pot comportar actituds o accions de rebuig per part de veïns d’aquest territori.
Es basa en 10 capítols a tenir en compte: Anticipar, Justificar (tècnicament el projecte), Planificar, Reforçar aliances, Escoltar, Explicar, Implicar (diàleg, recollir propostes), Informar amb rigor i transparència, Exercir el lideratge (al final el responsable es el polític) i Actuar.
En definitiva, aquest procés es una mostra de com fer les coses ben fetes, amb una dinàmica participativa extensa i raonada i amb un compromís dels agents implicats.
Así que recomiendo que probéis @movistar_es Twitter. Si funcionan siempre así, sería un cambiazo total en atención al cliente..Tuiteado 3 days ago
Estoy muy contenta porque @movistar_es via Twitter me ha solucionado con rapidez y eficacia un problema q con 1004 ya había desistido :).Tuiteado 3 days ago
@que_hacen hacer maratones televisivo/caritativo como en Catalunya.Tuiteado 3 days ago
Publicat per Olga 
