Nadal 2010

Bon Nadal i Millor 2011

Història Clínica …de Eduardo Galeano

Va informar que patia taquicàrdia cada vegada que el veia, encara que fos de lluny.

Va declarar que se li s’assecaven les glàndules salivals quan ell la mirava, encara que fos de reüll.

Va admetre una hipersecreció de les glàndules sudorípares cada vegada que ell li parlava, encara que fos per contestar la salutació.

Va reconèixer que patia greus desequilibris a la pressió sanguínia quan ell la fregava, encara que fos per error.

Va confessar que per ell patia marejos, que se li ennuvolava la visió, que se li afluixaven els genolls. Que pel dia no podia parar de dir bajanades i a les nits no aconseguia dormir.

- Va ser fa molt de temps, doctor-va dir- jo mai més vaig sentir res d’això.

El metge va arquejar les celles:

- Mai més va sentir res d’això?

I va diagnosticar

-El seu cas és greu

Eduardo Galeano (2004) Bocas del tiempo. Siglo veintiuno de España editores, pàg. 9

El desig de l’equip e-Criterium i el meu propi desig: que aquest sigui el vostre relat, repetit moltes vegades, per l’ANY 2011. Sense que arribi a història clínica.

Olga Fernández Quiroga

Com exercir la medicina i sobreviure en l’intent

El dimecres, 1 de desembre, a Barcelona, la Professora Jenny Firth-Cohen va parlar de “Com exercir la medicina i sobreviure a l’intent” que és una petita variació sobre el títol d’un llibre seu de recent publicació. Firth-Cohen és una psicòloga líder en l’estudi de l’impacte de la pràctica assistencial en la salut dels propis metges, sobretot en allò que fa referència a trastorns mentals i addiccions a substàncies tòxiques, inclosos els fàrmacs. Aquests problemes mereixen cada cop més atenció. Ja s’entén que no es tracta només de l’agressió destructiva sobre la pròpia vida del metge sinó de les repercussions potencialment molt negatives que els problemes de salut dels metges acaben tenint sobre la salut de la població atesa. No és, per tant, casualitat que Firth-Jones hagi estat novament convidada pel Col•legi de metges de Barcelona que, juntament amb els altres Col•legis de metges catalans, varen crear la Fundació Galatea , específicament dirigida a tractar metges amb problemes i a actuar per prevenir-ne l’aparició. La Fundació Galatea treballa en estreta relació amb el programa RETORN, del Col•legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, que fa una feina similar en l’entorn d’infermeria.

Firth-Cohen va parlar del rol de les institucions d’atenció a la salut, és a dir els hospitals i els centres de salut, en la creació de estres i de malestar que acaben contribuint molt el desencadenament d’alteracions mentals importants. Però, a la vegada, insistia en que “management matters”, és a dir, que la gestió és important. Ha fet diversos estudis empírics en els que demostra que certs models de gestió s’associen a més patologia mental i addiccions que d’altres. També ha demostrat com la patologia mental en els metges s’associa a que les institucions on treballen presentin un lideratge defectuós i una rotació creixent de llits (malgrat ella mateixa ens recorda que l’augment de rotació i la disminució de l’estada mitja és un fet que, per altres raons, ja no tornarà mai a ser com era fa només 10 o 15 anys) i que permetin característiques de treball on coexisteixen la tolerància a la manca d’hores de son i un mal disseny dels llocs de treball.

Aquí teniu una entrevista de la secció de la Vanguardia, “la contra”, feta pel periodista LLuis Amiguet amb el títol “Nada te hace más fuerte que admitir tu debilidad” .

Oriol Ramis

Drogodependències i compromisos ciutadans versus “aquí no”

Encantada que el nostre col•lega Pep Martí hagi volgut enviar-nos aquesta crònica. Aquí la teniu.

En front de les resistències i l’oposició de determinats sectors de la població a processos d’implementació d’alguns serveis, especialment aquells més vinculats als grups més vulnerables de la societat, fenomen conegut com nimby, la Federació Catalana de Drogodependències i l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiv, han volgut aprofundir en el problema i consensuar una proposta d’orientacions i criteris per fer de marc de referència en l’abordatge d’aquests problemes. El títol: Construïm compromisos enfront l’ “aquí no”. Va ser el 2 de desembre a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.

Ha estat un procés força participatiu, que recull les reflexions de la V Jornada de la Federació a l’any 2009 i es segueix per un període d’aportacions i reflexions de 20 persones més amb experiència en el tema. El document va ser validat per una comissió de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva.

Finalment aquesta jornada del 2010 va ser el marc de treball per contrastar, enriquir i validar el document així com donar-lo a conèixer a diferents agents. La Jornada amb 4 taules rodones, amb 22 participants en total: polítics, organitzacions ciutadanes i professionals, mitjans de comunicació i aprenentatge des de l’experiència.

El document d’orientacions i criteris, es una guia de com planificar i portar a terme la implantació en un determinat territori d’un equipament o servei social que pot comportar actituds o accions de rebuig per part de veïns d’aquest territori.

Es basa en 10 capítols a tenir en compte:
Anticipar, Justificar (tècnicament el projecte), Planificar, Reforçar aliances, Escoltar, Explicar, Implicar (diàleg, recollir propostes), Informar amb rigor i transparència, Exercir el lideratge (al final el responsable es el polític) i Actuar.

En definitiva, aquest procés es una mostra de com fer les coses ben fetes, amb una dinàmica participativa extensa i raonada i amb un compromís dels agents implicats.

Josep Martí Valls

La participació ciutadana, la sanitat i la salut

Documentat, rigorós i complet. El nostre col.lega Andreu Segura, President de la SESPAS, Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria, m’envia un article que acaba de publicar a la revista Gestió Clínica i Sanitària i que porta per títol La participació ciutadana, la sanitat i la salut.
Andreu, parla sobre participació, però també practica i posa en marxa projectes de participació. I aquesta visió integradora entre allò epistèmic i allò experiencial, ens resulta particularment grata a e-Criterium, així que us recomano la seva lectura. Llegireu apartats tan sucosos com la tipificació que realitza Sherry Arnstein, dels 8 esglaons de la participació social, i que li serveix per denunciar, precisament, el seu formalisme.

…de baix a dalt denominava el primer esglaó “manipulació”, el segon
“Teràpia”, el tercer “informació”, el quart “consulta”, el cinquè “apaivagament”, el sisè “associació col laborativa”, el setè “delegació de poder” i el vuitè “Control dels ciutadans”…

O la discussió sobre si

…la participació es planteja des d’una perspectiva de la ciutadania, és a dir de les persones que tenen drets civils o més bé des de la condició de client o eventual comprador dels serveis, sigui com a contribuent o com a particular…

Com molt bé deia en l’opinió publicada al nostre Web e-Criterium la mare d’una nena amb paràlisi cerebral que pateix una sèrie d’actuacions desgraciades en un ingrés hospitalari de la seva filla, i es pregunta què són:

Abans, qui entrava a l’hospital per ser guarit era un “malalt”, després va passar a ser “el pacient” i ara ja no és ni això, ara ens diem “usuaris”. Potser va per aquí que la medicina es deshumanitzi

El sistema sanitari com a àmbit preferent de participació

…tant pel que fa a l’àmbit macro de les polítiques sanitàries: priorització i planificació, com a meso: organització dels serveis, i al micro: provisió de les intervencions als usuaris ia les poblacions. I en aquest ventall les possibilitats de participació són també àmplies…

Sobre la responsabilitat ciutadana

…la crida a la responsabilitat dels ciutadans que, entre parèntesi, de vegades sembla una invocació eufemística del copagament-com a usuaris dels serveis sanitaris finançats públicament, no sempre es correspon amb facilitar la informació que ajudaria a assumir adequadament aquesta responsabilitat, ja fos a l’hora de sotmetre’s a una intervenció, o a la d’escollir un professional o un servei…

O la valoració dels consells de Salut, en la qual agraeixo a l’Andreu la menció als meus treballs sobre el tema i que estan disponibles a Slideshare

I més, molt més per seguir llegint.

Olga Fernández Quiroga

En record del Dr. Jordi Gol

Ahir, dilluns 29 de novembre, es va celebrar al Teatre Romea de Barcelona un acte en homenatge al Dr. Jordi Gol en el 25è aniversari de la seva mort organitzat pel Col.legi de Metges de Barcelona . Jordi Gol (1924-1985) va ser una persona clau per entendre la transformació del concepte de salut i dels serveis sanitaris a Catalunya. Com ens recordava F. Borrell, un dels ponents de l’acte, es tractava d’una transformació conceptual profunda que apareixia aquí paral.lelament als canvis que també es produïen en d’altres països i que portaren a la conceptualització del que s’ha acabat anomenant el model bio-psíquic-social. Un dels moments claus per a la concreció d’aquest concepte a Catalunya fou la taula sobre la Funció Social de la Medicina que Jordi Gol dirigí en el 10è congrés de metges i biòlegs de llengua catalana que es celebrà a Perpinyà, el setembre de 1976.

Una de les frases de Gol que fou recordada en l’acte era que “la feina del metge es posar el seu coneixement a disposició de la persona malalta perquè aquesta pugui prendre les seves decisions” i també citaren aquella definició de salut que ell tant treballà per a formular que diu: “la salut és una manera de viure autònoma, solidària i joiosa”. Tota una declaració en aquell moment històric . Ens agrada pensar que aquestes paraules: autonomia i solidaritat en el funcionament de l’assistència acosten e-Criterium a allò pel que Gol tant treballà. A e-Criterium en som deutors.

Oriol Ramis