Manifest Abla 2010

Ens sumem a les adhesions al document Manifiesto Abla 2010, resultat d’un treball col.laboratiu en xarxa, sobre participació en el Sistema de Salut.

Per a no perdre el costum, em sembla que som els últims en fer-ho, però aquí estem

Olga Fernández Quiroga

Sistema de Salut, partits polítics i eleccions al Parlament de Catalunya 2010

Estic molt orgullosa d’haver coordinat aquest treball que hem realitzat de manera col•laborativa, 5 entitats cíviques per a difondre entre la ciutadania, el programa sobre el Sistema de Salut que presenten els partits polítics en les eleccions autonòmiques catalanes. Ho publiquem conjuntament a les respectives Webs.

Dues organitzacions de professionals de la salut: el CAPS, amb 25 anys d’història i que agrupa professionals de la salut; el FOCAP, de recent creació, a professionals d’atenció primària; una associació ciutadana, DEMPEUS per a la salut pública, present a la xarxa per elaborar, recollir i difondre tota mena d’informacions sobre Salut; una organització acadèmica, el grup GREDS-EMCONET de la Universitat Pompeu Fabra, de reconegut prestigi internacional i nosaltres, e-CRITERIUM, demostrant que és possible, desitjable, útil, profitosa i necessària la col•laboració i la cooperació perquè la salut, el nostre sistema de salut, sigui aquesta construcció col•lectiva en la qual tots estem implicats, i en la qual tots podem aportar.

Tot i la rapidesa amb què hem hagut de realitzar el treball, altres dues entitats s’han adherit: el sindicat CCOO i la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, CUS. Demanem disculpes a les entitats que no han tingut temps de fer-ho.
Al document trobareu enllaços, acrònims i les respectives Webs dels partits amb representació parlamentària: PSC, I CV-EUiA, ERC, CiU PPC, C’s

Hem resumit 4 temes
o Atenció Primària
o Equitat
o Finançament / Model Públic / Privat
o Participació Ciutadana

Cada tema dividit en apartats com: noves tecnologies, desburocratització, pla d’innovació de l’atenció primària i salut comunitària, coordinació entre nivells assistencials, equitat, distinció salut i sanitat, desigualtats en salut, copagament, llibertat d’eleccions, sostenibilitat … i així fins a 36

Esperem que ens sigui útil a la ciutadania i que tots els partit polítics se sentin satisfets en pensar que els seus votants volen continuar participant més enllà de les votacions del dia 28. I que aquest dia 28 seran, a més de votants, ciutadans amb criteri.

Moltíssimes gràcies a tots per la feina. Una experiència molt gratificant.

Olga Fernández Quiroga

Morir Dignament

Morir. La mort, per a els humans de la nostra societat sempre té alguna cosa d’indigne: no l’acceptem, ens rebel•lem (i aquí ens revelem), la releguem als hospitals, la endarrerim.

En la meva feina clínica treballo amb el dolor, les pèrdues, les paraules, però avui, renuncio a elles i us deixo amb tres documents

(1) l’acte organitzat conjuntament per L’Associació pel Dret a Morir Dignament i DEMPEUS per la salut pública amb el nom de “aprenent i decidint com morir”
Serà el dia 12 de novembre, a les 17,30h. a la sala d’Actes del Museu Picasso de Barcelona

(2) aquest vídeo, que explica la història del metge Carlos Cristos, en la seva caminada per i per a una vida i una mort dignes (Carlos ja ha mort).
Per cert, pujat a Youtube per Julio Bonis.
També podeu anar al Web oficial de la pel•lícula las alas de la vida

(3) El manifest per l’objecció de consciència que es va elaborar a Sevilla, en la “jornada sobre drets en conflicte: avortament, eutanàsia i objecció de consciència” organitzada per entitats sanitàries, ciutadanes i jurídiques com la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, l’Associació Dret a Morir Dignament, l’Associació per a la Defensa de l’Hospital Severo Ochoa i Jueces para la Democracia, entre altres

Olga Fernández Quiroga

De repagaments que incrementen la despesa sanitària

Publiquem aquesta opinió en e-Criterium i ens sembla prou interessant com per dedicar aquest post.

Es tracta d’un estudi del The New England Journal of Medicine, del 28 de gener de 2010 que també podeu trobar traduït en Dempeus , en el que es demostren dues coses bàsiques:

(1) que la introducció del repagament en les visites d’atenció primària, entre els pacients majors de 65 anys, pot tenir efectes adversos per a la salut
(2) que incrementa la despesa total en assistència sanitària.

La primera conclusió ja l’havíem sentit, però la segona gairebé resulta un oxímoron: un repagament dilapidador. Què passa?: Doncs que les visites en atenció primària disminueixen, especialment en zones amb gent més pobra, però els ingressos hospitalaris pugen, fet que traduït en termes estrictament econòmics (i això en salut no existeix) ve a suposar que la despesa hospitalària puja més del doble que l’estalvi pel repagament.

Suposo que serveix de poc relacionar una per una totes les conseqüències previsiblement negatives que pot provocar la introducció de qualsevol mesura, de manera fragmentària, en un sistema, perquè no es tracta de mesures tècniques, econòmiques o d’estalvi, com es presenten, sinó que formen part d’una idea general que no s’explica clarament, però si creguéssim que es tracta d’una mesura tècnica, els ciutadans hauríem d’exigir a les nostres institucions que pensin i tinguin en compte que la realitat en la qual volen influir, en aquest cas el sistema de salut, actua com una matriu amb molts paràmetres, alguns evidents i altres no tant, però que hi són i tard o d’hora deixaran de ser latents i sortiran.

Podrien aquestes autoritats utilitzar els mitjans a la seva disposició per presentar-nos les possibles conseqüències que han previst que pugui causar la seva decisió? Per la seva credibilitat, que també és al nostra, per la transparència i sobretot, per la nostra salut.

I per compensar el haver parlat en “estrictes termes econòmics”, vull finalitzar amb la resposta enviada e-Critèrium per Carme, com a professional:

“… el resultat de l’article basat en estudis als EUA em sembla lògic. Jo també he pensat algunes vegades que l’efecte “dissuasori” del copagament pot afectar el grau de malaltia, de manera que quan el pacient va al servei mèdic necessiti una atenció molt més gran, incloent la despesa econòmica. Segurament els gestors de l’ambulatori han presentat una millora de les xifres als seus gerents. Si com és molt possible, aquests gerents, no tenen cap relació amb els de l’hospital o servei que ha atès les complicacions del pacient, seran felicitats pels caps. El malalt, però estarà molt més feble i per tant amb més risc de no poder tirar endavant. En aquest context no només la despesa en economia sanitària, sinó social, pot ser alt … “

Un altre paràmetre de la matriu.

Olga Fernández Quiroga