Dissabte 27 de febrer, es va celebrar a Barcelona la Jornada sobre “Salut i determinants socials a Europa”, organitzada per Esquerra Unida i Alternativa, Fundació L’alternativa i el partit de l’Esquerra Europea amb el suport de l’ Associació Dempeus per la Salut Pública
Molt interessant escoltar parlar de salut a tècnics de l’administració, professors universitaris, responsables institucionals i representants de partits i associacions d’esquerra de molts països europeus. Hi ha moltes coses que m’agraden dels actes als quals assisteixo: aprendre de la gent que hi participa, trobar-me amb gent coneguda, conèixer altra gent i una cosa de la qual mai he parlat i ho faig ara: l’estímul mental que m’aporta. Em desperta la ment, que no pas el cos, una mica constret per les hores que estic asseguda a la cadira, em fa tenir noves idees, aclarir-ne d’altres que tenia borroses, descobrir conceptes i trobar l’explicació concisa i clara, en boca d’un altre, d’aquelles idees que em resultaven tan difícils d’expressar.
Surto cansada, però molt estimulada, així que us remeto als links dels organitzadors si voleu veure i llegir sobre la Jornada i comparteixo amb vosaltres algunes d’aquestes idees, posades i expressades sense ordre ni concert.

(1) Socialitzar les investigacions, disseminar-les (quina bonica paraula!), entre polítics, científics, ciutadania, perquè les utilitzin, les reciclin i en generin de noves
(2) Les administracions han de complir, abans d’exigir, per tenir després tota la legitimitat d’exigir.
(3) La moda de culpabilitzar la ciutadania de tots els mals: consumir molt, consumir poc, estalviar molt, estalviar poc, anar molt al metge, anar-hi poc…
(4) Privat/Públic//mercantil. L’adjectiu mercantil pot acompanyar tant Públic com Privat. En el Sistema de Salut, és nefast en ambdós. I en el Públic amb conseqüències molt perverses
(5) L’objectiu de l’economia és el benestar de la societat, no el benefici econòmic.
(6) Hauríem de parlar d’un cert “parasitisme” del poder privat respecte del públic. Sens dubte en aquesta època que ens ha tocat viure
(7) S’ha de diferenciar “indicadors de salut” i “informació sobre la salut”. Els primers no poden substituir a la informació, com es fa cada vegada més sovint.
(8) Vist el que hem vist, hauríem de definir quins serveis no són externalitzables. O millor definir què vol dir “externalitzar”, “privatitzar”, “concessió”
(9) En realitat ens expressem malament en dir que la salut és un dret. El dret seria disposar d’un Sistema de Salut universal, equitatiu i amb la màxima qualitat, sense cap discriminació. A partir d’aquí cadascú té la seva pròpia relació amb si mateix, i amb la seva salut, sabent que sigui la que sigui, tindrà el seu sistema de Salut disponible.
De cada paràgraf podrien fer un nou post, peró com a mostra ja n’hi ha prou.
I estic oblidant una altra cosa molt agradable: he pogut felicitar i donar les gràcies a gent que no conec personalment, però de qui he fet servir el seu treball, com Gaspar LLamazares, a la comissió de salut del Congrés, a Inés Sabanés a l’Asamblea de Madrid i guanyadora d’un premi pel seu bloc i a Willy Meyer, europarlamentari europeu i l’únic parlamentari espanyol que va votar en contra de l’anomenat paquet de telecomunicacions que posa en perill una xarxa lliure i oberta.
M’alegra poder dir que hi ha molts polítics que fan un gran treball
Olga Fernández Quiroga