Participació ciutadana en Salut

Ha sortit el número especial de Quaderns Caps temàtic, editat pel CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) amb les ponències de la Jornada de maig sobre experiències i necessitats en participació ciutadana en salut.

Ho podeu llegir online a la Web del CAPS, demanar que us l’enviïn en paper o passar directament per les oficines del CAPS a Barcelona.

Una foto de la portada amb l’índex. No és millor que les paraules, però sí més curt i a les portes de les vacances de Setmana Santa, és una dada a tenir en compte.

Olga Fernández Quiroga

Sheffield, Barcelona … i més

L’equip e-Criterium vam estar a Sheffield la setmana passada, del 10 al 14 de març. Sheffield, com ja haureu vist en altres entrades al bloc és la seu dels nostres col·legues anglesos de Patient Opinion (PO). Aquesta vegada  els vam poder conèixer a tots, veure la seva oficina, treballar junts, i sobretot beneficiar-nos dels seus 5 anys de funcionament. Sí, perquè demostrant una vegada més la seva generositat amb nosaltres i practicant amb l’exemple això que diem moltes vegades però no sempre fem, de la col·laboració i del treball en xarxa, ens van explicar el seus inicis, el seu desenvolupament, el treball actual i els plans de futur. En vam aprendre molt, ens sentim molt estimulats i també una mica espantats per tot el treball que ens espera, tot i saber que comptar amb ells, ens dóna molta tranquil·litat.

Em va sorprendre:

- L’entusiasme de molts professionals del National Health Service (NHS) per motivar els seus pacients i animar-los a que expliquin la seva experiència.
- Les respostes de les institucions, explicant, matisant, justificant, agraint … però finalment responent.
- Els canvis efectius, reals, que es duen a terme atenent els suggeriments dels pacients i que fan realitat un dels lemes de PO: la seva història pot canviar el NHS.
- Les experiències que explica la gent, la seva maduresa, la seva responsabilitat, les idees que aporten.

Em va agradar

- El molt bon ambient de treball a l’oficina de Patient Opinion i la cohesió, complicitat i passió pel treball entre tot l’equip.
- La ciutat de Sheffield de la qual sabia molt poc i que em va sorprendre gratament. Un centre històric molt agradable per passejar, uns suaus turons des d’on vam poder contemplar la zona en tota la seva extensió

I agraeixo, agraïm tant el Josep com l’Oriol

- La dedicació i les explicacions de Kate, Amy i Sarah. L’amabilitat de Julie, la paciència de Tim, Jason, Donya i Malte  en aguantar els excessos del nostre to de veu mediterrani en ple treball, i a James, Paul i Miriam per tot: el seu temps, el seu ànim, els seus ensenyaments, les seves invitacions, haver-nos acompanyat i ensenyat la seva ciutat, les xerrades, les rialles … a tots els amics que van celebrar amb nosaltres el 5è aniversari de PO i vull dedicar una afectuosa salutació a Tom, Alicia, Sergio i Miriam que sense ser de l’equip, els va tocar per vincle familiar, acompanyar-nos en el programa de “festes i celebracions” .

Ah! i gairebé me n’oblido: vam signar-hi un acord de col·laboració internacional juntament amb un grup italià. Ens encanta. Només hi ha una cosa que no em va agradar: el cafè, però el segon dia ja vaig decidir passar-me al te … o buscar una cafeteria on tinguessin expresso. N’hi havia.

Olga Fernández Quiroga

Jornada sobre Salut i determinants socials a Europa

Dissabte  27 de febrer, es va celebrar a Barcelona la Jornada sobre  “Salut i determinants socials a Europa”, organitzada per  Esquerra Unida i Alternativa, Fundació L’alternativa i el partit de l’Esquerra Europea amb el suport de l’ Associació Dempeus per la Salut Pública

Molt interessant escoltar parlar de salut a tècnics de l’administració, professors universitaris, responsables institucionals i representants de partits i associacions d’esquerra de molts països europeus. Hi ha moltes coses que m’agraden dels actes als quals assisteixo: aprendre de la gent que hi participa, trobar-me amb gent  coneguda, conèixer altra gent i una cosa de la qual mai he parlat i ho faig ara: l’estímul mental que m’aporta. Em desperta la ment, que no pas el cos, una mica constret per les hores que estic asseguda a la cadira, em fa tenir noves idees, aclarir-ne d’altres que tenia borroses, descobrir conceptes i trobar l’explicació concisa i clara, en boca d’un altre, d’aquelles idees que em resultaven tan difícils d’expressar.

Surto cansada, però molt estimulada, així que us remeto als links dels organitzadors si voleu veure i llegir sobre la Jornada i comparteixo amb vosaltres algunes d’aquestes idees, posades i expressades sense ordre ni concert.

(1)   Socialitzar les investigacions, disseminar-les (quina bonica paraula!), entre polítics, científics, ciutadania, perquè les utilitzin, les reciclin i en generin de noves

(2)   Les administracions han de complir, abans d’exigir, per tenir després tota la legitimitat d’exigir.

(3)   La moda de culpabilitzar la ciutadania de tots els mals: consumir molt, consumir poc, estalviar molt, estalviar poc, anar molt al metge, anar-hi poc…

(4)   Privat/Públic//mercantil. L’adjectiu mercantil pot acompanyar tant Públic com Privat. En el Sistema de Salut, és nefast en ambdós. I en el Públic amb conseqüències molt perverses

(5)   L’objectiu de l’economia és el benestar de la societat, no el benefici econòmic.

(6)   Hauríem de parlar d’un cert “parasitisme” del poder privat respecte del públic. Sens dubte en aquesta època que ens ha tocat viure

(7)   S’ha de diferenciar “indicadors de salut” i “informació sobre la salut”. Els primers no poden substituir a la informació, com es fa cada vegada més sovint.

(8)   Vist  el que hem vist, hauríem de definir quins serveis no són externalitzables. O millor definir què vol dir “externalitzar”, “privatitzar”, “concessió”

(9)   En realitat ens expressem malament en dir que la salut és un dret. El dret seria disposar d’un Sistema de Salut  universal, equitatiu i amb la màxima qualitat, sense cap discriminació. A partir d’aquí cadascú  té la seva pròpia relació amb si mateix, i amb la seva salut,  sabent que sigui la que sigui, tindrà el seu sistema de Salut disponible.

De cada paràgraf podrien fer un nou post, peró com a mostra ja n’hi ha prou.

I estic oblidant una altra cosa molt agradable: he pogut felicitar i donar les gràcies a gent que no conec personalment, però de qui he fet servir el seu treball, com Gaspar LLamazares, a la comissió de salut del Congrés, a Inés Sabanés a l’Asamblea de Madrid i guanyadora d’un premi pel seu bloc i a Willy Meyer, europarlamentari europeu i l’únic parlamentari espanyol que va votar en contra de l’anomenat paquet de telecomunicacions que posa en perill una xarxa lliure i oberta.

M’alegra poder dir que hi ha molts polítics que fan un gran treball

Olga Fernández Quiroga

He trobat la paraula!

En un post anterior, qüestionava la utilització que fem de la paraula Co-pagament, (Institut d’Estudis Catalans, prefix que significa ‘ensems amb’, ‘en comú’),  per referir-nos al pagament, per part dels usuaris, de determinats serveis sanitaris, i em semblava que podia ser un eufemisme (mot o locució d’expressió suau, atenuada, en lloc d’un de dur, inconvenient o desplaent)  demanant què us semblava. No vaig obtenir cap resposta digital, però sí alguna en el vis a vis i amb valor afegit. Trio la que em va facilitar el meu estimat Roger Bernat: re-pagament, ( prefix que indica duplicació o repetició), perquè sembla que expressa el que realment volem dir i volen dir

Si pot semblar  que això és una simple qüestió de llenguatge, us puc assegurar que no ho és. El llenguatge, allò simbòlic, és la característica que ens fa éssers humans, amb tots els avantatges i desavantatges que suposa respecte a les altres espècies del planeta, les úniques que coneixem de moment, i per tant ens “con-forma”. És diferent pensar i dir  “pago amb” que “torno a pagar”, en l’accepció de duplicació o repetició.

Us explico: si considero, que sí que ho faig, que les institucions són aquelles construccions col·lectives que hem pensat i creat els subjectes que formem una societat per tal d’organitzar-nos, jo formo part d’aquestes institucions i són   responsabilitat meva. Són meves i dels milers de persones que com jo les hem construïdes de la manera que ens ha semblat millor. Hi ha gent que fa una feina de gestió, altres treballen com a professionals/empleats i tots les utilitzem i col·laborem en el seu finançament, per tant quan jo dic que co-pago, m’estic posant en una posició escindida, impossible de sostenir i amb perill que surti, juntament amb tots els que utilitzem aquest  terme, en alguna de les classificacions de malalties mentals del DSM-V, el Manual de Trastorns Psicopatològics que està fent la American Psychiatric Association, i del qual ja parlarem. Per què? Doncs perquè no puc pagar amb mi mateixa, i no trobo qui pot ser aquest “Co”. I vet aquí que apareix la paraula que em torna la tranquil·litat mental i ciutadana (subjectiva i col·lectiva): re-pagament.

A més de la meva salut mental, m’ho miro des de la perspectiva ciutadana: tenim la possibilitat de reservar els eufemismes per a aquelles ocasions en què triem expressar una idea de manera suau i decorosa, però ningú ens obliga a substituir-la, utilitzar-la i fer-la nostra, renunciant a la seva expressió franca i recta. I aquí estem.

Potser trobi alguna paraula encara més adient; mentrestant agafo aquesta, que deixo a la vostra disposició, per si també la voleu adoptar.

Olga Fernández Quiroga

PS: Gràcies Roger. M’has estalviat unes quantes sessions amb el psicoanalista, i això mereix una convidada.