e-Criterium i les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació)

Hem estat a Madrid, al FICOD 09, (Foro Internacional de Contenidos Digitales) acompanyant la nostra col·lega de Patient Opinion (PO), Miriam Rivas-Aguilar, que participava  a la taula rodona Empoderamiento de la ciudadanía: escucha activa, en aquest  link podeu veure la gravació i els ponents. Per cert, gràcies Alberto Ortiz de Zárate, Director de Atención Ciudadana del  Gobierno Vasco i moderador de la taula, per la teva paciència i amabilitat amb mi, novata en aquests fòrums tecnològics.

La significació de la ciutadania, els processos participatius i el coneixement generat pels usuaris adquireix cada dia més importància a la xarxa. Una xarxa oberta i lluire, on la experiència de PO a Anglaterra i e-Criterium, a Espanya, des de Catalunya, ens mostra com és possible portar endavant un projecte amb un denominador comú: tots hi guanyem. La ciutadania (pacients, acompanyants, cuidadors, professionals i empleats sanitaris…), que participen expressant les seves opinions i posant-les a disposició de tothom; l’administració que escolta aquestes opinions com a generació de coneixements i ho aprofita per canviar, impulsar i repensar els serveis sanitaris i a més respon a la ciutadania informant de la millora efectuada, dels canvis a realitzar i de les raons per adoptar una determinada decisió…i de nou comença el circuit, de nou la ciutadania per ratificar, rectificar i donar noves idees.

És un procés circular i col·laboratiu de retroalimentació mútua, en el que cada element participa amb un mutu objectiu: la millora del sistema sanitari, del qual ens beneficiem tota la comunitat. Aquí està el guany comú.

e-Criterium  exerceix de mediador en aquest procés, facilitant espais i mitjans i col·laborant amb tots aquells sectors de la societat que promouen iniciatives similars, presentant, tal qual es definia a FICOD  “…iniciatives de diferents tipologies que pretenen fomentar la participació ciutadana i com els nous mitjans, fan possible que els ciutadans participin més activament en el conjunt de la societat…”

Bona experiència.

Que el bosc ens deixi veure l’arbre

I és que, al mateix temps que la grip, com deien al setembre els més de 40  professionals  blogueros del sector sanitari que van decidir ajuntar els seus esforços per llençar un missatge de tranquil·litat a la població, Gripe A ante todo mucha calma, continuen existint totes les malalties habituals: diabetis, asma, problemes psiquiàtrics, dolor crònic…i totes requereixen una adequada atenció .

A la Web Patient Opinion dels nostres col·legues anglesos, comprovem,  pel  relat d’una mare respecte al que li passa al seu fill, de quina manera el bosc tan atapeït de la grip porcina/A, dificulta el diagnòstic i  l’atenció adequada envers un pacient amb apendicitis.

Es tracta d’un jove  de15 anys que suposadament va passar la grip porcina, però, arrel dels intensos dolors d’estómac i malgrat que la infermera i el metge  ho relacionen amb una possible apendicitis, quan arriba a la sala d’urgències de l’hospital, sospiten que pateix  la grip porcina, l’aïllen i entre una cosa i altra passen 27 hores abans que pugui ser operat.

Malgrat que, afortunadament per aquestes dates s’ha anat recuperant un cert clima de normalitat i ja n’hi ha molta gent que ha passat la grip amb els tres/quatre dies de febrades, malestars, estossegades i dolors musculars habituals, ens sembla oportú aquest recordatori per si un cas es poguessin produir aquí situacions com la que descrivim.

Quan visiteu la Web  Patient Opinion,  la podreu veure tant en castellà com en català, segons sigui la configuració del vostre navegador.

Aquest és el  primer resultat pràctic de la col·laboració entre Patient Opinión i la nostra Web e-Criterium, que molt aviat estarà operativa i a disposició  de tots els que vulgueu participar.

Olga Fernández Quiroga

Pla d’innovació d’Atenció Primària i Salut Comunitària (Catalunya)

La salut és aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa. (X Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana, Perpinyà 1976)

Aquesta definició d’allò que s’entén com a salut apareix en la tercera plana del  Pla d’innovació  d’Atenció Primària i Salut Comunitària, desprès del títol i de l’índex i abans del cos de text, destacada, i en negreta, en la versió que podeu descarregar en pdf de la web del Departament i que ha estat presentat recentment pel Servei Català de la Salut.

Molts potser ja sabeu què va ser el 10è Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana, celebrat l’any 1976, a Perpinyà. D’altres no haureu sentit parlar d’aquest esdeveniment celebrat ara fa 33 anys i en desconeixereu els treballs i el context en que es van fer. En aquest bloc en tornarem a parlar.

e-Criterium també ha adoptat com a seva aquesta definició. La segona ponència del congrés de Perpinyà fou coordinada per  Jordi Gol i Gurina i va intentar superar la definició de l’OMS de l’any 1946, que deia que “la salut és un estat de complet benestar físic, psíquic i mental i no només la absència de malaltia i munsvàlues,” .Gol, com Jordi Font i d’altres ponents ens recordaven en l’acte commemoratiu celebrat el novembre de 2008 a Girona en el marc del darrer 18è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, i insistien en el caràcter actiu de la salut: “una manera de viure” i no només un: “estat de benestar” i en el caràcter a la vegada personal i polític del treball sobre la salut. Personal perquè està vinculat al procés de progressiu creixement i maduració com a persones i  polític perquè creiem evident la repercussió de totes les nostres actuacions sobre la salut dels altres i viceversa i sobretot creiem en la possibilitat d’incidir de manera realista en la forma que, com a comunitat, ens organitzem de manera més o menys saludable.

Fa il·lusió que aquestes paraules s’usin de nou com a marc per a desenvolupar un pla de l’administració que ha estat aprovat i que es vol aplicar. Una definició és un marc, un terreny comú,  a partir del qual ens basem per desenvolupar actuacions per fer-la operativa i construir d’acord amb allò que desitgem. Si no fos així, si no tingués un caràcter d’actuació, seria simplement paraules buides.

Des de e-Criterium volem posar a treballar la definició. Com?. Explicant-nos sobre com n’entenem el significat i desprès, simplement, aplicant-la. Com?

e-Criterium és un lloc web que aprofitarà les opinions que la ciutadania hi enviï per apreciar col·lectivament si, realment, el nostre sistema d’atenció a la salut i el seu sistema d’atenció primària, que n’és una part vital,  funciona d’acord amb allò que per a molts significa aquesta definició des del realisme i des del desig.

Serà la nostra particular contribució col·lectiva al desplegament del Pla.

Olga Fernández Quiroga i Oriol Ramis i Juan

Anomenar la grip: A/porcina/H1N1/nova…

La llista és més llarga. Molt enrenou amb el nom i és que posar un nom, en aquest cas a una malaltia, ni és casual ni és innocu

Grip A: remet a una vocal amb poc poder d’evocació. Si algú vol investigar, esbrinarà què vol dir Virus tipus A  i si vol aprofundir sabrà que el virus de la influenza es classifica en tres tipus: A, B i C. El B i el C provoquen quadres autolimitats que no produeixen pandèmies, mentre que el tipus  A és el més perillós, per la seva alta capacitat de mutar, raó per la qual està relacionat amb grans pandèmies. En aquest cas, és un virus de la influenza tipus A que va mutar. Tampoc indica gran cosa.

Grip H1N1: menys evocatiu encara. La corresponent investigació ens farà saber que les lletres fan referència a la proteïna Hemaglutinina i a l’enzim Neuraminidasa  i els números al tipus i representen la rapidesa del contagi. Bé, qüestions molt tècniques que ens fan pensar en els professionals sanitaris, però que per a la resta de la ciutadania, diuen molt poc.

Grip porcina: aquí ja canvia. Pensem en animals, en porcs, i per poc que pensem potser ens preguntarem sobre la relació entre la grip dels porcs i els humans i si n’hi ha, quina és, com es produeix, en quines condicions, per què…i ja tenim en marxa el procés del saber: que la ciutadania pugui  fer-se preguntes i les institucions, més enllà de la resposta immediata al sorgiment d’una malaltia, puguin fer una veritable política de prevenció per intentar anar a les causes i posar els mitjans necessaris per prevenir.

Perquè ja varem tenir una grip aviar, recorden?. I una malaltia de les vaques boges per la que varem saber les peculiars pràctiques canibalístiques que s’utilitzaven en l’alimentació dels animals.

Un article de la revista Sin permiso, firmat per  Laura Carlsen, aborda detalladament aquestes possibles causes i explica el per què del nom.

Subratllo: segons sembla, els virus, que no respecten la fragmentació de les competències burocràtiques entre els diversos organismes, circulen ràpidament sense atendre al que diu el portaveu de la FAO, la Organització de les Nacions Unides per als Aliments i la Agricultura: “sols ens ocupem de la salut animal i no de la salut humana”.Aquest és el problema. Al menys un d’ells

Olga Fernández Quiroga

Segurs de vida…bons de mort

Segurs de vida (per cert, quina paradoxa amb el nom, perquè l’ únic segur de la vida és la mort), productes  contractats a companyes asseguradores que “inverteixen” en la nostra longevitat: quan més temps visquem més paguem i  més guanyen, així que pot interessar impulsar la recerca mèdica, descobrir nous remeis per a malalties incurables  i que allarguin al vida…etc., però si quelcom s’havia pensat que els prestidigitadors financers estaven mancats de creativitat per la suposada malenconia de la seva crisis financera, s’equivocava. Llegeixen l’article de  el país de Ramón Muñoz explicant què son els “bons de la mort”, que sí  que en son de “bons”.

Veiem si ho entenc: faig un segur de vida, estic en problemes econòmics o qualsevol altra circumstància, venc el segur amb descompte, m’ho compra una companya que segueix pagant fins que jo mori, els banc d’inversió treuen bons amb la garantia de la meva pòlissa, l’inversor rep uns interessos per aquests bons que ha comprat, que a més cotitzen en el  mercat secundari. On és el negoci?.En que jo en mori aviat, és clar, perquè si soc molt longeva, la rendibilitat cau en tenir que pagar la meva pòlissa que em van comprar a l’iniciï de tot aquest assumpte. Es veu que l’ideal “rendible”, és que “ jo duri” uns 10 anys.

Per  minimitzar riscos, no venen sols la meva pòlissa, sinó que fan “paquets”, milers de pòlisses, quantes més millor. Ja veuen, ni tan sols el consol de estar individualitzada!

Ara entendran el començament de l’article: la meva longevitat és el problema i si tinc una malaltia greu i per tant una pòlissa molt golosa, als “meus inversors” els interessa que no hi hagi gaires avanços en la ciència mèdica i que no es descobreixi un medicament eficaç que curi la meva malaltia. Al menys fins que s’hagi assolit una rendibilitat suficient.

Si darrera d’aquesta idea hi han els grans de Wall Street, que ja han constituït una associació per fer  lobby, que es dediquen a realitzar conferències per promocionar el producte, que en realitat soc jo i la meva esperada i prompta defunció,… ja en poden treure conclusions

Y perquè ningú els acusi de paranoics no hi ha que pensar en cap relació entre Wall Street, la investigació medica i/o la industria farmacèutica y per tant no necessitem exigir participació ciutadana i transparència.

Nosaltres, no sols anem a exigir-la, sinó a impulsar-la.

A l’estat espanyol, de moment, aquests productes financers estan prohibits

Olga Fernández Quiroga

El professor Manuel Castells, la crisi, la vida i la salut

Invitació de la Fundació Cipriano García a la conferència del professor Manuel Castells amb el títol Hi ha vida desprès de la crisis?.  La seva resposta: un sí acompanyat d’una pregunta: quina vida?.

Interessants  els discursos que no es tanquen amb una única resposta, sinó que obren altres preguntes, de manera que sempre puguem avançar en el coneixement.

I intel·ligent la alternativa que proposa al capitalisme: no un anti/capitalisme sinó un a-capitalisme : ni viure per treballar ni treballar per a viure. Viure per viure, amb la qual cosa continuem tenint preguntes obertes: i això què és? I a més surt d’ aquest discurs a favor/ en contra, on l’eix sobre el que girem, continua essent el capitalisme.

Però què faig parlant en aquest bloc de participació i salut, de una conferència sobre la crisi?

1.- Perquè  és un plaer escoltar  discursos intel·ligents i això sempre és saludable, a la vegada que exerceixo la participació

2.- Perquè vull ressaltar una de les coses que va dir sobre el mercat. A més d’oferta i demanda, el mercat també és càlcul emocional, i  què és el càlcul emocional?. Doncs, per exemple, moments d’eufòria i depressió de la gent, o sigui que els mercats poden estar regulats per la percepció que té la gent i no per la realitat i aquesta percepció es fa realitat. La percepció crea la realitat. O sigui que la realitat no existeix.

Estem en una economia virtual que no existeix, que ningú sap què és, però que funciona com a realitat, provocant conseqüències doloroses per a molts.

El tema resulta molt estimulant per a desenvolupar des de diverses perspectives i la que em correspon en aquest bloc serveix per relacionar-ho amb un mecanisme de la bogeria conegut com al·lucinació, on el subjecte sent la seva percepció com a real. I se m’acudeix pensar, com a exemple, en la anorèxia i els centres sanitaris habilitats per el seu tractament, en els que resulta molt fàcil realitzar un diagnòstic fix i igual per a tothom: anorèxia i punt, sense distingir que és molt diferent quant la persona, en general una dona, li diu al professional sanitari: “no em veig al mirall” i aquest, escolta que es veu malament, grossa, o sigui que està parlant  mitjançant una metàfora. En efecte, pot ser així en un funcionament neuròtic, però si el funcionament és psicòtic, la frase és literal: no es veu. No té imatge. I el tractament , per descomptat, ha de ser molt diferent.

Mai se sap cap a on pot portar una conferència del professor  Castells…

Olga Fernández Quiroga

Mort i joventut eterna

A vegades, un descobriment científic, que no ens cridaria l’atenció degut al seu tecnicisme, ens posa davant una paradoxa de la vida, com és el cas del que explica aquest article Los peligros de la eterna juventud  i que podrien resumir així: la eterna joventut és el càncer. Vet aquí la paradoxa. El descobriment d’una enzima que podria impedir la mort cel·lular i permetre la seva reproducció indefinida, resulta que és el mateix mecanisme de les cèl·lules cancerígenes: que no moren…i és justament aquesta proliferació la que provoca la mort de l’ésser humà.

 El dictat del discurs social dominant a la nostra època, que equipara salut i joventut eterna: sense arrugues, sense un gram de grassa, sense que res “caigui”, encara que tinguem que mutilar el cos, s’assembla massa a aquesta repetició cel·lular indefinida, que produeix la immortalitat cel·lular, però mata el subjecte.

Grip porcina i altres pandèmies

Si hem de preocupar-nos per la pandèmia de moda, la grip porcina/A/H1N1, dedicant-li molts diners públics i una exquisida atenció mediàtica, suposant que això és ocupar-nos de la nostra salut, proposo que llegeixin l’article de Emilio Lledó, al diari El País Pandèmia i altres plagues, per (pre) ocupar-nos, en el sentit de començar a prendre consciència, d’altres pandèmies mès letals i insidioses pel seu progressiu deteriorament cerebral: la corrupció política, els beneficiaris privats d’allò públic, el poder econòmic estranyament estranyat de la situació econòmica del nostre país, l’abandonament de la sanitat pública…més els que cadascú puguem afegir a partir de la nostra reflexió. El meu: pensar que la por impulsarà una ciutadania passiva, poruga i poc participativa.

Salut i medicina rural: una crònica en vacances.

La Vall de Ancares, a la comarca berciana de  León, fronterera per un costat amb la província de Lugo, a Galícia i per l’altre amb  Astúries, que agrupa a 10 pedanies. Candín és el terme municipal de la Vall de Ancares , amb alguns pobles on viuen 2-3 persones. Paisatge extraordinari, aire pur, tranquil·litat  i pau, excel·lent gastronomia, festes d’estiu, gent amable i amistosa i si es desitja, també hi ha vida nocturna de bars, jocs de cartes, fer-la petar, una bona elecció per les vacances, el relax i per què no? per viure i treballar mitjançant la xarxa.

Candín, com a terme municipal, és la seu de l’Ajuntament i en una de les seves sales, Luis, metge rural passa consulta de dilluns a divendres. També hi ha una infermera, Pili.

 

Luis té assignades unes 400 persones, amb un perfil que vindria a ser: més grans de 75 anys, majoritàriament dones, vídues i que viuen soles. La zona mèdica que li correspon coincideix amb l’administrativa de l’Ajuntament de Candín. És així habitualment. La consulta està adscrita al centre de salut de Fabero, antiga zona minera i a uns  20 kilòmetres per carretera de muntanya.

 Amablement, accepta contestar a les meves preguntes.

 El millor de la medicina rural?: Practicar una medicina de família.

 Pot dedicar el temps que consideri necessari per a cada pacient, escoltar-los, anar a visitar-los a casa, conèixer la família, saber com viuen, prendre un cafè i, de pas, atendre a altres membres de la família que no tenia previst.

És altre concepte del temps, on la proximitat i el tracte directe, composen una figura de metge més enllà de quelcom que els cura: gestiona tràmits burocràtics, escolta els seus problemes, coordina els tractaments directament amb els especialistes hospitalaris des de la consulta ( al menys amb els especialistes que col·laboren, perquè no tots ho fan i aquí ja ens trobem amb la  massificació).

Els seus pacients li consulten problemes i dubtes de qualsevol tipus. El metge és depositari de la seva confiança en moltes decisions personals i la seva paraula s’accepta sense qüestionaments. Per en Luis, això, suposa una avantatja, a diferència de les ciutats, on la gent pot qüestionar més els diagnòstics del seu metge.

A més els seus pacients no s’enfaden si s’ha d’anar a una urgència i han d’esperar. La vivència del temps és diferent de les ciutats.

 Hi ha més avantatges : el bon contacte amb la farmàcia, a 200 metres. Una trucada al farmacèutic, Manuel, o a l’inversa, aclareix qualsevol dubte de immediat.

 I les desavantatges? : la manca de mitjans diagnòstics.

  Al centre de salut, no hi ha ecògrafs, ni raigs X. I el problema de les llistes d’espera amb els especialistes, que pot trigar 4-5 mesos.

 Un problema professional?: realitzar guàrdies i consultes sense descans. Quasi 36 hores seguides . Més cansament, malhumor… repercuteix en la atenció als seus pacients.

 Un de laboral?: potser els trasllats sense cotxe d’empresa. Utilitza el seu vehicle particular amb uns pagaments que no cobreixen les despeses mínimes de quilometratge

  Major prevalença de malalties?

 - Problemes traumatològics : malucs, genolls, osteoporosi, mal d’esquena. La avançada edat dels seus pacients, una possible explicació.

- Problemes reumatològics: artrosi, artritis.

- Colesterol, hipertensió

- Algun tractament contra la depressió i insomni, possiblement equivalent al mitjà urbà.

 I menor prevalença?

 La baixa incidència de càncers  i de demències (molt baixa). I aquestes quan es donen, avancen molt lentament. Dada important donada la població, que destaca per la seva longevitat. Gent de 85 anys o més que venen caminant 3 kilòmetres per arribar a la consulta, que mantenen el seu propi hort i a la que li funciona perfectament el cap. Perquè?. Un bon projecte de investigació. Potser el clima, la alimentació…

 I la diferenciació per gènere?

 En les dones, la osteoporosi. Certa depressió, deguda a la solitud. Dificultat per acceptar que ja no poden atendre tot el que atenien abans. És causa d’una certa malenconia, tristesa, sense cristal·litzar en un depressió. Potser aquí hi hagi una diferència respecte a les ciutats.

I cóm viu un metge rural la relació amb  la industria farmacèutica?

 El Dr. Rubio, pensa que la  pressió s’ha traslladat a les farmàcies, per a induir la compra entre  un i altre medicament. O segueix en hospitalària amb els especialistes, en altes esferes, els estudis interessats…etc.

En primària, diu, no existeix, donat que prescriu genèrics o por principi actiu i és el farmacèutic, en aquest cas, qui proporciona la marca. Ho viu com una pèrdua de la potestat de dispensació. No afecta a la medicina rural, però indubtablement és un canvi.

  I les malalties” mediàtiques”?

 En concret, em refereixo a la grip H1N1 i a la VPH( Virus del Papil·loma Humà). No se sent pressionat. Sobre el VPH, pràcticament no té pacients en edat de vacunació  i respecte a la grip H1N1, s’està pensant si recomanarà o no la vacunació.

Els seus pacients seguiran la seva prescripció sense qüestionaments.

El Servicio de Salud de la Comunidad de Castilla y León ( SACYL: Sanidad Castilla Y León), també manté concerts amb clíniques privades per a la atenció hospitalària.

 Olga Fernández Quiroga

Candín,  agost de 2009

El 10è aniversari del Cibernàrium

Dilluns, 13 de juliol, jornada per celebrar el 10 aniversari del Cibernarium el primer multiespai de Barcelona dedicat a la divulgació tecnològica, amb la missió de descobrir als ciutadans, els professionals i les empreses de la ciutat les oportunitats de les TIC.

Hi ha programades activitats durant tot el dia, però jo puc assistir  al minuts final de la Taula rodona “Joves emprenedors 2.0: projectes empresarials a Internet”, moderada per:  José Manuel Pérez Tornero, Catedràtic de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona)  i Genís Roca, Soci director de Roca Salvatella i a les dues ponències  finals, la primera a càrrec de Sixto Arias, director general de Mobext (Grupo Havas), titulada “El millor profeta del futur és el passat. 10 anys d’Internet a Espanya en 10 paraules”  i la segona a càrrec de Enrique Dans, professor de Sistemes d’Informació de l’IE Business School,amb el títol “Escenaris per a un futur en xarxa: gènesi o apocalipsi” 

En aquest acte, no es tracta de salut i participació. Es parla de la xarxa, la seva funció, el seu passat i quin pot ser el seu futur , del protagonisme de la gent, de la creativitat, la participació i aquí sí que ens interessa a l’equip d’e-Criterium, perquè representa la nostra filosofia: creure en la gent, en nosaltres mateixos com a potencials i efectius agents de tots aquells canvis que volem i la xarxa com a eina. Eina potent, es deia, on podrem reconèixer el pitjor i el millor de l’esser humà. Som conscients, i precisament per això fem costat a tots els que volen preservar la xarxa com aquest espai de llibertat, de creativitat i deliberatiu, on la ciutadania ens fem responsables de les nostres obres i les seves conseqüències, tant si són positives com si són negatives.

Valorem aquesta responsabilitat i pensem que quan la gent realitza una critica,  ho fa perquè alguna cosa funciona malament o no funciona o potser perquè no tenim informació del motius que fan que allò funcioni així i no d’una altra manera. Tanmateix, també sabem elogiar, felicitar i ressaltar tot allò que sí funciona bé. I com no!, la generositat de regalar les nostres idees, perquè si bé la generositat de les persones que dediquen molt del seu temps i esforç al bé comú, sempre ha estat al món, ara, la xarxa pot multiplicar d’una manera quasi inimaginable tan la seva visibilitat, com la possibilitat de compartir amb milions de persones. I aquestes persones i el seu coneixement no fan simplement una suma, sinó un coneixement nou. La intel·ligència col·lectiva al servei de la Salut Comunitària.

Volem que la xarxa sigui aquest espai generador d’idees, per utilitzar-les en la millora del Sistema Sanitari, i beneficiar-nos tots.

I aquest serà el nostre valor. El de tota la gent que consideri que formar part del Sistema Sanitari és quelcom mes que disposar de la tarja sanitària, d’una nòmina o d’un contracte de gestió, gent que estigui convençuda que les institucions han estat, estan i seran creacions de la ciutadania per servir la ciutadania i no a l’inrevés, i  això és el que tenim en comú: el nostre estatus de ciutadania; com a tals construïm les nostres institucions, tal i com volem.   

M’ha agradat comprovar que compartim, amb gent que en sap molt del que passa a Internet, aquesta idea de  una xarxa social lliure i generosa, on també puguem exercir el nostre dret de ciutadania per impulsar una societat on la democràcia participativa sigui la millor garantia de la democràcia representativa.

Olga Fernández Quiroga